Política

El Suprem esbronca Alemanya

La sala subratlla que, si l’1-O hi hagués hagut una “massacre”, el resultat de l’euroordre hauria estat diferent

Defensa la rebel·lió, però recorda a Llarena que el fiscal ja havia apuntat a la sedició

Sense con­tem­pla­ci­ons. La sala d’apel·laci­ons del Tri­bu­nal Suprem –for­mada pels magis­trats Miguel Col­me­nero, Fran­cisco Mon­terde i Alberto Jorge Bar­reiro– apro­fita la reso­lució d’un recurs pre­sen­tant per Jordi Sànchez per esbron­car la justícia ale­ma­nya davant la seva decisió de no extra­dir Car­les Puig­de­mont pel delicte de rebel·lió perquè con­si­de­ren que “el grau de violència exer­cit durant 1-O no va ser sufi­ci­ent per doble­gar” la volun­tat de l’Estat en els ter­mes que exi­geix el Codi Penal ale­many. Per l’òrgan judi­cial espa­nyol, aquest argu­ment és inac­cep­ta­ble: “Si els fets que s’han anat come­tent a Espa­nya s’hagues­sin per­pe­trat a un land amb els matei­xos fac­tors d’evo­lució en el temps i resul­tat, no sem­bla gaire fac­ti­ble que tot ple­gat acabés amb una sentència con­dem­natòria mera­ment simbòlica com es diu a la reso­lució del Tri­bu­nal Regi­o­nal Supe­rior de Sch­leswig-Hols­tein.”

La duresa dels argu­ments del Suprem per reba­tre la decisió de l’òrgan judi­cial ale­many arriba fins al punt d’asse­gu­rar que el resul­tat de l’euro­or­dre hau­ria estat força dife­rent si l’1-O hi hagués hagut un bany de sang. La tesi del tri­bu­nal espa­nyol és que els 6.000 poli­cies envi­ats a Cata­lu­nya amb motiu de l’1-O difícil­ment podien “impe­dir la con­ducta” de dos mili­ons de votants con­vençuts de manera “enga­nyosa” que hi tenien dret. “El que passa és que, si hagués inter­vin­gut un nom­bre força major de poli­cies, és molt pro­ba­ble que tot hagués aca­bar en una mas­sa­cre i lla­vors sí que seria fac­ti­ble que el resul­tat de l’euro­or­dre hagués estat molt dife­rent”, con­clo­uen. En un altre moment de la seva reso­lució, la sala penal arriba a menys­te­nir la com­pa­ració que fa el tri­bu­nal de Sch­leswig-Hols­tein entre el procés i una pro­testa pun­tual afir­mant que con­tra­diu “els paràmetres pro­pis del que és rao­na­ble”, que s’equi­pari la pro­testa de milers de ciu­ta­dans en un aero­port de Frank­furt per evi­tar la ampli­ació d’una pista amb un “procés sepa­ra­tista d’una comu­ni­tat de més de set mili­ons”.

“Lami­nar l’orde­na­ment”

“Ha de que­dar clar que en el nos­tre cas no es trac­tava d’ampliar o no una de les pis­tes de l’aero­port del Prat, i que això generés una pro­testa de milers de mani­fes­tants per impe­dir-ho. El que aquí real­ment succeïa és que, després de dos anys dedi­cats a lami­nar l’orde­na­ment jurídic esta­tal i autonòmic, es cul­mi­nava el procés seces­si­o­nista dins un país de la UE”. I per acon­se­guir-ho, s’asse­gura en el relat del tri­bu­nal espa­nyol que es van posar “les mas­ses al car­rer perquè votes­sin un referèndum incons­ti­tu­ci­o­nal opo­sant-se a la força legítima de l’Estat que pro­te­gia uns supo­sats col·legis elec­to­rals”.

