Més gestor que alcalde

L’Ajun­ta­ment de Moià es va decla­rar en fallida el juliol del 2011, només un mes després que l’actual alcalde, el repu­blicà Dionís Gui­te­ras, prengués pos­sessió del càrrec i que es trobés que el deute arri­bava al 395% del pres­su­post. Ahir va par­ti­ci­par en el cicle Alcal­des i Uni­ver­si­tat, que orga­nit­zen la UPF i Alcal­des.edu amb la col·labo­ració d’El Punt Avui, i va expli­car el rebom­bori que va supo­sar al poble, de com “s’ha sor­tit del forat” i de com més que de polític, durant aquests anys ha hagut d’exer­cir de ges­tor finan­cer.

Gui­te­ras va par­lar molt clar i va asse­gu­rar que a Moià es va gene­rar una “tem­pesta per­fecta, amb un alcalde que actu­ava com si fos cal sogre i tècnics que pas­sa­ven de tot” que van aca­bar por­tant el con­sis­tori a ser el més endeu­tat del país. Va cri­ti­car: “És una ver­go­nya com les admi­nis­tra­ci­ons i també les enti­tats finan­ce­res han mirat cap a un altre cantó en comp­tes d’afron­tar res­pon­sa­bi­li­tats.” Però també va posar-hi un punt d’opti­misme afir­mant que “la crisi ha fet reac­ci­o­nar admi­nis­tra­ci­ons i soci­e­tat”.

L’alcalde va exem­pli­fi­car com va ges­ti­o­nar les finan­ces muni­ci­pals amb una anècdota. “Quan feia dos mesos que era en el càrrec vam fer una assem­blea al poble. Durant qua­ranta-cinc minuts els vaig estar donant només males notícies. I quan vam aca­bar hi va haver quinze minuts d’aplau­di­ments. Els polítics tenim la impressió que la gent és xim­ple i no se li pot expli­car les coses, però no és així.” Gui­te­ras va con­fes­sar que va ser Joan Puig­cercós, a qui va defi­nir com el seu mes­tre polític, qui li va acon­se­llar que “digués sem­pre la veri­tat”.

L’alcalde de Moià va expli­car que li hau­ria agra­dat tenir un altre paper, però que li havia tocat ser el “cas­ti­ga­dor”, el “ter­mi­na­tor” de les finan­ces de l’Ajun­ta­ment de Moià per mirar de solu­ci­o­nar els greus pro­ble­mes econòmics de l’Ajun­ta­ment. Va dei­xar entre­veure que Amb vis­tes a les elec­ci­ons muni­ci­pals de 2019, va dei­xar entre­veure el seu futur: “No sé si val la pena que repe­teixi, un cop asso­lit l’objec­tiu” de sane­jar l’Ajun­ta­ment. Gui­te­ras pre­veu que l’endeu­ta­ment s’haurà reduït fins al 100% l’any vinent.

Gui­te­ras, que també és vice­pre­si­dent pri­mer de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, va par­lar sobre l’aposta d’ERC perquè sigui una eina “impul­sora” i “trac­tora”. “No ho estem acon­se­guint”, va adme­tre. Tot i això, va defen­sar que és “impres­cin­di­ble per a la super­vivència dels ajun­ta­ments” i, citant l’exal­calde de Man­lleu Pere Prat, va asse­gu­rar: “La Dipu­tació s’ha de dis­sol­dre però hi hau­rem de posar un ens que la subs­ti­tu­eixi.” En aquest sen­tit, va defen­sar una República amb unes vegue­ries com a dele­ga­ci­ons del govern i uns con­sells comar­cals com a ens tècnics en qui dele­guen els alcal­des. També va defen­sar l’aposta del Moianès per man­co­mu­nar ser­veis i la sobi­ra­nia dels ajun­ta­ments. I va aca­bar amb un con­sell per als alum­nes de ciències polítiques, i per tant futurs fun­ci­o­na­ris o polítics: “Els tècnics fan de tècnics i els polítics, de polítics; tot­hom juga el seu paper.”