Aniversaris

Aquest dimarts és dia d’ani­ver­sa­ris ben con­tra­dic­to­ris. Avui fa tres anys de la cèlebre con­fessió de Jordi Pujol Soley. L’expre­si­dent va reconèixer que la seva família havia tin­gut durant anys a l’estran­ger diners no decla­rats pro­vi­nents d’una herència del seu pare –l’avi Flo­renci–. A la nota, l’expre­si­dent dema­nava perdó i es posava a dis­po­sició de la justícia. La notícia, cone­guda en dies pre­vis de vacan­ces per mol­tes per­so­nes, va ésser molt impac­tant. L’impacte ha anat crei­xent a mesura que passa el temps i Pujol no ha pogut esde­ve­nir un “jubi­lat de luxe”. Amb tot, a hores d’ara encara i després de tres anys, no ha estat citat en data con­creta per la justícia. Per això el seu afer per­so­nal amb la seva con­fessió con­ti­nua dins de la pre­sumpció d’innocència. Caldrà veure la pena­li­tat con­creta de l’afer. Alguns juris­tes, en veu baixa, expres­sen dub­tes sobre la cul­pa­bi­li­tat penal de l’expre­si­dent. Altra cosa són els tri­pi­jocs, por­tats a la justícia, de la seva família més directa.

Ben dife­rent és l’ani­ver­sari que se cele­bra avui –25 anys dels Jocs Olímpics de Bar­ce­lona–. Es palpa, per part dels que van par­ti­ci­par-hi direc­ta­ment, que n’estan orgu­llo­sos. Con­vençuts que no va haver-hi cap escàndol econòmic i que no es van detec­tar casos de cor­rupció. Les obres es van aca­bar a temps i sense des­vi­a­ci­ons pres­su­postàries... Vist en pers­pec­tiva, tot un èxit. Com no podia ésser d’altra manera, s’ha obli­dat el dia a dia de l’orga­nit­zació, en què de segur en més d’una ocasió l’ai al cor era pre­sent davant la mag­ni­tud de l’esde­ve­ni­ment que a la força va haver de pas­sar per un gran pacte entre tots els impli­cats.

Ani­ver­sa­ris de fets, que sense fer cap com­pa­ració –la majo­ria de vega­des odi­o­ses i dolen­tes– donen una visió molt àmplia.