Fundació Irla

A Cata­lu­nya hi ha mol­tes fun­da­ci­ons. Algu­nes amb fina­li­tats específiques i d'altres vin­cu­la­des a enti­tats, asso­ci­a­ci­ons i, també, par­tits polítics. Sovint igno­rem per a què ser­vei­xen i quina és la seva acti­vi­tat, si bé hem de con­fiar que el Pro­tec­to­rat de Fun­da­ci­ons vet­lla pel com­pli­ment dels seus objec­tius fun­da­ci­o­nals.

En els dar­rers anys, la Fun­dació Josep Irla, vin­cu­lada a Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya, pri­mer pre­si­dida per Josep Huguet i ara per Joan Manuel Tres­ser­ras, i ben diri­gida per Josep Vall, s'ha dedi­cat a temes de for­mació, divul­gació i recerca. I, més explícita­ment, a res­ca­tar el pas­sat per­dut, igno­rat o sim­ple­ment esbor­rat. La tasca duta a terme en la recu­pe­ració de les bio­gra­fies de per­so­nat­ges relle­vants de la nos­tra història con­tem­porània, i vin­cu­lats al repu­bli­ca­nisme, és molt meritòria. Els volums publi­cats, curo­sa­ment edi­tats i ben il·lus­trats, són molt nom­bro­sos.

Vull refe­rir-me només a tall de mos­tra al lli­bre de Gio­vanni C. Cat­tini dedi­cat a Joa­quim de Camps i Arboix, un intel·lec­tual en temps con­vul­sos (2015); al de Fran­cesc Marco Palau, Fran­cesc Dal­mau, de Nor­man­dia a Palamós (2015), i al més recent de Jordi Bohi­gas, Sal­va­dor Albert, lite­rat i polític repu­blicà al ser­vei del país dels taps (2016).

Cadas­cun, amb apor­ta­ci­ons sin­gu­lars. De Camps i Arboix des­co­brim el pas de l'acti­visme a la his­to­ri­o­gra­fia i el des­ar­re­la­ment gironí forçat; de Fran­cesc Dal­mau, l'exili juve­nil, la gran aven­tura resis­tent i la recu­pe­ració democràtica, i de Sal­va­dor Albert, la seva gran con­tri­bució política al pri­mer terç del segle XX, el seu pas com a ambai­xa­dor d'Espa­nya a Brus­sel·les i la immensa tris­tesa del seu empre­so­na­ment fran­quista i la seva mort apar­tat de l'Empordà esti­mat.

Res­ca­tar de l'oblit i situar en la història, fent justícia, una tasca llo­a­ble.