El dia que les bruixes es van aliar amb les urnes

El Mont­seny és terra de brui­xes, que ningú en dubti, i encara menys després del succés extra­or­di­nari que s’hi va viure diu­menge a la tarda. Només per l’acció màgica d’alguna art pro­hi­bida s’entén que el desem­bar­ca­ment de guàrdies civils que va viure la comarca acabés amb els agents en reti­rada, amb la cua i la porra entre les cames i amb les mans bui­des, ja que no es van endur cap urna dels col·legis elec­to­rals que el dis­po­si­tiu repres­siu els havia mar­cat en aquesta zona.

La irrupció de la poli­cia mili­tar espa­nyola al Mont­seny tenia com a pri­mera des­ti­nació Sant Celoni, on van entrar a quarts de sis de la tarda. Van arri­bar a la vila, però la resistència pas­siva dels ciu­ta­dans des­ple­gats davant el col·legi elec­to­ral els va fer desis­tir i van tor­nar a empren­dre la marxa.

El següent objec­tiu era Cam­pins, un muni­cipi situat a 6 quilòmetres de Sant Celoni cap a on el com­boi poli­cial va posar-se en marxa cap a quarts de set. L’alarma va córrer entre els veïns i el “venen, venen” que va sonar a molts col·legis elec­to­rals diu­menge aquí ho va fer amb espe­cial dra­ma­tisme. El fet és, però, que en arri­bar al poble van ser incapaços de tro­bar la des­vi­ació que hi porta i van seguir car­re­tera amunt fent revolts i més revolts cap a Santa Fe del Mont­seny, fins que final­ment es van per­dre per la zona i van haver de dema­nar ajuda a mos­sos d’esqua­dra i poli­cia local de Sant Celoni. Ni van tero­bat Cam­pins ni tam­poc van loca­lit­zar Fogars de Montclús, muni­cipi veí que també es creu que havia de ser objecte de la ràtzia poli­cial. A la comarca s’hi diu de tot sobre la causa que va por­tar la Guàrdia Civil a no tro­bar Cam­pins, també que el GPS va deso­ri­en­tar el com­boi i que van aca­bar en un càmping. La bona gent del Mont­seny i les brui­xes de la mun­ta­nya encara riuen.