“L’Estat espanyol ens aboca a la independència”

Des­mo­ti­vada, gens. El que sí que passa és que la gent està can­sada, i és nor­mal després de gai­rebé vuit anys. Però la gent hi és, i el que espe­ren és el moment de la veri­tat. Quan hàgim de tor­nar a sor­tir, sor­ti­rem.

Total­ment. Ara és el mateix Estat espa­nyol el que ens aboca a la inde­pendència. No ens ofe­reix alter­na­tiva. Només hi ha dos camins. O sub­missió o inde­pendència. I entenc que el poble català no està d’acord a supor­tar una nova sub­missió.

Por­tem la cam­pa­nya d’Òmnium Cul­tu­ral a la comarca, però també tre­ba­llem de manera molt coor­di­nada amb les enti­tats inde­pen­den­tis­tes de Girona i el Gironès. Tenim una taula de tre­ball, que es reu­neix dis­cre­ta­ment, però que ens per­met anar ple­gats.

Crec que hem d’estar pre­pa­rats per a tot. I després, en el moment clau, pot­ser encara serà més sen­zill del que pot sem­blar ara. Però hem d’estar pre­pa­rats.

Crec que no ho hem de fer nosal­tres. Això, d’entrada. Ens cre­iem que serà un referèndum i que per tant hi haurà qui ani­marà la gent del no. Pot­ser és una mica utòpic, però és el que hau­ria de pas­sar. Òmnium pot ani­mar a la par­ti­ci­pació, però ha d’ani­mar els par­ti­da­ris del sí. És cert, però, que ens ani­ria molt millor gua­nyar 70 a 30 que 95 a 5.

Cap. Del que tinc dub­tes és del que pas­sarà imme­di­a­ta­ment després. Que aca­ba­rem sent inde­pen­dents, segur. Que el referèndum el gua­nyarà el sí, també. Que això com­por­tarà que serem inde­pen­dents de seguida... això sí que em genera dub­tes, perquè que­darà molta feina per fer. Però de la victòria del sí en el referèndum no en dubto gens.