El món dels coherents

Pedro Sánchez apel·lava als votants de Pablo Igle­sias perquè deci­dis­sin si el seu líder ha estat cohe­rent amb la com­pra del xalet de luxe en una població de la ser­ra­lada de Madrid. No cal que els demani aquesta reflexió, la major part de ciu­ta­dans –elec­tors o no de Podem– fa dies que donen vol­tes a l’evi­dent des­con­nexió entre les velles aren­gues i els dar­rers fets del morat. Tant és així, que ell mateix ha ser­vit en safata a la militància la pos­si­bi­li­tat d’expres­sar en una con­sulta el que aquest dies bull a les xar­xes. Juga amb foc, perquè es pot tro­bar que li diguin que se’n vagi al seu retir dau­rat, per boca­moll. Però abans del tor­ce­braç d’Igle­sias, Sánchez ja con­vi­dava els elec­tors pode­mi­tes a can­viar-se al seu bàndol perquè ell els garan­teix la con­gruència que li falta al rival. Però quina tran­quil·litat els pot ofe­rir un líder que sem­bla que esti­gui recu­pe­rant-se d’un jet lag per­ma­nent? Qui sap si és el mareig d’estar ana­lit­zant tot el dia les enques­tes el que li pro­voca l’exhi­bició de tom­ba­re­lles ideològiques, però el cert és que aquesta acti­tud difícil­ment con­ver­teix Sánchez en el millor alberg per a un vot, el de Podem, que aviat podria que­dar orfe fins i tot de lide­rat­ges. El soci­a­lista, doncs, ja haurà fets els números des­co­brint que amb Podem mai sumarà i que si algun dia arriba al govern només podrà ser com a crossa d’Albert Rivera. Pot­ser és per això que ha deci­dit començar a adap­tar-se a l’espe­rit acròbata del que podria ser el seu futur cap.