Sensació tèrmica

Dues opi­ni­ons, exclo­ents i con­tra­dictòries, es com­bi­nen en aquest país pro­ces­sal que patim. La pri­mera atri­bu­eix totes les inves­ti­ga­ci­ons ins­ta­des des de l'Estat i que no per­ju­di­quen direc­ta­ment el PP a la mal­dat del govern de Mari­ano Rajoy. La segona obvia aquest interès, d'altra banda tan evi­dent, i con­si­dera que només hi ha cor­rupció, i que cal actuar des de les instàncies judi­ci­als i poli­ci­als amb la màxima con­tundència con­tra els podrits habi­tu­als. Com sol pas­sar en la vida, on els blancs i els negres es bar­re­gen amb una trama inqui­e­tant però humana de gri­sos, és rao­na­ble pen­sar que hi ha de tot. Que hi ha cor­rupció i finançament il·legal dels grans par­tits i que hi ha, alhora i també, l'interès d'un govern, el de l'Estat, que atia i diri­geix el foc on li convé. Aques­tes con­si­de­ra­ci­ons són vàlides per inten­tar ana­lit­zar d'una manera rao­na­ble l'ope­ració, ano­me­nada Térmyca, que ahir va des­ple­gar la fis­ca­lia anti­cor­rupció –depe­nent en dar­rera instància del fis­cal gene­ral de l'Estat i, per tant, del minis­tre de Justícia– con­tra molts ajun­ta­ments cata­lans, gover­nats per Con­vergència Democràtica, i uns altres, menys i pocs, de madri­lenys. N'hi ha que diran que el maligne Rajoy i el seu minis­tre poli­cia en són els únics cul­pa­bles i n'hi ha que car­re­ga­ran tota la culpa sobre la cor­rupta Con­vergència. A la super­fi­ci­a­li­tat injusta s'ha d'opo­sar la prudència necessària. Espe­rar per veure en què acaba real­ment tot. La sen­sació tèrmica depèn de la tem­pe­ra­tura, però també de la humi­tat.