Interpretar Sánchez

Pedro Sánchez va adqui­rint lleu­ge­resa en les com­pa­rei­xen­ces públi­ques. L'ofici s'adqui­reix a còpia d'experiència. Sánchez n'aprèn i ja no es bara­lla amb els cables dels micròfons ni amb les sub­or­di­na­des. Com va recor­dar ell mateix ahir, fa dos anys que és secre­tari gene­ral del PSOE. Ja és gai­rebé un gra­duat. Si no n'haguera après, si s'hi barallés, s'assem­bla­ria peri­llo­sa­ment a Zapa­tero. Ahir el can­di­dat soci­a­lista es va reu­nir amb Mari­ano Rajoy i després es va expli­car. Afirma Sánchez que el PP no pot gover­nar amb el seu pro­grama elec­to­ral perquè l'elec­to­rat no li ha donat la majo­ria necessària per fer-ho. Com­pleta també la reflexió afe­gint-hi que la nego­ci­ació que ha de fer el can­di­dat popu­lar ha de ser “de pro­pos­tes, sense ame­na­ces ni xan­tat­ges”. Con­clou el líder soci­a­lista que Rajoy ni pot ni sap nego­ciar i que, per tant i en con­seqüència, a data d'ahir només comp­tava amb 137 dipu­tats, els pro­pis, per a inves­tir-se pre­si­dent del govern espa­nyol. Tot això, tan admi­ra­ble­ment deta­llat, va ser­vir per pro­cla­mar que el PSOE ni votarà a favor ni s'abs­tindrà en la inves­ti­dura de Mari­ano Rajoy. Pedro Sánchez va repe­tir ahir la lle­ta­nia habi­tual, des­a­fi­ant les gra­ci­e­tes dels peri­o­dis­tes afins al PP. La fidel infan­te­ria madri­le­nya, que tant galleja quan manen els seus i que ara reclama recu­pe­rar la tran­quil·litat i la gana per reben­tar les maris­que­ries ami­gues. D'acord. I tot això què vol dir? Que el PSOE s'abs­tindrà en el ter­cer, en el quart o en l'enèsim i dar­rer intent de Rajoy.