La gran Rita

Dime­cres vinent es reu­nirà el comitè exe­cu­tiu del Par­tit Popu­lar amb la intenció poc ente­lada d'accep­tar les con­di­ci­ons que ha mar­cat Albert Rivera perquè Ciu­ta­dans presti suport a la inves­ti­dura de Mari­ano Rajoy. El PP dirà amén a Ciu­ta­dans encara que alguns dels seus diri­gents aquests dies ron­se­gen. En rea­li­tat, Rivera no demana gai­res sacri­fi­cis a Rajoy: el com­bat apa­rent con­tra la cor­rupció, la limi­tació a dos dels man­dats pre­si­den­ci­als i la reforma de la llei elec­to­ral. Aquest ter­cer punt és el que pot sus­ci­tar més coïssor al can­di­dat popu­lar, però la decisió final dependrà d'una majo­ria par­la­mentària que Ciu­ta­dans i el PP no poden garan­tir. Fum d'ence­nalls, doncs. Com­promís ver­bal i poca cosa més. El segon punt, que limita man­dats elec­to­rals per al pre­si­dent del govern, tam­poc és tan difícil d'assu­mir. El mateix José María Aznar en va ser el pre­cur­sor i Mari­ano Rajoy no fa fila de voler eter­nit­zar-se en el can­sa­ment de gover­nar. Només en queda un, de punt, doncs: el pri­mer. Tam­poc és tan ter­ri­ble. En rea­li­tat, el PP ja ha anat llançant ròssec a l'espai per alleu­ge­rir el plom que suporta a les ales. La majo­ria dels alts càrrecs que aguan­ten impu­ta­ci­ons –o inves­ti­ga­ci­ons, que cal dir ara– per cor­rupció han anat dei­xant lloc. Gai­rebé tots, tret d'un: Rita Bar­berà. La gran Rita, encara no impu­tada o inves­ti­gada del tot, s'agafa al càrrec de sena­dora com una lle­passa. Li que­den qua­tre dies. I Rivera encara haurà fet un favor a Rajoy. La gran Rita pesa més que la gran Berta.