Política

Julià de Jòdar

Número 79 de la llista de la CUP per Barcelona com a independent i escriptor

“La nova situació és que ja no es pot tornar a l’autonomisme”

Després del seu pas fugaç pel Parlament durant l’anterior mandat, en què va dimitir coincidint amb la renúncia d’Artur Mas a la presidència, torna en un lloc simbòlic de la llista

Per què hi torna?
Es va acor­dar que tots els exdi­pu­tats anéssim al final de la llista i no m’hi podia negar. Con­ti­nuo cre­ient en la línia política de la CUP. Crec que han fet una bona feina i la poden con­ti­nuar fent a par­tir del 21 de desem­bre.
Per què es pre­sen­ten a unes elec­ci­ons que no con­si­de­ren legítimes?
S’ha de dis­tin­gir la legi­ti­mi­tat de la part política. No podem dei­xar espais de poder perquè, si no els ocu­pem, ens els ocu­pa­ran. Ara, l’Estat vol ocu­par el poder de forma bas­tarda. Si gua­nyen ells, ho tin­dran facilíssim. Si gua­nyem els inde­pen­den­tis­tes, els bas­tons a les rodes seran segurs i dubto que reti­rin el 155. La nova situ­ació és que ja no es pot tor­nar a l’auto­no­misme.
Ha val­gut la pena tot el que s’ha fet per arri­bar on som ara?
S’havia de fer. S’ha tan­cat una pri­mera etapa. Hem pro­vat les nos­tres for­ces amb més o menys ingenuïtat i por a exer­cir un poder que s’havia gua­nyat al car­rer i a les urnes. Qui vul­gui pot rene­gar de l’1-O, però és un fet històric.
No es podia pre­veure la reacció de l’Estat?
La CUP havia estat adver­tint sis­temàtica­ment. Aquesta legis­la­tura, no hi ha hagut actes de deso­bediència reals i sis­temàtics. S’ha espe­rat al dia final.
S’hau­ria pogut man­te­nir la república pro­cla­mada el 27-O?
S’havia de man­te­nir posant un milió de per­so­nes al car­rer aquell mateix dia.
Per què no es va fer?
L’estratègia ideològica era creure que la inde­pendència seria un cor­ri­ment de ter­res. Ha estat un ter­ratrèmol produït per nosal­tres i les nos­tres recla­ma­ci­ons, però la rèplica de l’Estat ha estat molt supe­rior a la nos­tra capa­ci­tat. L’Estat ha reac­ci­o­nat com una bèstia ferida perquè s’ha vist en perill de per­dre Cata­lu­nya defi­ni­ti­va­ment. Ara, estem patint les seves urpa­des i cal deci­dir si l’aju­dem a gua­rir-se les feri­des o la rema­tem.
Com se la pot aju­dar a gua­rir-se les feri­des?
Si entrem en el ter­reny de les bila­te­ra­li­tats, el diàleg i la idea de poder arri­bar a un pacte amb l’Estat. Històrica­ment, això s’ha aca­bat, i ells ho saben, però han actuat de la manera que ho han fet i d’aquí al 21-D veu­rem coses molt pit­jors. L’estratègia és blo­que­jar Cata­lu­nya. O ens con­ver­tei­xen en una regió, si gua­nyen, o no ens dei­xa­ran gover­nar, si gua­nyem nosal­tres.
Fins on es pot arri­bar amb la uni­la­te­ra­li­tat?
Demana una estratègia que només segueix la CUP, però som mino­ria. Podem dis­se­nyar estratègies molt bones, però no tenim la força ni el poder. Qui vul­gui gover­nar des del movi­ment inde­pen­den­tista hau­ria de ser molt més clar i expli­car quin pro­grama té en matèria social i què pensa fer enfront de l’Estat.
Hau­ria estat més fàcil anar en una llista única?
Tenia l’avan­tatge de donar a la gent la cer­tesa que hi havia una uni­tat molt forta, però tenia més incon­ve­ni­ents. Cre­ava una política de blocs i, en situ­ació d’inter­ven­ci­o­nisme, l’altre bloc ho pot con­ver­tir en un ple­bis­cit entre l’Estat i el des­go­vern que volen pre­sen­tar. Les tres línies d’inde­pen­den­tisme poden cobrir tot el ven­tall d’interes­sos que pot hi haver en la soci­e­tat des del cen­tre­dreta a l’esquerra radi­cal, tot i que tinc seri­o­sos dub­tes que això es pugui con­ver­tir en un bloc de govern.
Aquest bloc pot acon­se­guir més del 50% dels vots?
Depèn de la cam­pa­nya que facin. Crec que falta clare­dat a expli­car què es farà amb el poder enfront de l’Estat, perquè par­lar de bila­te­ra­li­tat és una posició per­de­dora. Si gua­nyem, s’ha de mate­ri­a­lit­zar la República en l’àmbit exe­cu­tiu i al car­rer i posar l’Estat un altre cop con­tra les cor­des, a veure on arriba amb el seu tarannà i com es defensa davant la recu­pe­ració del poder.
Quin serà el paper de la CUP?
Si gua­nyem el 21-D, això torna a posar la pilota a la nos­tra teu­lada per repren­dre allò que es va segres­tar o repri­mir. Ha que­dat un inter­regne i hem de tor­nar on érem, amb tota la prudència i l’estratègia que cal­gui i sense caure en la ingenuïtat. La CUP posa la República al cen­tre de la cam­pa­nya i vol que tin­gui un con­tin­gut social tan ampli com sigui pos­si­ble.
I si no s’acon­se­gueix la majo­ria abso­luta?
Lla­vors, juga­ran els interes­sos de par­tit per damunt del interes­sos de país.
I en aquest cas on se situarà la CUP?
Haurà d’anar a la con­tra sis­temàtica­ment i fer el tre­ball fora. La CUP farà d’esperó perquè la República surti al car­rer. Estarà obli­gada a tre­ba­llar fora i tor­nar a la lluita muni­ci­pal, a fer pro­ces­sos cons­ti­tu­ents per demos­trar que fora de la ins­ti­tució també hi ha vida política per aju­dar a esti­mu­lar la reor­ga­nit­zació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia