Valentia i dignitat

És cert que la decla­ració de Tiana com a muni­cipi repu­blicà no té cap més valor que el simbòlic. Però el gest de tots els par­tits del con­sis­tori excepte el PP, que hi va votar en con­tra, és d'agrair en una matèria mar­cada pels cons­tants equi­li­bris i els nuls avenços pràctics. No par­lem de Tiana ni del Maresme; par­lem de les mol­tes difi­cul­tats que estan havent-hi a l'Estat per avançar en aspec­tes com l'ober­tura de fos­ses comu­nes o la cre­ació d'un banc d'ADN que faci­liti la iden­ti­fi­cació de les vícti­mes de la Guerra Civil. I sem­pre amb la mateixa excusa, que és no obrir anti­gues feri­des ni ferir sus­cep­ti­bi­li­tats. La decla­ració de Tiana és simbòlica, però també és valenta, obre un camí i, sobre­tot, està car­re­gada de dig­ni­tat.