Qüestions de confiança(i III)

Tanco aquesta breu sèrie d'arti­cles amb l'objec­tiu de remar­car que la deci­siva qüestió de con­fiança que afron­tarà d'aquí a menys d'un mes el pre­si­dent Puig­de­mont té un rere­fons més com­plex que el de la revàlida a l'actual pri­mera auto­ri­tat del país. Són els dub­tes i divi­si­ons inter­nes en els diver­sos espais polítics que gene­ren siner­gies centrífugues per molt que hi hagi un con­sens en la neces­si­tat que els cata­lans puguin deci­dir lliu­re­ment la cons­ti­tució d'una república cata­lana. Es pot obser­var en les dis­crepàncies entre Ada Colau i els com­panys de Cata­lu­nya Sí que es Pot, en posi­ci­ons diver­ses dins Junts pel Sí o en la mateixa CUP, com ho demos­tren cons­tant­ment les seves assem­blees. Un assem­ble­a­risme per­fec­ta­ment legítim però que de vega­des genera ten­si­ons sísmi­ques fruit d'algu­nes obses­si­ons immo­bi­lis­tes que super­po­sen gua­nyar el resul­tat de les assem­blees, ni que sigui per un vot i a costa de frac­tu­res inter­nes, per sobre d'acon­se­guir un man­dat cohe­si­o­na­dor. La qüestió de con­fiança al pre­si­dent Puig­de­mont serà un repte deci­siu per a ell i el seu govern, però també serà una qüestió de con­fiança per a mol­tes for­ces polítiques. Con­vin­dria que a l'hora d'afron­tar aquesta cruïlla tots els actors polítics tin­gues­sin clar quina és la direcció que volen pren­dre. I això reque­reix cla­ri­fi­cació. La con­tinuïtat de Puig­de­mont a la pre­sidència, que necessària­ment inclou els pres­su­pos­tos o el procés cons­ti­tu­ent, marca un camí. Pre­ten­dre tran­si­tar per més d'un camí no farà res més que frac­tu­rar les diver­ses for­ces polítiques. I si bé és cert que hi ha camins que poden por­tar al mateix lloc, convé recor­dar que cal res­pon­sa­bi­li­tat per triar aquell que de la forma més segura, però també més ràpida, ens porti a destí. Perquè el pro­ces­sisme és el pit­jor ene­mic del procés i una gran part de la ciu­ta­da­nia que té grans difi­cul­tats per sobre­viure amb dig­ni­tat no pot espe­rar. En defi­ni­tiva, el camí a Ítaca és molt enri­qui­dor però en aquest cas cal arri­bar-hi.