I si ho deixem córrer?

Diguin-me pes­si­mista, si volen, però el que estic és empre­nyat. Seria pes­si­mista si el que no sabés veure o no sabés intuir fos la manera de por­tar a bon terme el procés inde­pen­den­tista. No sóc pes­si­mista perquè la pos­si­bi­li­tat és molt clara i ens l'hem dita els uns als altres un munt de vega­des des d'aquell dia, i abans i tot, que en Pep Guar­di­ola, des del Par­la­ment de Cata­lu­nya com a recep­tor de la meda­lla d'or de la ins­ti­tució, ens va dir: “Si ens aixe­quem ben d'hora, i sense retrets, cre­ieu-me que som un país impa­ra­ble.” No sóc pes­si­mista perquè la manera d'acon­se­guir-ho també està molt clara, i dei­xeu-me tor­nar a citar Guar­di­ola, com a per­sona que pre­ci­sa­ment no és gens sos­pi­tosa de no esforçar-se per acon­se­guir els objec­tius i d'acon­se­guir-los. En l'entre­vista que li vaig fer per a aquest diari durant la cam­pa­nya de les elec­ci­ons del 27-S, ho va dir així: “Tots els pobles, quan ho fan junts, sem­pre ho fan bé.” Perquè, i jo m'he pen­sat mol­tes vega­des que sí, el pro­blema és que els cata­lans som com som i deter­mi­na­des coses som més de dir-les que de fer-les. No és cert. La clau és fer-les junts. “Tots els pobles, quan ho fan junts, sem­pre ho fan bé.” Pot­ser no acon­se­guei­xen l'objec­tiu, però fent-ho junts segur que no s'han equi­vo­cat.

És per això que no sóc pes­si­mista, sinó que estic empre­nyat. I no sóc sol. Miro en el meu entorn, i no sóc sol, ni mino­ri­tari. Perquè la manera està clara i s'està fent tot el con­trari. Ha cos­tat molt esforç i mol­tes renúncies (que tam­poc havien d'haver estat tan­tes, però ara ja tant se val) que Con­vergència i ERC mun­tes­sin Junts pel Sí amb par­ti­ci­pació de la soci­e­tat civil. Hi ha hagut molt des­gast perquè aquests par­tits hagin entès que el camí de la uni­tat com­pen­sava les renúncies de les legítimes aspi­ra­ci­ons dels par­tits. Perquè aquesta etapa està con­ce­buda com a tran­sitòria. ERC ha renun­ciat a mar­car per­fil propi més vega­des del que hau­rien vol­gut alguns en bé del procés. I CDC ha assu­mit sola el des­gast de ges­ti­o­nar el país amb les con­seqüències de la crisi, s'ha posat al
ser­vei de la majo­ria social que empeny per la inde­pendència, a con­seqüència d'això ha tren­cat amb Unió, i per fer pos­si­ble un govern de majo­ria a favor de la inde­pendència ha sacri­fi­cat el seu líder com a pre­si­dent d'aquesta etapa. I les enques­tes con­ti­nuen cas­ti­gant CDC perquè també ha estat l'ase dels cops del govern i dels par­tits espa­nyols per haver lide­rat el procés, i també dels par­tits d'esquerra d'aquí per haver hagut de ges­ti­o­nar amb
seny el dèficit públic colos­sal here­tat d'abans de la crisi.

No he par­lat de la CUP. Els que volen can­viar el món amb un con­cepte de l'aritmètica digne del pit­jor tac­ti­cisme de la vella política. Només tinc una pre­gunta: Ho dei­xem córrer?