Memòries enfrontades

La memòria històrica torna a ser motiu de dis­puta entre Rússia i un govern de l’Europa ori­en­tal. En aquesta ocasió, es tracta de Polònia: el 17 de juliol pas­sat, el pre­si­dent polonès, Andr­zej Duda, va apro­var les esme­nes a una llei que pro­hi­beix “la pro­pa­ganda del comu­nisme i d’altres règims tota­li­ta­ris” i pre­veu el des­man­te­lla­ment de monu­ments soviètics, inclo­ent-hi els dedi­cats a l’Exèrcit Roig, que va con­tri­buir a alli­be­rar el país de l’ocu­pació ale­ma­nya durant la Segona Guerra Mun­dial.

D’acord amb aquesta nova llei, els monu­ments i memo­ri­als no podran “retre home­natge a per­so­nes, orga­nit­za­ci­ons, esde­ve­ni­ments o dates que sim­bo­lit­zin el comu­nisme o qual­se­vol altre règim tota­li­tari”. En que­den exclo­ses les estàtues als cemen­ti­ris i memo­ri­als, les que no estan a l’espai públic i les que s’exhi­bei­xen en ins­ti­tu­ci­ons amb fina­li­tat didàctica. Un total de 469 monu­ments es podrien veure afec­tats per la llei, 250 dels quals a la memòria de l’Exèrcit Roig. Els que no s’adap­tin a la legis­lació seran reti­rats en un període de tres mesos. Mos­cou con­si­dera la llei una pro­vo­cació. El Minis­teri d’Afers Estran­gers rus va asse­nya­lar que la nor­ma­tiva viola els acords bila­te­rals sig­nats entre el 1992 i el 1994, pels quals les auto­ri­tats polo­ne­ses es com­pro­me­ten a con­ser­var i pro­te­gir els monu­ments històrics.

Ale­ma­nya, per exem­ple, manté un acord idèntic amb Rússia. El dipu­tat de la Duma (la cam­bra baixa russa) Frans Klintsèvitx con­si­dera que la llei és pro­ducte de la rus­sofòbia. “La res­posta russa a aquesta legis­lació hau­ria de ser no dura, sinó molt dura”, va dir en decla­ra­ci­ons a l’agència TASS. “No ens podem limi­tar a fer decla­ra­ci­ons i expres­sar la nos­tra indig­nació”, va mani­fes­tar la sena­dora Valen­tina Mat­vi­enko. La llei “és un insult”, deia el cap del comitè d’Afers Estran­gers de la Duma, Leo­nid Slutski, que va fer notar que l’apro­vació de la llei al Sejm (Par­la­ment polonès) abans de les esme­nes va tenir lloc el 22 de juny, data de l’ani­ver­sari de la invasió ale­ma­nya de l’URSS. “És par­ti­cu­lar­ment ina­pro­piat adop­tar aquesta mena de deci­si­ons quan Rússia està home­nat­jant els mili­ons de per­so­nes que van donar la vida per alli­be­rar el món dels nazis”, va lamen­tar.

Dar­rere d’aquest estira-i-arronsa entre Mos­cou i Varsòvia –amb unes rela­ci­ons tra­di­ci­o­nal­ment difícils–, hi ha qüesti­ons tant his­to­ri­ogràfiques com polítiques. La resistència naci­o­nal polo­nesa es divi­dia en tres grups: l’Exèrcit Naci­o­nal (Armia Kra­jowa), fidel al govern polonès a l’exili; l’Exèrcit Popu­lar (Armia Ludowa), creat pel Par­tit Obrer Polonès i d’obediència comu­nista, i les For­ces Arma­des Naci­o­nals (NSZ), d’ori­en­tació naci­o­na­lista. El con­sens històric entre els polo­ne­sos és que l’Exèrcit Popu­lar va faci­li­tar la trans­for­mació del seu país en un estat satèl·lit de l’URSS després de la guerra, amb l’Exèrcit Roig com a tro­pes ocu­pants.

Però la llei és vista també com una mesura per collar els car­gols de la política con­ser­va­dora del govern del par­tit Llei i Justícia (PiS), cri­ti­cada igual­ment per la UE per la legis­lació que pre­te­nia entre­gar el con­trol del Tri­bu­nal Suprem a la for­mació de Jaros­law Kaczynski. La comissària euro­pea de Justícia, Vera Jou­rová, ha expres­sat la seva pre­o­cu­pació per l’apro­vació de la llei i no des­carta la impo­sició de san­ci­ons con­tra Polònia. “No em puc ima­gi­nar que els con­tri­bu­ents ale­manys o suecs vul­guin pagar la cons­trucció d’una mena de dic­ta­dura a un altre país comu­ni­tari”, va afir­mar Jou­rová.