Llarena, avis republicans

El jutge Pablo Lla­rena Conde té arrels a Cata­lu­nya, on hi ha enter­rats el seu besavi i beson­cles per línia paterna. El seu avi Juan Lla­rena Luna va ser ins­pec­tor en cap d’edu­cació a Lleida, un reno­va­dor de l’ense­nyança i impul­sor de les Mis­si­ons Pedagògiques de la República, un com­promís que el va por­tar a ser repre­sa­liat i per­do­nat pel fran­quisme.

El fil d’aquesta història sor­geix de la curi­o­si­tat de Ramon Manuel Ribe­lles, un mes­tre de 54 anys de l’escola Pom­peu Fabra de Molle­russa, espe­ci­a­lista en la història del seu poble, Tor­re­grossa. Quan el jutge Lla­rena va aparèixer a tots els titu­lars dels mit­jans de comu­ni­cació, Ribe­lles va recor­dar el nínxol del cemen­tiri de Tor­re­grossa que por­tava el seu cognom: “Em va picar la curi­o­si­tat. Vaig pen­sar que ja seria casu­a­li­tat que tingués arrels a Tor­re­grossa.” Ha anat reco­pi­lant dades als arxius durant els recents mesos i les ha desen­ter­rat. En aquest muni­cipi del Pla d’Urgell hi està enter­rat Tori­bio Lla­rena, el besavi del jutge. Ori­gi­nari d’un poble de Bur­gos, Tori­bio va ser secre­tari muni­ci­pal a Prat­dip, Albi­nyana, la Bis­bal del Penedès, Cervià de les Gar­ri­gues i, final­ment, Tor­re­grossa, on va morir el 1918. Segons una infor­mació publi­cada fa vuit anys a Crónica de las Merin­da­des, una publi­cació men­sual gratuïta d’aquesta comarca de Bur­gos, Tori­bio havia estat ofi­cial de l’exèrcit. Amb la seva muller, Cinta Luna, va tenir cinc fills: Juan, Cinta Pilar, Amparo, Edu­ard i Josep.

El seu fill Juan Lla­rena Luna, avi de l’actual jutge, va néixer el 1882 a Car­ta­gena. El 1912 va aca­bar els estu­dis a l’Escola Supe­rior de Magis­teri de Madrid. El 1913 va esde­ve­nir ins­pec­tor de pri­mera ense­nyança i pen­si­o­nat per la Junta d’Ampli­ació d’Estu­dis perquè fes una diagnosi de la situ­ació i les man­can­ces dels edi­fi­cis esco­lars de Bar­ce­lona. Com a ins­pec­tor en cap d’ins­trucció pública a Lleida va diri­gir un curs de per­fec­ci­o­na­ment per als mes­tres. Crónica de las Merin­da­des el situa de mes­tre a les províncies de Lleida, Terol i Bar­ce­lona, el con­si­dera un dels pri­mers espe­ran­tis­tes de l’Estat espa­nyol i asse­nyala que el 1912 havia assis­tit al Congrés de Pai­do­lo­gia de Brus­sel·les. “Tot l’asse­nyala com un home d’empenta, avançat al seu temps, pro­per a les inno­va­ci­ons edu­ca­ti­ves, i ideològica­ment ver­sem­blant­ment com­promès amb el repu­bli­ca­nisme”, explica Ribe­lles. La seva tra­jectòria poste­rior sem­bla con­fir­mar-ho. El 1920 Juan Lla­rena va dema­nar el tras­llat a Bur­gos, on va pro­moure a la província les Mis­si­ons Pedagògiques impul­sa­des el 1931 per la Segona República. Lla­rena va ser un dels volun­ta­ris espe­ci­a­lis­tes d’aque­lla ini­ci­a­tiva que aspi­rava a difon­dre la “cul­tura gene­ral, la moderna ori­en­tació docent i l’edu­cació ciu­ta­dana” entre la població rural com també van fer noms il·lus­tres com María Moli­ner, Anto­nio Mac­hado, María Zam­brano, Fede­rico García Lorca o Luis Cer­nuda. Aquell mateix any va publi­car el tre­ball Los males del régimen en la pri­mera enseñanza. Les Mis­si­ons van repar­tir entre 1931 i 1936 per pobles i poblets 5.522 bibli­o­te­ques, el major des­ple­ga­ment bibli­ogràfic i edu­ca­tiu fins ales­ho­res a l’Estat.

Aquest com­promís el va por­tar a ser repre­sa­liat amb l’alçament mili­tar del juliol, la supressió de les Mis­si­ons i el con­trol fran­quista de Bur­gos. “Va ser suspès de sou i de càrrec”, explica Ribe­lles, que també sap, però, que el mateix 1939, amb la victòria fran­quista, va ser readmès a la pro­fessió. Ribe­lles coneix una nota sig­nada per J. Lla­rena des de Bur­gos que evi­den­cia la seva sim­pa­tia pel govern legítim de la República.

El seu germà Edu­ard s’havia dedi­cat al comerç i n’havia estat el repre­sen­tant de Lleida en el congrés que es va fer a Bar­ce­lona el 1913. Els altres ger­mans, Cinta Pilar, Amparo i Josep, van ser mes­tres a Lleida i al Patro­nat Esco­lar de Bar­ce­lona, on es van tras­lla­dar a viure. Segons Ribe­lles, Josep va llui­tar a l’exèrcit repu­blicà i amb les seves ger­ma­nes va col·labo­rar econòmica­ment amb les milícies popu­lars. Amb la der­rota del 1939, van ser depu­rats de l’ense­nya­ment, si bé les dues ger­ma­nes també es van aca­bar rein­cor­po­rant nova­ment a l’edu­cació, men­tre que Josep es va dedi­car pro­fes­si­o­nal­ment a la farmàcia un cop va aca­bar aquests estu­dis.