Codis d'ètica: una moda?

En els dar­rers anys, orga­nit­za­ci­ons de signe molt divers, des de l'àmbit espor­tiu fins a enti­tats no gover­na­men­tals, pas­sant per les finan­ce­res i les indus­tri­als, mos­tren un crei­xent interès per l'ela­bo­ració de codis d'ètica. Els qui ens dedi­quem pro­fes­si­o­nal­ment a l'ètica apli­cada som con­sul­tats molt habi­tu­al­ment per asses­so­rar tota mena d'orga­nit­za­ci­ons amb aquesta fina­li­tat o bé per rea­lit­zar aquest tipus de docu­ments amb l'espe­rança que con­tri­bui­ran al bon desen­vo­lu­pa­ment d'una orga­nit­zació i millo­ra­ran la seva com­petència i la qua­li­tat.

També sen­tim certa per­ple­xi­tat, perquè, d'una banda, sorprèn aquest sob­tat interès per l'ètica, però, de l'altra, tenim seri­o­sos dub­tes de si aquests docu­ments, per ben fets que esti­guin, poden real­ment acti­var, per si sols, can­vis pro­funds en les orga­nit­za­ci­ons i acon­se­guir que aques­tes siguin més equi­ta­ti­ves, més jus­tes i més res­pec­tu­o­ses amb els drets de les per­so­nes que hi tre­ba­llen i el de les que hi són ate­ses.

L'interès per l'ètica apli­cada sus­cita, doncs, molts inter­ro­gants. Pot obeir, en pri­mer lloc, a una neces­si­tat molt clara: la de crear con­fiança, la de gene­rar cre­di­bi­li­tat en un entorn social i polític pre­si­dit per la crisi de con­fiança envers les ins­ti­tu­ci­ons.

Aquest feno­men no és nou. El ciu­tadà ja no entrega la seva con­fiança a les ins­ti­tu­ci­ons com abans. Està immers en un clima de des­con­fiança i de sus­picàcia i desitja, de nou, poder con­fiar, poder dipo­si­tar la seva fe en elles, però els enganys i els tri­pi­jocs, les males experiències del pas­sat i del pre­sent el fan dub­tar del dis­curs públic i, reac­ti­va­ment, reclama ètica, valors, coherència ins­ti­tu­ci­o­nal, clare­dat en els comp­tes i en la dis­tri­bució de rols i de com­petències.

La marca ètica pot ser, en aquest sen­tit, un camí per recu­pe­rar la cre­di­bi­li­tat per­duda, més encara en con­tex­tos de crisi, on hi ha una gran com­petència per obrir-se forat en el mer­cat. Si el ciu­tadà, a l'hora de triar una orga­nit­zació, iden­ti­fica que en ella s'hi actua ètica­ment, és a dir, que hi ha trans­parència, ren­dició de comp­tes, cores­pon­sa­bi­li­tat, equi­tat en la dis­tri­bució de rols, en defi­ni­tiva, res­pecte als drets i acom­pli­ment dels deu­res adqui­rits soci­al­ment, pot ser que la ins­ti­tució en qüestió li generi con­fiança.

Si una orga­nit­zació es pre­senta públi­ca­ment com una orga­nit­zació ètica, en la qual es res­pec­ten els drets dels usu­a­ris i es tre­ba­lla en coherència amb la visió i els valors ins­ti­tu­ci­o­nals, pot molt ben ser que el ciu­tadà es decanti per ella, que con­si­deri, d'entrada, més honesta i, con­següent­ment, deixi de banda les altres. Després, natu­ral­ment, voldrà con­fir­mar la tria amb fets i obres i tindrà interès per veri­fi­car la hipòtesi.

La des­con­fiança és un feno­men molt estès en les soci­e­tats actu­als. Algu­nes ins­ti­tu­ci­ons han per­dut, en els dar­rers anys, la seva cre­di­bi­li­tat social i això afecta greu­ment el seu fun­ci­o­nal­ment. La segona raó d'aquest crei­xent interès per l'ètica és la pre­o­cu­pació per la qua­li­tat i per l'excel·lència que es detecta en mol­tes orga­nit­za­ci­ons.

De fet, hi ha una íntima relació entre ètica i qua­li­tat. En la soci­e­tat de l'exigència, el ciu­tadà no sola­ment reclama ser atès, sinó que vol ser cor­rec­ta­ment atès, ben assis­tit i ade­qua­da­ment trac­tat. No sola­ment espera pro­fes­si­o­nals com­pe­tents científica­ment i tècni­ca­ment par­lant, sinó pro­fes­si­o­nals com­pe­tents ètica­ment, amb capa­ci­tat de res­pec­tar drets, d'acom­plir els seus deu­res i d'esta­blir vin­cles d'igual­tat amb els seus des­ti­na­ta­ris.

La ter­cera i última raó és de caràcter ins­tru­men­tal. S'entén que l'ètica pot ser un meca­nisme per ven­dre millor una orga­nit­zació. És el que ano­me­nem la trans­for­mació de l'ètica en cosmètica. Aquesta sos­pita no és menor.

De vega­des, l'ètica és entesa sola­ment com un bé ins­tru­men­tal, ja sigui per ven­dre, o per millo­rar la imatge d'una orga­nit­zació, com una cura del seu cutis extern. Ales­ho­res es con­ver­teix en un pro­ducte cosmètic que no altera els com­por­ta­ments inte­ri­ors de la ins­ti­tució, ni millora real­ment la vida interna de les per­so­nes que hi col·labo­ren. Ser­veix, sen­zi­lla­ment, per embe­llir la façana, la seva pàgina web.

En aquest cas, l'ètica és con­ver­tida cínica­ment en un objecte de mer­ca­de­ria. Quan un codi no va acom­pa­nyat d'un procés intern de canvi i d'una audi­to­ria ètica per poder veri­fi­car les millo­res que s'han fet en el camp dels drets i dels deu­res, acaba essent paper mullat; una ocasió per­duda per a l'ètica.