Política

Superant el control estatal

La llei del referèndum evita cap procediment que requereixi la intervenció d’òrgans de l’Estat com secretaris, magistrats o Correus, mentre el cens és encara incert

Es podrà al·legar objecció de consciència per no ser a les meses

Orga­nit­zar el referèndum perquè s’assem­bli el més pos­si­ble a qual­se­vol con­tesa elec­to­ral dels últims 30 anys, però fer-ho con­tra la volun­tat de l’Estat, fet que obliga a evi­tar alhora cap pro­ce­di­ment que reque­reixi la inter­venció d’algun òrgan o fun­ci­o­nari esta­tal a qui el govern o la justícia espa­nyola puguin pres­si­o­nar o direc­ta­ment orde­nar que boi­co­tegi l’1-O. Aquest és el repte en majúscu­les que ha d’ento­mar la llei del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació que es va fer pública dimarts, i que es fa evi­dent quan s’ana­lit­zen els acla­ri­ments que, amb comp­ta­go­tes, ofe­reix el web garan­ties.cat.

El por­tal, això sí, també deixa en l’aire aspec­tes clau, entre els quals des­taca el cens, que con­trola l’Estat a través de l’Ofi­cina del Cens Elec­to­ral, en aquest cas la seu cata­lana. La llei de l’1-O es limita a dir que tin­dran dret a vot els matei­xos que en unes elec­ci­ons al Par­la­ment però deixa la con­for­mació del llis­tat en mans del govern, que segons explica el web ja “té totes les dades de la població de Cata­lu­nya”. I és cert que l’exe­cu­tiu pot dis­po­sar del cens de les últi­mes elec­ci­ons, les esta­tals del juny del 2016, però no ha acla­rit com les posarà al dia. Les dades de l’Ides­cat, que s’actu­a­litza periòdica­ment amb les apor­ta­ci­ons dels padrons muni­ci­pals, poden ser una opció, però res està con­fir­mat. El pre­si­dent de JxSí, Jordi Turull, asse­gu­rava dimarts que tot­hom rebrà la tar­geta cen­sal a casa, i ahir acla­ria a RAC1 que el cens “no es posarà en fun­ci­o­na­ment” fins al setem­bre, quan la llei esti­gui apro­vada, i que hi haurà “una llista pro­vi­si­o­nal i una de defi­ni­tiva”. Amb això dei­xava entre­veure que qui no es trobi en l’ini­cial –com ara, serien casos pun­tu­als– podrà recla­mar.

La inter­venció ara pre­cep­tiva segons la llei orgànica de règim elec­to­ral gene­ral d’altres esta­ments esta­tals sí que en prin­cipi ha de ser més fàcil de superar amb el text legal català. La Loreg esta­bleix que els secre­ta­ris muni­ci­pals són els dele­gats de les jun­tes elec­to­rals de zona, obli­gació que ara des­a­pa­reix perquè també des­a­pa­reix la figura. “L’1 d’octu­bre aques­tes fun­ci­ons les assu­mirà direc­ta­ment la Sin­di­ca­tura Elec­to­ral de manera cen­tra­lit­zada”, explica el web. Això sí, a cada muni­cipi hi haurà, amb fun­ci­ons pura­ment logísti­ques, un coor­di­na­dor local i un seguit de repre­sen­tants de l’admi­nis­tració, més de 7.000 agents elec­to­rals en total, que el govern for­marà d’entre una borsa d’ins­crits. Ells s’encar­re­ga­ran de con­fir­mar l’ober­tura dels locals, super­vi­sar la con­fi­gu­ració de les meses, reco­llir les dades rela­ti­ves a la par­ti­ci­pació l i trans­me­tre la infor­mació de l’escru­tini pro­vi­si­o­nal a un Cen­tre de Reco­llida de Dades, que també s’haurà de crear.

No són els únics fun­ci­o­na­ris de l’Estat que salta la llei de l’1-O, que nodrirà la Sin­di­ca­tura Elec­to­ral de Cata­lu­nya i les qua­tre de demar­cació només amb juris­tes i experts, però cap magis­trat, que sí que for­men bona part de les jun­tes elec­to­rals que ope­ren en base a la Loreg. Segons aquesta llei, a la junta elec­to­ral cen­tral actu­al­ment hi ha –a més de catedràtics de dret i polítiques– vuit mem­bres del Tri­bu­nal Suprem, i faculta les comu­ni­tats perquè creïn jun­tes (a Cata­lu­nya no n’hi ha) amb magis­trats del seu tri­bu­nal de justícia. A banda, a les jun­tes elec­to­rals de demar­cació hi ha jut­ges de l’audiència pro­vin­cial nome­nats pel Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, i a les jun­tes de zona n’hi ha del par­tit judi­cial, i fins i tot es faculta jut­ges de pau.

Encara hi ha un altre pro­ce­di­ment espinós: el vot per cor­reu, que depèn del ser­vei esta­tal de Cor­reus, i que en els últims anys tan­tes quei­xes ha gene­rat ja perquè ha impe­dit votar molts resi­dents a l’exte­rior. Per això, de fet, s’ha pre­vist que aquest col·lec­tiu adreci el vot a les onze dele­ga­ci­ons del govern al món, i no a Cata­lu­nya. En el cas del vot avançat de qui no hi sigui l’1-O, el web és equívoc, perquè en un apar­tat diu que n’hi haurà, i en un altre, que no. La llei ho deixa també en sus­pens amb un “si de cas”.

Perquè no s’acusi el govern de forçar ningú, encara ha pre­vist un altre matís que tam­poc pre­veu l’actual Loreg: els esco­llits per sor­teig per ser en una mesa podran al·legar objecció de consciència per evi­tar anar-hi. Això sí, si bé la llei de l’1-O no dicta san­ci­ons per a qui no s’hi pre­senti sense causa jus­ti­fi­cada, en això podria ope­rar la Loreg, a què la mateixa norma es remet en tot el que no la con­tra­diu. I el seu arti­cle 143 pre­veu per a aquests casos penes de tres mesos a un any de presó. Si una mesa no es pot for­mar, el pri­mer que vagi a votar s’hi haurà de que­dar, i els mos­sos i poli­cies locals garan­ti­ran la segu­re­tat als col·legis. Tot això sí, com a la Loreg.

Les vuit diferències.
El web garanties.cat s’esforça a aclarir que l’1-O no serà un altre 9-N, sobretot perquè el govern n’aplicarà el resultat. Fins i tot n’assenyala les vuit diferències en una taula al final.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia