Els meus resultats

Ja sé que els resul­tats de les elec­ci­ons al meu poble, Osor (Selva), no són extra­po­la­bles als de, posem-hi, Bar­ce­lona ni als de, posem-hi, Cal­zada de Cala­trava (Ciu­dad Real). Ni per raons de dimensió ni per per­fil sociològic. Però també ens diuen coses més gene­rals. Són aquests: sobre un cens de 354 votants, van eme­tre el vot 228 per­so­nes, dis­tribuïts de la manera següent: ERC, 77; CDC, 67; Podem, 40; PSOE, 12; PP, 11; C's, 8; Pacma, 6; blancs, 3; nuls, 4.

La pri­mera lec­tura glo­bal és òbvia: la rea­li­tat ideològica del meu poble és la cosa més allu­nyada pos­si­ble del que pugui ser qual­se­vol govern a l'Estat espa­nyol. Dos mons dife­rents. Però això no treu que hi hagi lec­tu­res més o menys extra­po­la­bles. Per exem­ple, que el PSOE i el PP són par­tits cada vegada més resi­du­als a Cata­lu­nya, com ja va que­dar evi­den­ciat en les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya. O que Ciu­ta­dans va pel mateix camí, com també ha que­dat rati­fi­cat en els resul­tats d'ahir a escala esta­tal.

Els resul­tats que dona­ven els pri­mers son­de­jos al par­tit d'Albert Rivera evi­den­cien l'arti­fi­ci­a­li­tat de la seva pro­posta política. I el càstig a aquesta pro­posta demagògica i man­cada de con­sistència encara ha ser­vit per evi­tar la cai­guda del PP i del PSOE, que s'han ali­men­tat de la seva fuga de vot. La part com­ple­mentària d'aquests resul­tats (no defi­ni­tius quan escric això) és que hi ha mili­ons d'espa­nyols dis­po­sats a votar el PP (i el PSOE) a pesar que gover­nin (o hagin gover­nat) amb indig­ni­tat, per dir-ho d'una manera suau. La podri­dura és congènita i està inte­grada al sis­tema polític espa­nyol. I no ho des­men­tei­xen ni els resul­tats de Podem. La lògica del crei­xe­ment (sense sor­passo) de l'arte­facte d'Igle­sias és con­jun­tu­ral. És vot del des­con­ten­ta­ment per tants anys de crisi econòmica. Difícil­ment de govern. Com sumin o dei­xin de sumar aquests qua­tre par­tits és un pro­blema agreu­jat per la falta de cul­tura democràtica d'Espa­nya.

A Cata­lu­nya el que queda clar és l'hege­mo­nia de l'inde­pen­den­tisme, per molt que la par­ti­ci­pació sepa­rada d'ERC i CDC pugui per­me­tre una victòria rela­tiva d'En Comú Podem. El crei­xe­ment d'ERC és el mateix crei­xe­ment estruc­tu­ral que té quan no governa (ara ho fa, però dins de Junts pel Sí i amb un pre­si­dent de CDC, que és qui rep totes les gar­ro­ta­des) i que lamen­ta­ble­ment sol dila­pi­dar quan aposta per fer governs d'esquer­res.

I l'inde­pen­den­tisme no és d'esquer­res, per molt que interessi a alguns fer aquesta lec­tura. És trans­ver­sal. En aquest sen­tit, els resul­tats de CDC són enga­nyo­sos. L'espai de cen­tre inde­pen­den­tista està en plena rede­fi­nició i refun­dació, però hi és. A Osor es demos­tra. Però, és clar, a Osor ja fa molts anys que es vota el Bre­xit d'Espa­nya. Ja vindrà.