Trilingüisme a Catalunya

Per si no se n'han ado­nat, que crec que sí, allò de l'edu­cació tri­lingüe que queda reflec­tit en el famós pacte entre el Par­tit Popu­lar i Ciu­ta­dans és un sub­ter­fugi per matar el català.

Pot­ser la idea ori­gi­nal era de Ciu­ta­dans, un par­tit nas­cut per liqui­dar la immersió, però, que jo sàpiga, els únics ter­ri­to­ris on es va apli­car van ser el País Valencià i les Illes, quan tots dos esta­ven gover­nats pel PP.

Què va pas­sar? El que passa sem­pre des de la llei gene­ral d'edu­cació: que no podia anar ni sobre rodes. I per què? Perquè no hi ha ni cinc de calaix. També hi va haver una gran mobi­lit­zació social, però ja saben que al PP això sem­pre l'ha pre­o­cu­pat ben poc.

Això el PP de les Illes i del País Valencià no ho sabien? I tant que ho sabia. Però tant els feia, perquè l'objec­tiu no era que els nos­tres esco­lars apren­gues­sin bé l'anglès –això reque­ri­ria, a més, un pro­grama glo­bal que supera­ria l'escola mateixa– sinó trin­xar les vari­e­tats de la llen­gua pròpia als seus ter­ri­to­ris.

Ciu­ta­dans i el Par­tit Popu­lar es van posar ins­tantània­ment d'acord a matar la immersió en català i a defen­sar la uni­tat d'Espa­nya. En canvi, van dei­xar en un pla més dis­cret fote­ses com la cor­rupció i les dipu­ta­ci­ons.

Molt bé. Supo­sem, que és molt supo­sar, que al dar­rere de la pro­posta hi ha, ara sí, un interès moder­nit­za­dor per donar més importància a l'anglès. I a l'espa­nyol, és clar. Amb l'espa­nyol, cap pro­blema. Però, i amb l'anglès? D'on trau­ran tot el pro­fes­so­rat? Perquè no es tracta de xam­pur­re­jar My tay­lor is rich, sinó de pro­nun­ciar l'idi­oma amb una perícia igual a la del català. O a la de l'espa­nyol. I els quar­tos per pagar l'ocurrència, on són?

Ara, la qüestió no és aquesta. Pot­ser sí que hi ha molts cata­lans que cre­uen que els nos­tres infants han d'apren­dre català, anglès i espa­nyol (per aquest ordre). Però, si és així, qui ho ha de deci­dir i qui ha d'arbi­trar la manera de fer-ho és el Par­la­ment de Cata­lu­nya, no l'aliança de dos par­tits que, a més, són gai­rebé resi­du­als al nos­tre país.