Tribus, tàmpax i ocupes

La CUP està, el que es diu, on fire. Pro­ta­go­nis­tes dia sí, dia també. Per coses seri­o­ses, com ara la dis­cussió dels pres­su­pos­tos o el seu paper ambigu en la con­demna de la violència ocupa a Gràcia, o per altres que, sin­ce­ra­ment, no hau­rien de pas­sar de meres anècdo­tes com ha succeït quan altres per­so­nes públi­ques del país, en altres moments, han dit el mateix. Que Anna Gabriel defensi un model de família –i d'edu­cació– dife­rent, o que Eulàlia Reguant, després de rebre la mateixa pre­gunta de mil mane­res dife­rents en cerca d'un titu­lar, posi la segona residència al punt de mira o que la CUP de Man­resa demani una infor­mació sexual dife­rent als ins­ti­tuts de la capi­tal del Bages després de, no ho obli­dem, detec­tar que, almenys en un cas, s'esta­ven fent tro­ba­des amb els joves paga­des per una mul­ti­na­ci­o­nal i adreçades a la venda de pro­duc­tes d'higi­ene íntima feme­nina sense donar a conèixer totes les opci­ons de reco­llida de sag­nat, doncs no serien els grans temes que hau­rien de pre­o­cu­par el país.

Però, no, resulta que obren infor­ma­tius de ràdio i de tele­visió i por­ta­des de dia­ris. Sí, és cert, el peri­o­disme viu un moment de crisi pro­funda –i no només de model de negoci– i sem­pre és més fàcil repli­car tros­sos d'entre­vista d'altres mit­jans que tre­ba­llar-se un tema. Però això no és tot. De fons el que hi ha és una forma d'ata­car Junts pel Sí i el procés inde­pen­den­tista. El mis­satge és evi­dent: no sou majo­ria i, per ser-ho, neces­si­teu aquesta colla de frikis anti­sis­tema. És obvi que la CUP o les coa­li­ci­ons d'esquer­res al vol­tant dels Gua­nyem Bar­ce­lona o Gua­nyem Madrid han cai­gut en mul­ti­tud de con­tra­dic­ci­ons; gover­nar té aques­tes coses, que s'han de pren­dre deci­si­ons que des de fora del govern, o des de l'opo­sició, es poden usar per des­gas­tar els exe­cu­tius. Però també ho és que aquesta cacera a un grup polític –que, en el seu for­mat actual, segu­ra­ment és fruit d'un temps i no és clar que hi sigui per que­dar-se– o a la idea de la nova política –idea que ja s'ha demos­trat falsa– va més enllà i té com a objec­tiu final no només la defensa d'interes­sos clas­sis­tes, sinó l'afe­bli­ment de l'inde­pen­den­tisme.