Llàgrimes per Sixena

“No vaig poder con­te­nir les llàgri­mes davant les cen­dres d'un dels més bells monu­ments del món.” Així va expli­car Josep Gudiol, his­to­ri­a­dor de l'art i res­pon­sa­ble de sal­va­ment de patri­moni de la Gene­ra­li­tat durant la guerra civil, la seva visita al mones­tir de Sixena després que l'hagués saque­jat i cre­mat un esca­mot anar­quista. El mones­tir és una joia del segle XII, està situat a 75 quilòmetres de Lleida i per­ta­nyia al Bis­bat de Lleida, com hi per­ta­nyien des de segles enrere mol­tes parròquies de la Franja de Ponent fins que als anys noranta la ultra­con­ser­va­dora Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola va muti­lar el bis­bat i va tras­pas­sar aque­lles parròquies al Bis­bat de Bar­bas­tre per fer-lo coin­ci­dir amb les fron­te­res polítiques. Allò va donar peu a l'agra recla­mació des d'Aragó de les obres d'art sacre que el bis­bat de Lleida feia més d'un segle que havia anat sal­vant de saque­jos i aban­do­na­ment i con­ser­vava en museus a Lleida i Bar­ce­lona.

Poc sabia Gudiol que dècades enrere la seva actu­ació seria con­si­de­rada des d'Aragó com un espoli. El que va fer va ser inten­tar sal­var el que allà havia que­dat, va orga­nit­zar una col·lecta popu­lar i amb l'ajuda dels ciu­ta­dans de la zona va treure les peces i pin­tu­res murals per posar-les a res­guard de nous atacs. La guerra va aca­bar com va aca­bar i les obres res­ca­ta­des de Sixena van que­dar en dipòsit a Lleida i Bar­ce­lona. Les mon­ges del mones­tir van sig­nar als anys sei­xanta un préstec inde­fi­nit de les obres murals per lega­lit­zar la situ­ació, i als anys vui­tanta, amb la Gene­ra­li­tat res­tituïda, el govern català i les mon­ges de Sixena van sig­nar la com­pra­venda de les peces per 240.000 euros.

Ara el govern d'Aragó ha acon­se­guit que un jut­jat d'Osca declari nul·la aquesta com­pra­venda. El jutge obliga el MNAC a tor­nar les obres als seus legítims pro­pi­e­ta­ris (la comu­ni­tat de mon­ges ja no hi és, però el govern d'Aragó ges­ti­ona en nom seu la recla­mació) abans del 25 de juliol. La Gene­ra­li­tat ha inten­tat recórrer però no se n'ha sor­tit. Serà aquesta la pri­mera sentència judi­cial ferma que obliga a tras­lla­dar peces de la Franja cap a Aragó, tot i que és una incògnita el destí defi­ni­tiu perquè els titu­lars a qui en teo­ria se'ls havia de tor­nar ja no exis­tei­xen. No es pot saber, doncs, si en cas d'estar vives, ho cele­bra­rien amb ale­gria o amb llàgri­mes i ver­go­nya ali­ena.