Versets ben triats

Va tor­nar a pas­sar la nit de l'1 al 2 de juliol a Dhaka: els qui sabien reci­tar pas­sat­ges de l'Alcorà es van sal­var, els altres van ser tor­tu­rats i assas­si­nats. És habi­tual, quan un segrest pre­ce­deix la matança, que els ter­ro­ris­tes dedi­quin una mica de temps a polir el mis­satge, tot estal­vi­ant vícti­mes musul­ma­nes i posant en relleu que els morts eren infi­dels i per tant merei­xien morir. Per això, con­vin­dria que els viat­gers afe­gis­sin als docu­ments de viatge impres­cin­di­bles unes quan­tes fra­ses alcoràniques per si arriba el cas, Déu no ho vul­gui, que s'han d'exa­mi­nar davant un tri­bu­nal d'usu­a­ris de Kalàixnikov ins­pi­rats pel pro­feta de ros­tre indi­bui­xa­ble. Hau­ria de ser en àrab, és clar, ja que les tra­duc­ci­ons no són cap Alcorà autèntic i fan un ser­vei mera­ment didàctic; sem­bla com­pli­cat per a un occi­den­tal, però tran­quils, que ni tan sols els àrabs ente­nen gaire bé l'àrab clàssic, i a més, si us envo­leu en el Prat, tin­dreu temps d'apren­dre alguna cosa. La frase “no hi ha d'haver coacció en afers de religió” (2:256), per exem­ple, està molt bé per dei­xar-la anar en àmbits acadèmics, però el vos­tre iras­ci­ble inter­ro­ga­dor segu­ra­ment con­si­de­rarà que està abro­gada per pas­sat­ges poste­ri­ors. Ani­reu més bé reci­tant coses com: “Lluita doncs per Al·là… Anima els cre­ients. Pot ser que Al·là con­tin­gui l'ímpetu dels infi­dels. Al·là dis­posa de més violència i és més ter­ri­ble a l'hora de cas­ti­gar” (4:84). Si, arri­bat el cas, us en sor­tiu, després par­la­reu per tele­visió i podreu, com un expert, repe­tir allò que el ter­ro­risme no té res a veure amb la religió.