Política

Setge al procés sobiranista

Cop a la gestió eficient

L’Estat continua desballestant sense manies les iniciatives de la hisenda catalana, tot i que el projecte Gestoria, basat en el sector privat, era del tot legal i suposava menys costos i més coordinació administrativa

El programa, que també buscava l’estalvi tributari, volia acabar centralitzant en l’ATC la liquidació de tots els impostos estatals de la Generalitat

La llei general tributàriade l’Estat del 2003 permet que un tercer pugui complir les obligacions amb el fisc

Car­re­gar-se tot el que intu­ei­xen que pot aju­dar el pro­jecte inde­pen­den­tista, encara que sigui ple­na­ment legal i objec­ti­va­ment bene­ficiós per a l’admi­nis­tració en tots els sen­tits. És la pre­missa de l’Estat amb el segrest del govern arran del 155, i és el que va tor­nar a fer ahir el Con­sell de Minis­tres amb una de les prin­ci­pals mesu­res per estal­viar cos­tos i gua­nyar en siner­gies i eficiència que havia posat en marxa la hisenda cata­lana: l’ano­me­nat pro­jecte Ges­to­ria. Un pro­grama, de fet, que copi­ava el plan­te­ja­ment del sec­tor pri­vat –el fun­ci­o­na­ment s’assi­mi­lava al de la cen­tral de paga­ments d’una mul­ti­na­ci­o­nal– per situar-se a l’avant­guarda d’una admi­nis­tració pública a l’Estat, fins al punt que s’havia rebut l’interès per repli­car-lo d’exe­cu­tius autonòmics tan poc sos­pi­to­sos d’inde­pen­den­tisme com ara els d’Anda­lu­sia o el País Valencià. Els tècnics del govern tot ple­gat així ho van inten­tar fer veure als del minis­teri, que s’ho han hagut de rumiar diver­ses set­ma­nes bus­cant una raó sòlida per eli­mi­nar-ho, però que al final han tirat pel dret i han optat per deca­pi­tar-ho igual­ment. Tant és que el sis­tema sigui bo: que l’ideés i de moment només l’uti­litzés la Gene­ra­li­tat l’ha aca­bat con­dem­nant a ulls de Madrid, que con­ti­nua tallant les ales a qual­se­vol ini­ci­a­tiva cata­lana que vul­neri la seva uni­for­mi­tat.

El pro­jecte de raci­o­na­lit­zació i opti­mit­zació de la fis­ca­li­tat del sec­tor públic a Cata­lu­nya, tal com l’havia bate­jat últi­ma­ment la secre­ta­ria d’Hisenda, par­tia d’un decret de govern del 25 d’abril, que es va ampliar l’11 de juliol i que es va posar en marxa l’endemà de l’1-O, amb el fi últim que l’Agència Tri­butària de Cata­lu­nya (ATC) cen­tra­litzés la gestió i recap­tació dels impos­tos esta­tals que paguen totes les enti­tats públi­ques de l’admi­nis­tració cata­lana. Com a mínim, ja que en el futur tenia vocació d’ampliar-se a les admi­nis­tra­ci­ons locals i uni­ver­si­tats públi­ques que s’hi vol­gues­sin adhe­rir. Un objec­tiu ambiciós, en tot cas, que es va pre­sen­tar el 4 de setem­bre en presència del pre­si­dent Puig­de­mont i el vice­pre­si­dent Jun­que­ras en el mateix acte que donava el tret de sor­tida al des­ple­ga­ment total del recor­re­gut autonòmic de l’ATC, quel­com que l’Estat no ha rever­tit (fins ara) apro­fi­tant el 155.

