CRÒNICA
Desgreuge a Junqueras
La universitat escocesa de Saint Andrews es va mobilitzar, de manera decidida, per defensar la consellera d’Ensenyament a l’exili, Clara Ponsatí, professora d’aquesta institució, quan el jutge Llarena va activar l’euroordre per extradir-la a l’Estat espanyol. El diari escocès The National va dedicar una portada sencera a la consellera en la qual recordava a Madrid que No podeu tenir la nostra Clara i el rector de la Universitat de Glasgow, Aamer Anwar, es va fer càrrec de la defensa de Ponsatí.
Mentrestant, els dirigents de les universitats catalanes, més enllà d’algun comunicat de tràmit, s’han mantingut al marge d’un conflicte i d’una ofensiva juridicopolítica sense precedents en la història recent del país que ha dut a la presó i a l’exili alguns dels seus professors i exprofessors. Una crisi que ha sacsejat la vida dels estudiants universitaris i dels professors, com ho demostren les nombroses mobilitzacions que s’han organitzat i la creació de plataformes com Universitats per la República.
“«I què fa el món universitari? No teniu sensibilitat?» He sentit aquesta frase vint cops”, explicava ahir l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, durant l’acte d’homenatge al professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Oriol Junqueras, a l’auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres, al campus de Bellaterra. Solé va criticar la “insensibilitat acadèmica dels dirigents de les universitats, entre els quals els de la nostra [la UAB]” i va contraposar aquesta actitud a la que va tenir la Universitat de Saint Andrews amb Ponsatí.
L’homenatge universitari a Junqueras havia topat amb la negativa del deganat de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB a concedir el permís perquè es fes a la sala de graus d’aquesta facultat, tot adduint que en aquest espai no s’hi poden dur a terme “actes polítics”. Finalment, els organitzadors van traslladar l’esdeveniment a l’auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres, que estava ple de gom a gom. “En trenta anys, mai l’havia vist ple”, va remarcar Solé, que va explicar que, quan ho comenti a Junqueras, en la propera carta que li enviï, “es posarà molt content”.
L’acte d’homenatge a Junqueras, o més aviat, de desgreuge del món universitari a ell i els seus companys empresonats i a l’exili, va servir per donar a conèixer el vessant menys conegut del vicepresident, l’acadèmic, i, inevitablement, per reclamar l’alliberament dels presos polítics. Va fer de mestre de cerimònies el professor Enric Pujol, que va destacar que Junqueras s’havia convertit en un “símbol” de la lluita per les llibertats i va revelar que, precisament ahir, era l’aniversari del vicepresident, que va fer 49 anys, una efemèride que els havia passat per alt quan van programar l’acte.
Elisenda Paluzie, professora d’economia de la Universitat de Barcelona (UB), excompanya d’estudis i de lluita de Junqueras a la universitat, i, des del mes passat, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va recordar que Junqueras “és a la presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació”, que era el que somiaven quan eren estudiants. “L’1-O és l’acte fundacional més important de la República catalana” i van ser “ell i el seu equip de vicepresidència qui el va fer realitat”, va recordar.
El professor Antoni Simon, un dels mestres de Junqueras, va destacar la brillantor intel·lectual del vicepresident, abonat als excel·lents i les matrícules d’honor i, sobretot, la seva capacitat per comunicar. “És l’historiador del poble”, va dir Simon sobre la seva capacitat de seduir l’audiència. “Els comunicadors se’l rifen”, va corroborar el periodista Enric Calpena, amb qui va fer, conjuntament, el programa de divulgació històrica En guàrdia a Catalunya Ràdio.
L’acte va acabar amb els prop de 450 assistents drets cridant per la llibertat dels presos polítics, el moment més emotiu de la jornada després de la càlida ovació que el públic va dedicar a Artur Junqueras, pare de l’homenatjat, que era entre el públic.