Política

Societat

L'esclat de la ira de Déu

El 15 de març de 1427 la vila d'Amer es va veure sacsejada per un dels terratrèmols més mortífers que ha patit el nostre país

Un dels punts centrals del sisme va situar-se a l'ermita de Sant Agustí de la Muntanya, però les conseqüències es van deixar sentir a les actuals comarques de la Garrotxa i la Selva

Els terratrèmolsvan començar el mes de febrer; però, a partir del 3 de març, van ser “molt plus forts e terribles”
La faltad'una explicació racional sobre aquells terratrèmols va donar sortida a la imaginació i el fanatisme

Han pas­sat gai­rebé sis-cents anys, però els ter­ratrèmols que van sac­se­jar algu­nes comar­ques a prin­ci­pis del segle XV es man­te­nen com uns dels epi­so­dis més ter­ri­bles que ha patit el nos­tre país. De fet, no es va trac­tar d'un únic epi­sodi, sinó d'una sèrie de sis­mes que van començar a mani­fes­tar-se el febrer de 1427 i es van per­llon­gar durant gai­rebé un any, quan es va pro­duir el cone­gut “ter­ratrèmol de la Can­de­lera”, que va tenir l'epi­cen­tre a prop de Cam­pro­don i va pro­vo­car més de mil morts.

De moment, però, ens cen­tra­rem en els ter­ratrèmols que van afec­tar de ple l'actual comarca de la Selva, sobre­tot la vila d'Amer, i van asso­lir una inten­si­tat de VIII graus de l'escala de Mer­ca­lli, supe­ri­ors als que van afec­tar Llorca el 2011. Segons una carta dels jurats de Girona, els movi­ments van començar a notar-se el mes de febrer; però, a par­tir del 3 de març, van ser “molt plus forts e ter­ri­bles”. Aquests pri­mers epi­so­dis van pro­vo­car un esclat de pànic col·lec­tiu: “Havents gran pahor quels edi­fi­cis no she der­ro­cas­sen, han des­em­pa­ra­des les cases de llurs habi­ta­ci­ons, e estan en ten­des que han fetes per camps e patis lluny de perill de alberchs e parets.” Un dels edi­fi­cis més afec­tats va ser el mones­tir de Santa Maria, en el qual “van caure la quarta part dels mer­lets del clo­quer [...] i van des­truir total­ment aquesta volta, i van caure tant sobre l'altar major com sobre les cadi­res del cor i van tren­car aquest altar i les cadi­res i, d'igual manera, van des­truir una quarta part del claus­tre”. De fet, l'edi­fici es tro­bava en un estat força ruïnós des d'alguns anys enrere i no va caure com a con­seqüència d'un únic epi­sodi, sinó com a resul­tat de la seqüència de ter­ratrèmols, sobre­tot dels que es van pro­duir els dies 13 i 14 de març.

En tot cas, la millor des­cripció sobre els efec­tes dels ter­ratrèmols a Amer, la tro­bem en una carta de l'abat, en la qual es remarca que prop de la mit­ja­nit del 15 de març de 1427 “tots i cadas­cun dels hos­pi­cis i edi­fi­cis i murs foren i són total­ment ensor­rats i des­truïts, de tal manera que ara no hi ha cap cam­bra en el mones­tir en la qual hom pugui reco­llir-se. Sabent i ate­nent que, igual­ment, tots i cadas­cun dels hos­pi­cis de la vila d'Amer són total­ment des­truïts de manera que ara no habita ningú en l'esmen­tada vila...”. Només es va man­te­nir dem­peus una petita part de la cape­lla, men­tre que es van ensor­rar el palau aba­dal, l'església par­ro­quial i més de vui­tanta cases; una autèntica catàstrofe de la qual la vila d'Amer va tri­gar anys a recu­pe­rar-se.

La des­trucció va ser espe­ci­al­ment intensa a l'ermita de Sant Agustí de la Mun­ta­nya, també cone­guda com a Llo­ret Sal­vatge. Segons un còdex del mones­tir d'Amer, en aquest indret isqué una gran boca de foch que llençaven gran fetor i obligà als habi­tants a des­em­pa­rar i renun­ciar als masos”. I la mateixa font afe­geix que en la mun­ta­nya, en la part que mira a Ori­ent, hi ha uns grans tor­rents o xara­galls i dells bai­xava una gran fetor que matava els aucells y los arbres”.

La falta d'una expli­cació raci­o­nal sobre aquests ter­ratrèmols va donar sor­tida a la ima­gi­nació i el fana­tisme. En un docu­ment con­ser­vat a l'arxiu de la seu de València s'asse­gu­rava que “foren vis­tos molts spe­rits mals que ana­ven a cavall entorn del lloch, tots negres”. I els jurats de Girona van dei­xar escrit que durant els dies que van durar els ter­ratrèmols, mol­tes per­so­nes “vehen­ren molts hom­mens ves­tits ab habits de mon­jons negres ab grans cape­rons que cobrian les cares e mana­ren gran bru­jit en l'acer a manera de trons”.

Una altra versió d'aquells epi­so­dis podem tro­bar-la en la lle­genda dels encan­tats. Segons la tra­dició oral, un grup de joves es tro­bava ballant ani­ma­da­ment a la plaça que hi ha al davant de l'ermita de Sant Agustí i ni tan sols van atu­rar-se pel pas del viàtic, motiu pel qual van ser engo­lits per la terra i con­dem­nats a ballar fins a l'eter­ni­tat. L'his­te­risme col·lec­tiu va tro­bar un cap de turc en la muller del for­ner d'Amer, qui va ser acu­sada “d'invo­car dimo­nis” i haver-los “ado­rats e fets sacri­fi­cis de carns d'infant o albat mort”. Els jurats giro­nins tenien molt clar que “tals crims [...] són causa de aquest fla­gell de ter­ratrèmols que nos­tre Sr. Déu per­met en punició de nos­tres pecats e cul­pes”. Per apai­va­gar la ira de Déu, “lo abat e los mon­jes e clo­er­gues fahe­ren pro­cessó, dient devo­tes ora­ci­ons”.

Com s'hi arriba
Des de la C-63 d'Amer a la Cellera, cal prendre la carretera que duu al pantà de Susqueda (no acabarem d'arribar-hi). 500 metres més endavant cal prendre una nova desviació a la dreta i recórrer un petit tram fins que trobarem un trencant a mà dreta. Després de recórrer uns 500 metres per una pista forestal transitable, trobarem un cartell indicador de l'ermita a mà esquerra. A partir d'aquí cal continuar a peu a través d'una estreta pujada, on, al cap d'uns 50 metres, ja trobarem l'ermita.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia