Sorpresa!

No em diguin que els ha sorprès l'existència d'una ope­ración Cataluña, que implica els minis­te­ris d'Inte­rior i Justícia, el fis­cal gene­ral, l'advo­ca­cia de l'estat, el CNI, diver­ses uni­tats espe­ci­als de la poli­cia, el seu direc­tor gene­ral, alguns direc­tors de dia­ris espa­nyols, el suport ines­ti­ma­ble del Minis­teri d'Hisenda i la cober­tura il·limi­tada dels fons reser­vats de l'Estat, que té com a objec­tiu liqui­dar el procés inde­pen­den­tista a Cata­lu­nya a còpia d'incri­mi­nar, des­pres­ti­giar o crear sos­pi­tes al vol­tant de polítics, par­tits, càrrecs públics i enti­tats que hi donin suport o hi tin­guin relació.

No em diguin que els ha sorprès que dels diver­sos casos de fut­bo­lis­tes que han defrau­dat a Hisenda, les úniques con­dem­nes de presó hagin estat per a dos juga­dors del Barça, Messi (21 mesos) i Masc­he­rano (un any), en el cas de Messi per expressa petició de l'advo­ca­cia de l'estat, a pesar que el juga­dor ja havia regu­la­rit­zat la seva situ­ació fa anys, que Hisenda havia cobrat el que recla­mava, amb recàrrec i interes­sos i que fins i tot la fis­ca­lia excul­pava de tot delicte el juga­dor. Altres amb infrac­ci­ons simi­lars o idènti­ques (Xabi Alonso, Iker Casi­llas...) han pagat i punt.

No em diguin que els ha sorprès el cas de dis­cri­mi­nació lingüística que ha patit fa uns dies Quimi Por­tet per part d'un cam­brer de Baleària, quan va dema­nar un “cafè amb llet”. No em diguin que els ha sorprès la reacció a Espa­nya, quan se li ha acu­dit denun­ciar-ho: empa­tia zero, soli­da­ri­tat ine­xis­tent i lin­xa­ment mediàtic per “voler per­ju­di­car un pobre tre­ba­lla­dor”. El can­tant, volent o no, ha demos­trat dues coses. Una, que la dis­cri­mi­nació, la fòbia i la humi­li­ació envers el català i els que el par­lem és un fet quo­tidià; i dues, que l'acti­tud hos­til i pre­po­tent del cam­brer no genera rebuig a Espa­nya sinó com­prensió, sim­pa­tia i soli­da­ri­tat, perquè és una acti­tud abso­lu­ta­ment arre­lada.

L'única sor­presa és que encara ara esti­guem donant vol­tes al full de ruta
en comp­tes de recórrer-lo amb deter­mi­nació i pas ferm per posar fi al més aviat pos­si­ble a aquesta relació injusta i mal­sana.