De premis, n'hi ha

Hi ha pre­mis de tota mena. La grossa de Nadal espa­nyola és el més cobe­jat. Seria el model de premi ben dotat, pres­tigiós i reco­ne­gut que toca a qui li toca tapar forats, només cal jugar-hi i enco­ma­nar-se a sant Pan­craç. No importa gens ni mica l'apor­tació a la soci­e­tat del pre­miat, ni el seu coe­fi­ci­ent intel·lec­tual, ni les seves habi­li­tats per demos­trar, i els exem­ples més evi­dents d'aquesta lote­ria tenen per pro­ta­go­nis­tes la inte­lli­gent­zia dels del PP valen­ci­ans. Un altre dels ben dotats és el premi Pla­neta, però és un model subs­tan­ci­al­ment dife­rent del des­crit ante­ri­or­ment: aquí ja saps a qui tocarà, fins i tot el premi menor del fina­lista, dies abans de la cerimònia orques­trada i –també– retrans­mesa en directe. El repar­ti­dor i els reco­lli­dors es retro­a­li­men­ten entre si i el pres­tigi el posen tots sobre el paper imprès.

Després tenim els pre­mis que s'apro­fi­ten del reco­nei­xe­ment col·lec­tiu que aque­lla per­sona o enti­tat o població ja té gua­nyat pel seu tre­ball en qual­se­vol camp, pel seu bon fer, per les seves capa­ci­tats o per la feina desen­vo­lu­pada en pro de tal o tal valor a bas­ta­ment reco­ne­gut i en pre­miar aque­lla tra­jectòria o obra qui surt bene­fi­ciat és el con­vo­cant del premi.

Final­ment, hi ha ins­ti­tu­ci­ons que no hau­rien d'ator­gar pre­mis, que ho hau­rien de tenir pro­hi­bit. Perquè no tenen cap mena de cre­di­bi­li­tat per fer-ho. I si insis­tei­xen en aquest tipus d'ope­ració de màrque­ting (per ren­tar-se la cara), els recep­tors d'aques­tes men­ci­ons honorífiques hau­rien de tenir prou inde­pendència i sobi­ra­nia per –edu­ca­da­ment– rebut­jar-la i més quan aquest premi con­sis­teix en un tro­feu, una meda­lla, un diploma i una beca per a una visita a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. Rates!

Dar­re­ra­ment, diver­ses per­so­na­li­tats han seguit l'estela de Mar­lon Brando, que va refu­sar l'Oscar per El padrí: Tho­mas Piketty, la Legió d'Honor fran­cesa; Jordi Savall, el Pre­mio Naci­o­nal de Música; Juan López (Jan), el cre­a­dor de Superlópez, la meda­lla d'or al Mèrit en les Belles Arts; Colita, el Pre­mio Naci­o­nal de Foto­gra­fia... Diven­dres, l'Ajun­ta­ment de Girona va reco­llir un auto­a­no­me­nat Premi Europa que rifa el Con­sell d'Europa, estruc­tura que no s'ha de con­fon­dre amb el Con­sell de la Unió Euro­pea, ni tam­poc amb el Con­sell Euro­peu... així d'enre­ves­sat és el nomenclàtor euro­peu, una tera­nyina que per­met camps de con­cen­tració en el vell con­ti­nent i lliura pre­mis... i hi ha qui els recull. L'alcal­dessa rei­vin­dica el català a l'acte; però si els webs del Con­sell d'Europa [coe.​int] no inclo­uen ni el cas­tellà ni el por­tuguès!, senyor Pedro Agra­munt, senyor Jordi Xuclà.