Llum de gas i taquígrafs

Avui, la ciu­tat de Girona recorda els 130 anys de la ins­tal·lació als car­rers de l'enllu­me­nat elèctric de làmpa­des d'incan­descència nodri­des per cor­rent altern. El con­sis­tori gironí del 1886 ho va acor­dar per subs­ti­tuir el de gas: un cop més els giro­nins podríem lluir de moderns, ja que amb aquesta acció Girona es va con­ver­tir en la pri­mera ciu­tat de les Espa­nyes a fer-ho, si no fos perquè no queda ni ras­tre en el pai­satge urbà d'aquells fanals històrics. La qual cosa ens porta a cele­brar-ho fent coin­ci­dir la data amb la clo­enda del Fes­ti­val de Map­ping, de llum i de color, davant d'una façana i no al vol­tant d'un d'aquells fanals de cinc glo­bus mun­tats aquell any a la plaça del Vi ni en cap altre racó. M'ha sorprès d'allò més que el docu­ment pre­sen­tat per l'equip del govern que recull (ja era hora!) el pla de govern 2016-2019, titu­lat Girona, marca de país, ciu­tat de bar­ris [Girona.cat], incor­pori a la por­tada una excel·lent foto que no retrata la cate­dral, ni la plaça del Vi, ni el pont de Pedra, ni el Barri Vell, ni la mítica Devesa... Feta des de dalt del gra­ta­cel de davant de la buida Fari­nera Tei­xi­dor, recull a l'esquerra l'estació d'Olot i la Punxa (ama­gant el parc Cen­tral, que no hi surt) i, a la dreta, l'entrada al barri del Güell a les pla­ces de Ber­trana i Palol... La car­re­tera de Santa Eugènia és la pro­ta­go­nista indis­cu­ti­ble de la imatge –una línia vers l'infi­nit–, el pla del Ter es mos­tra amb tota la seva esplen­dor.

Ara del que es tracta és de no per­dre més patri­moni del que anem per­dent fent camí cap al progrés. El Teléfono Cata­lan, edi­tat a Girona com a sema­na­rio bilingüe popu­lar publi­cava el 16 de novem­bre de 1879 dues infor­ma­ci­ons breus, la pri­mera en cas­tellà i l'altra en català: “Ha empe­zado ya la colo­cación de faro­les de gas en la car­re­tera de Santa Euge­nia. Segun nues­tras noti­cias, existe alguna dis­con­dan­cia acerca de si han de ser dos ó tres los que deben colo­carse en dicho sitio, dis­cor­dan­cia infun­dada, á nues­tro enten­der, por cuanto la lon­ji­tud del trayecto que media desde el camino de Ronda al Ferro-car­ril, exije por lo menos el segundo de dic­hos nume­ros. ¡Todo lo útil se rega­tea!” I la segona: “Sem­bla que, al cap y á la fi, s'ha resolt sian tres y no dos los fanals nous de la Car­re­tera de Santa Euge­nia. Aixís va be, llum, llum.”

Aquests fanals, pre­història dels que recor­dem avui, i d'alguns que més tard es van ins­tal·lar, són vius gràcies exclu­si­va­ment als veïns que viuen a les cases que els donen suport, només cal ser bon obser­va­dor. Els pro­te­gim i d'aquí a tres anys cele­brem els seus 140 anys?