Uns dies per sempre

Ara ja toca, sents que és el moment de fer un pas enda­vant, de ser cohe­rent, com en tots els temes de la vida, de tant en tant, hi ha por­tes que vols tras­pas­sar, una opor­tu­ni­tat per a reforçar allò que més desit­ges. I vas a la joie­ria i, després de rea­lit­zar un petit referèndum vin­cu­lant, com­pres l'anell que més t'agrada i el guar­des al lloc més impre­vi­si­ble del pis que ja com­par­tiu, allà on pen­ses que no el tro­barà mai. Pas­sen les hores len­ta­ment i, men­tre espe­res aquell precís moment que havies pla­ne­jat, can­vies d'opinió, perquè no pots espe­rar més, perquè les emo­ci­ons no es poden guar­dar gaire estona en un calaix i, final­ment, li dema­nes matri­moni, amb el cor bate­gant a mil per hora, amb una sen­sació mera­ve­llosa de tenir l'ocasió de viure una estona de cel. I diu que sí, que i tant que sí. I el som­riure i l'ale­gria són tan gegan­ti­nes, tan grans, com la il·lusió dels dies que ja són a la can­to­nada. Expli­car-ho, comu­ni­car-ho, fer-ho saber. És un ritual, un clàssic i, cer­ta­ment, és tre­mend, perquè tot­hom et feli­cita, se n'ale­gra, et con­ta­gien les ganes de l'esde­ve­ni­ment, volen detalls del quan i el com… I és clar, les pre­gun­tes neces­si­ten res­pos­tes i, ràpida­ment, comen­ceu a dibui­xar com serà el vos­tre casa­ment. Com us l'ima­gi­neu, què voleu, què us agra­da­ria. Tot­hom et diu que és un dia tan espe­cial, un dels més macos de la teva vida, les expec­ta­ti­ves crei­xen, la res­pon­sa­bi­li­tat es va fent gran i entra el moment de la defi­nició i alhora de tre­ba­llar-ho amb excel·lència: inten­tar que tot esti­gui a l'altura dels con­vi­dats que vin­dran, és a dir, de les per­so­nes que més esti­meu del pla­neta.

Qui voleu que vin­gui al casa­ment és la mare dels ous. Com en tot acte, els con­vi­dats seran els pro­ta­go­nis­tes i els que mar­ca­ran com serà la jor­nada. Feu la llista i, tot seguit, els heu d'enviar la invi­tació; però per fer-la cal con­cre­tar el lloc i l'hora. El lloc, és clar… Després d'una llista d'opci­ons gua­nya Cadaqués per gole­jada, perquè és preciós, perquè us agrada, perquè així ho voleu. Con­tac­teu amb una wed­ding plan­ner i us conei­xeu, tro­beu una casa que té tot allò que volíeu, l'empa­rau­leu. Poseu en marxa les invi­ta­ci­ons, defi­niu després de nom­bro­sos con­tac­tes els proveïdors (res­tau­ra­dor, vídeo, fotògraf, DJ…) i el dia s'atansa com un llam­pec. Que no plo­gui, si us plau. Con­fir­ma­ci­ons dels que vin­dran, tots els detalls del món per repas­sar, qui par­larà a la cerimònia, què voleu dir, la deco­ració, el ram, el ves­tu­ari, les ganes de viure aquests dies màgics són infi­ni­tes, tot és ja, tot és a tocar i us aga­feu les mans i us mireu amb còmpli­ci­tat i doneu mil vega­des les gràcies per poder com­par­tir aquests dies amb la vos­tra família i els amics que por­teu al cor. I aneu a dor­mir d'hora, perquè demà, demà serà un gran dia. Tot és tan ràpid com ino­bli­da­ble, ho fir­meu a l'ajun­ta­ment de Cadaqués, ho cele­breu amb els més íntims, brin­deu i demà el plat més fort: la festa amb tot­hom. Vui­tant-cinc con­vi­dats, tres mil fotos, tota l'ale­gria. Casar-se és tro­bar la per­sona i el moment i com­par­tir-ho, sobre­tot això. Cele­brar que us esti­meu, esti­mar en majúscu­les, assa­bo­rir els ins­tants, gau­dir de la vida.