‘Canya' als catalans

“Jo sóc par­ti­dari de donar el cop quan el cop mati l'ani­mal.” L'ani­mal és Xavier Trias, en aquell moment, només, alcalde de Bar­ce­lona. I qui diu la frase, el fins ahir direc­tor de l'Ofi­cina Anti­frau de Cata­lu­nya, Daniel de Alfonso. I sí, la frase forma part de la con­versa que van man­te­nir l'octu­bre del 2014 De Alfonso i el minis­tre de l'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, i que el diari Público ha anat fent pública per capítols des d'uns dies abans de les elec­ci­ons espa­nyo­les que el PP ha tor­nat a gua­nyar. Òbvi­a­ment, cadascú inter­preta el que vol, però només cal escol­tar uns quants dels àudios per tenir clar que la con­versa no era entre dos alts càrrecs que par­len d'un pro­blema que cal era­di­car, la cor­rupció, com ens vol fer creure el minis­tre. Les con­ver­ses són entre dues per­so­nes que juguen a crear una con­xorxa. I els esde­ve­ni­ments poste­ri­ors dei­xen clar que sabien com jugar les car­tes, encara que esti­gues­sin mar­ca­des.

Ara els resul­tats elec­to­rals de diu­menge pas­sat a Cata­lu­nya, en què el PP gua­nya un escó i és l'únic par­tit que gua­nya vots, junt amb ERC, sug­ge­rei­xen que tant li fa, que un afer tan greu com aquest, que hau­ria fet caure governs sen­cers a qual­se­vol país del món, no té cap efecte. D'entrada, em nego a posar tot­hom al mateix sac. Els anys que acu­mulo fent peri­o­disme local m'han permès conèixer bons polítics del PP, que han defen­sat el seu muni­cipi sem­pre, molts cops, con­tra les ordres del par­tit. Vaja, que, com en tots els par­tits, segur que hi ha de tot. Però, en aquest cas, ja em per­do­na­ran si penso d'una manera una miqueta sim­plista. Queda clar que el moment polític que viu el país ha radi­ca­lit­zat les posi­ci­ons i, de la mateixa manera que entre els inde­pen­den­tis­tes n'hi ha molts que pen­sen que com pit­jor millor, fins a la tren­ca­dissa, entre els popu­lars n'hi ha molts que pen­sen que als cata­lans, canya! Vaja, que no els fa gaire res que el govern de torn infrin­geixi la llei, com s'ha fet abans, i usi fons públics per mun­tar con­xor­xes con­tra els ene­mics polítics. El naci­o­na­lisme havia estat l'àrbi­tre entre la dreta i l'esquerra espa­nyo­les. Ara l'inde­pen­den­tisme és l'ene­mic a batre. No, a eli­mi­nar. Com sigui.