El pro­grama s’havia posat en marxa tot just a l’octu­bre, gràcies a un equip ope­ra­tiu dins l’ATC de tot just tres per­so­nes –que era ampli­a­ble a deu–, al qual s’afe­gia el suport qua­li­ta­tiu de la direcció gene­ral de Tri­buts en l’asses­so­ra­ment nor­ma­tiu, de la direcció gene­ral de Pla­ni­fi­cació i Estu­dis Fis­cals per a les ses­si­ons específiques de for­mació i del Cen­tre de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i Tec­no­lo­gies de la Infor­mació (CTTI) en els aspec­tes informàtics i de pro­gra­mari. S’havien adhe­rit al pro­grama, per mitjà de con­ve­nis, 156 del total de 170 ens amb par­ti­ci­pació majo­ritària del govern, que havien ini­ciat així la rutina de com­plir les obli­ga­ci­ons tri­butàries a través de l’ATC. De fet, tot just un 15% del total del sec­tor públic català, ja que encara no hi havia ni els depar­ta­ments, ni els grans ens sani­ta­ris, ni els cen­tres edu­ca­tius, per exem­ple. En els dos pri­mers mesos de fun­ci­o­na­ment, l’ATC havia recap­tat vora 38 mili­ons d’euros. En dar­rer terme, el pro­jecte Ges­to­ria havia de ser­vir per arri­bar al total de 2.500 mili­ons l’any que paga el sec­tor públic català en con­cepte d’IRPF, IVA i soci­e­tats –als quals cal­dria sumar els 2.000 mili­ons en cotit­za­ci­ons que es pre­te­nien cen­tra­lit­zar a través de l’encara ine­xis­tent l’Agència de Pro­tecció Social–, uns diners que l’ATC aca­bava ingres­sant de la seva tre­so­re­ria a l’Agència Tri­butària Esta­tal. Un fet, aquest, que a les por­tes de la pre­go­nada des­con­nexió de seguida va aixe­car recels a l’Estat, per la fàcil inter­pre­tació que podia con­tri­buir a finançar els pri­mers pas­sos de la nova República.

De por­tes enfora, això sí, el govern sem­pre va ser molt caut i va asse­gu­rar que la mesura estava per­fec­ta­ment ajus­tada a la lega­li­tat, com fins i tot va reconèixer el minis­tre Mon­toro. De fet, encara ho sos­te­nen ara, ja que recor­den que la llei gene­ral esta­tal tri­butària del 2003 per­met que les enti­tats puguin apo­de­rar un ter­cer, l’ATC en aquest cas, perquè en com­pleixi les obli­ga­ci­ons tri­butàries. I l’Auto­ri­tat Cata­lana de Pro­tecció de Dades ha ava­lat en un dic­ta­men recent que la mesura és legal a aquests efec­tes.

Des del pri­mer moment, a més, el govern va res­sal­tar els avan­tat­ges que tenia el pro­grama pel que fa a la sim­pli­fi­cació i eficiència en la gestió, deri­vats de la uni­fi­cació de cri­te­ris tri­bu­ta­ris per a tot el sec­tor públic –els can­vis per­ma­nents en la legis­lació, per exem­ple de l’IVA, en reco­ma­nen una revisió cons­tant per poder recla­mar o evi­tar pagar més grans quan­ti­tats, de fins a més de cent mili­ons–, i l’estalvi econòmic en la con­trac­tació de ser­veis externs d’asses­so­ria, però també en les liqui­da­ci­ons finals a l’AEAT. El govern quan­ti­fica en més d’1,2 mili­ons les des­pe­ses en ser­veis de ges­to­ria i asses­so­ra­ment extern que s’hau­rien estal­viat, a més dels bene­fi­cis que gene­rava en eco­no­mies d’escala, en la cor­recta gestió de la fis­ca­li­tat o en el fet que hi hagués un inter­lo­cu­tor únic davant d’Hisenda. Només sumant una vui­tan­tena de les empre­ses del pro­grama en els últims tres anys van haver de pagar vora 1,7 mili­ons en san­ci­ons, interes­sos i recàrrecs, xifra que ara també es volia mirar d’estal­viar.

Un dar­rer exem­ple: de les 54 enti­tats que tenien dret a des­comp­tes per acti­vi­tat en R+D+I, només dues s’hi aco­llien fins ara. El pro­jecte hi volia posar remei, però la nova des­tra­lada de l’Estat ho impe­dirà. Ara que és jutge i part, pot­ser tam­poc li con­ve­nia que l’admi­nis­tració cata­lana s’evités pagar-li impos­tos...

Aturat.
El projecte tenia plantejades per al primer semestre del 2018 un seguit d’accions que també queden tallades d’arrel, com ara diverses sessions específiques de formació, l’adquisició centralitzada de serveis d’assessorament, la renovació de llicències informàtiques i un estudi per optimitzar la política fiscal retributiva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia