Política

Marc Bosch

Primer suplent de la llista d'ERC per Barcelona

“Si diuen que les càrregues de l’1-O no hi van ser, fins on poden arribar?”

Nascut a Mataró el 1973, va entrar en política el 2015 encapçalant la llista d’ERC a Dosrius. Al costat d’altres veïns va ser colpejat per les càrregues policials de l’1-O, que no oblidarà mai

Pen­dents del que passa dia a dia però Dos­rius no pot obli­dar l’1-O?
El tenim a la memòria de tots els dos­ri­uencs, ja sigui els que van par­ti­ci­par del referèndum com els que no. L’1-O a Dos­rius tot­hom el té al cap i encara se’n parla al car­rer i als bars. Els fets van posar sobre la taula una injustícia per part de l’Estat espa­nyol que ve de lluny. Alguns que no van anar a votar ara hi ani­rien, i altres es van indig­nar tant que van sor­tir. Els més uni­o­nis­tes es van refer­mar en la seva posició que es trac­tava d’un acte il·legal.
La violència vis­cuda va unir?
En vam sor­tir cohe­si­o­nats, i crec que més gent es va sumar al dret a deci­dir dels cata­lans. Tant al nucli de Canya­mars com a Dos­rius, va ser un impacte molt fort. Aquí hi viu gent que busca tran­quil·litat, i l’1-O amb l’actu­ació de la Guàrdia Civil van tro­bar tot el con­trari. No estàvem pre­pa­rats ni ens ima­ginàvem la violència amb què van venir els agents. Crec que ningú s’ho ima­gi­nava ni aquí ni en altres llocs.
Doncs hi ha qui nega o mini­mitza les càrre­gues.
Sí, i això ens espanta. Si diuen que no va ser res, et plan­te­ges fins on poden arri­bar. Això és molt perillós.
Com valora una cam­pa­nya en què mig govern és a la presó i l’altre mig, a l’exili?
Estem en una situ­ació excep­ci­o­nal de setge poli­cial, judi­cial i polític. La repressió ha evi­den­ciat el que fa molts anys recla­mem perquè els cata­lans puguin deci­dir el seu futur. Els qui cre­iem que Cata­lu­nya viu­ria millor sent inde­pen­dent, com un estat d’Europa i com a bons veïns de l’Estat espa­nyol ens porta a mate­ri­a­lit­zar la República Cata­lana.
Què creu que pas­sarà l’endemà del 21-D?
L’objec­tiu que tenim ara és recu­pe­rar el Par­la­ment, el govern, les ins­ti­tu­ci­ons i refer allò que amb l’apli­cació del 155 ens hau­ran des­man­te­llat. L’acte de pro­cla­mació es va fer, però no s’ha mate­ri­a­lit­zat. A par­tir del 22 de desem­bre s’ha d’apli­car la volun­tat que es va mani­fes­tar amb el referèndum de l’1-O. Tenim un man­dat democràtic que es va fer amb un resul­tat molt clar.
I amb el 155, com es fa?
Sí que és del tot il·legal. La Cons­ti­tució no diu que amb l’apli­cació del 155 s’hagi de des­ti­tuir tot un govern, empre­so­nar mig govern i que una altra part s’hagi d’exi­liar. Aquí si hi ha hagut una posició uni­la­te­ral és aquesta. A l’Estat espa­nyol, en comp­tes de dia­lo­gar de política, s’ha deri­vat cap a un con­flicte judi­cial, poli­cial i de repressió. L’endemà de les elec­ci­ons el 155 hau­ria de dei­xar de tenir efec­tes i que s’obrís un procés de diàleg polític.
Al final els par­tits sobi­ra­nis­tes es pre­sen­ten per sepa­rat per ampliar resul­tats.
Són unes elec­ci­ons al Par­la­ment i l’objec­tiu és que amb la suma dels par­tits sobi­ra­nis­tes tor­nem a tenir la majo­ria. Tenim un govern que per nosal­tres és el legítim.
I qui ha de ser inves­tit pre­si­dent?
Pri­mer ens calen els resul­tats i veure com es pot inves­tir. Fal­tarà veure la situ­ació legal que tenen els nos­tres con­se­llers i el pre­si­dent en aquell moment.
S’ha cri­ti­cat que no es tenien a punt les estruc­tu­res d’estat.
Estava tot a punt per imple­men­tar; el que no ens ima­ginàvem era la res­posta repres­siva de l’Estat espa­nyol. Abans que hi hagi una situ­ació de violència al car­rer és millor recon­duir-ho amb un acord, amb un pacte. Volem una República Cata­lana ben feta i pacífica.
El procés ha divi­dit la soci­e­tat cata­lana?
Una soci­e­tat no està divi­dida perquè hi hagi diferències ideològiques o polítiques. Per això exis­teix la democràcia, amb elec­ci­ons i referèndums. Només es trac­tava de saber si hi havia acord entre els que volem la inde­pendència i els que no. Amb el que va pas­sar l’1-O és cert que sec­tors de l’uni­o­nisme s’han radi­ca­lit­zat. S’ha vist en mani­fes­ta­ci­ons con­vo­ca­des per Soci­e­tat Civil Cata­lana i amb suport de Ciu­ta­dans, PSC i PP que aca­ben amb violència. Això no s’ha vist mai en les mani­fes­ta­ci­ons de l’ANC. Jo penso que els que divi­dei­xen són ells i l’Estat espa­nyol, amb la seva repressió.
Europa fins ara ha mirat cap a un altre cos­tat?
Veiem que la Unió Euro­pea és un club d’estats, i Espa­nya n’és un soci més. Ens hau­ria agra­dat un pro­nun­ci­a­ment més implícit de suport a la causa cata­lana. També hi ha veus de dipu­tats i ex-alts càrrecs i pri­mers minis­tres que han adver­tit que s’ha de nego­ciar. Hi ha d’haver una sor­tida nego­ci­ada i pacífica.
Con­fia que això can­viarà l’endemà de les elec­ci­ons?
Hi ha d’haver una opinió clara d’Europa. Al cap i la fi la con­vo­catòria del 155 i de les elec­ci­ons és una petició feta per Europa. En funció del resul­tat s’haurà de pro­nun­ciar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia