“Volem pa amb oli”

Tor­nen vells estils repres­sius i, per adap­tar-s’hi i no ser menys, tor­nen els clàssics musi­cals de pro­testa. L’ara par­la­men­tari Lluís Llach comen­tava fa poc amb una piu­lada: “Pro­curo no comen­tar res per pudor”, però hi afe­gia: “Si no ho dic rebento. Gràcies a tots els que feu ser­vir L’estaca com a himne de lli­ber­tat, em doneu vida.” Ahir davant dels jut­jats de Cer­da­nyola del Vallès, i des­co­nec si també s’està uti­lit­zant en les dar­re­res con­cen­tra­ci­ons tumul­tu­o­ses, va aparèixer tímida­ment i amb sor­ne­gue­ria una altra d’aque­lles cançons de pro­testa i revolta ja datada del segle XIX que alguna gent deu haver sen­tit can­tar als seus pares i avis amb dife­rents lle­tres i música d’Esqui­rols, La Trinca o Peret, però amb la tor­nada comuna rei­vin­di­ca­tiva del “Volem pa amb oli, pa amb oli volem, si no ens el donen, si no ens el donen ens el pren­drem!”

La van can­tar poca estona men­tre l’alcal­dessa de la població veïna de Mont­cada i Rei­xac, Laura Cam­pos (ICV), ate­nia els mit­jans de comu­ni­cació després de negar-se a decla­rar davant del fis­cal en relació amb la seva col·labo­ració en l’1-O. Però les seves parau­les van donar molta vigència a la seva uti­lit­zació en asse­gu­rar que l’objec­tiu de la citació era “inti­mi­dar i crear i sem­brar la por” entre els alcal­des. Cam­pos, que no va sig­nar cap decret com van fer molts altres bat­lles, però sí que havia mos­trat el seu suport a la con­vo­catòria i a faci­li­tar el vot als ciu­ta­dans, va dei­xar clar: “No com­par­teixo el full de ruta del referèndum que ha mar­cat el govern de la Gene­ra­li­tat, però, per davant de tot, hi ha les lli­ber­tats i els drets de la ciu­ta­da­nia.” Cam­pos va rebre mol­tes mos­tres de suport en forma de car­tells on es podia lle­gir la mateixa frase de “Mai cami­naràs sola” que la va acom­pa­nyar en forma de càntics des que a les deu del matí va sor­tir de l’ajun­ta­ment de Mont­cada acom­pa­nyada de dese­nes de per­so­nes, entre les quals el coor­di­na­dor gene­ral d’EUiA, Joan Josep Nuet; regi­dors d’ICV-EUiA, ERC i Círculo, repre­sen­tants del PDe­CAT i la CUP i de l’ANC. En arri­bar al muni­cipi veí, on es va orga­nit­zar una mani­fes­tació fins arri­bar als jut­jats, on para­do­xal­ment també estava citat el seu alcalde, Car­les Escol (Com­promís per Cer­da­nyola) per un delicte de “deso­bediència i pre­va­ri­cació”, però que no s’hi va pre­sen­tar com ja havia dit. Allà hi va desem­bar­car la plana major de Cata­lu­nya en Comú, amb el seu líder, Xavier Domènech, al cap­da­vant, però també Lluís Rabell, líder de Cata­lu­nya Sí Que es Pot; mem­bres i regi­dors d’ICV-EUIA com Marta Ribas o Ernest Urta­sun; el dipu­tat d’ERC Marc San­glas i alcal­des de loca­li­tats veïnes com Santa Perpètua de Mogoda, Isa­bel Gar­cia, o Ripo­llet, José María Osuna.

L’alcal­dessa va qua­li­fi­car d’“ano­ma­lia democràtica” i de “regressió de lli­ber­tats” la “deriva auto­ritària del govern del PP” traduïda en escor­colls, deten­ci­ons, inter­venció dels comp­tes de la Gene­ra­li­tat i la “sus­pensió de facto de l’auto­go­vern”, just al moment que sonava un telèfon i algú, amb el mateix to fes­tiu de la con­cen­tració, li deia que era Rajoy. Cam­pos va recla­mar una “solució política i diàleg” i va fer una arenga a seguir amb les mobi­lit­za­ci­ons i mesu­res pacífiques “en defensa de les ’ins­ti­tu­ci­ons i l’auto­go­vern”. Ara no es trac­tava d’inde­pendència, ni de referèndum, sinó de “democràcia sí o democràcia no”, va afe­gir.

Domènech va retreure al govern estar “més pre­o­cu­pat per repri­mir la lli­ber­tat d’expressió a Cata­lu­nya que de sal­va­guar­dar la segu­re­tat dels polítics”, en al·lusió als inci­dents de diu­menge a Sara­gossa durant l’assem­blea de càrrecs elec­tes impul­sada per Pode­mos.