La tesi del tri­bu­nal és que sí que hi va haver violència i que no ho han vol­gut valo­rar. I davant d’això emfa­sit­zava que els argu­ments del tri­bu­nal ale­many estan “man­cats de rigor” per fona­men­tar la trans­cendència de la reso­lució adop­tada. En un altre moment arri­ben a qua­li­fi­car de “cri­da­ner” que “aban­do­nes­sin” el relat de què hau­ria pas­sat si aquest mateix cas l’hagués pro­ta­go­nit­zat el pre­si­dent d’un land per deri­var-ho al cas de l’aero­port “fugint així del pan­tanós exem­ple com­pa­ra­tiu que tan ade­quat i per­ti­nent resul­tava”. Pel Suprem, la hipòtesi del pre­si­dent del land “donava molt de si” i entén que, en cas de con­cloure’l, el resul­tat –per una qüestió de “raci­o­na­li­tat”– hau­ria estat accep­tar l’euro­or­dre.

Segons la tesi del tri­bu­nal, pels caps visi­bles del procés “la violència física pas­sava a un segon lloc, ja que només era neces­sari fer-la ser­vir en algun encre­ua­ment o trànsit pun­tual de la línia de ruta que s’havien mar­cat”. I aquí hi enca­bia l’1-O. L’ope­ració con­creta va con­sis­tir a “induir” dos mili­ons de per­so­nes a sor­tir al car­rer per votar “il·legal­ment” i “com era total­ment pre­vi­si­ble i ine­vi­ta­ble, hi va haver violència i hi va haver enfron­ta­ments físics” amb els agents que, segons indi­quen, es va sal­dar amb ferits lleus “en les dues parts”.

Mate­rial pro­ba­tori

El tri­bu­nal espa­nyol atri­bu­eix a la pre­ci­pi­tació dels ale­manys a l’hora d’ana­lit­zar les actu­a­ci­ons pro­ces­sals i a la manca d’un mate­rial pro­ba­tori “ade­quat” la nega­tiva a valo­rar la rebel·lió. I intro­du­eix el debat de quin hau­ria de ser l’abast, el con­tin­gut i la inter­pre­tació de l’euro­or­dre dins l’àmbit de la UE.

Davant l’evi­dent revés rebut des d’Ale­ma­nya, és en aquest punt que la sala del Suprem sug­ge­reix a l’ins­truc­tor, Pablo Lla­rena, un nou ele­ment, un canvi de cri­teri pel que fa a la incri­mi­nació dels fets. Així, recorda que l’octu­bre pas­sat, en el moment de pre­sen­tar la que­re­lla con­tra els artífexs del procés, el fis­cal ja havia dei­xat la porta oberta a la pos­si­bi­li­tat que, si no es cons­ta­tava prou l’existència de violència, se’ls acusés del delicte de sedició, penat amb fins a quinze anys de presó, segons inci­dei­xen.

Tot i això, ells matei­xos con­clo­uen: “Sem­bla clar que en el supòsit que exa­mi­nem estem davant d’un delicte que ataca el nucli del sis­tema polític i jurídic”, pro­pis de l’acu­sació de rebel·lió, sen­ten­cien. El de sedició el cir­cums­cri­uen, com ja ha fet l’Audi­en­cia Naci­o­nal, als fets con­crets del 20 de setem­bre davant la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia i no a tota l’estratègia del procés.

Aquesta inter­lo­cutòria d’ahir, en tot cas, es va dic­tar per resol­dre, amb una nova nega­tiva de l’òrgan supe­rior, al rebuig de Lla­rena al fet que Sànchez pogués obte­nir la lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal per par­ti­ci­par en el pri­mer debat d’inves­ti­dura que s’havia fixat per al 12 de març.

LES FRASES

Si no acumulés molts mesos superant la meva capacitat de sorpresa, diria que la interlocutòria és absolutament insuperable
Recordeu la data, perquè se’n parlarà durant dècades. I no gaire bé, per cert!
Jaume Alonso-Cuevillas
advocat de carles puigdemont


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia