Rellotge a zero

Ni a Quim Torra ni a Pedro Sánchez ningú els donarà cent dies de gràcia. Ningú sap si les aritmètiques par­la­men­ta­ries els per­me­tran gover­nar. Fins ara hi ha lleu­ge­res inten­ci­ons de posar els rellot­ges a zero. L’expec­ta­tiva és màxima per veure el tarannà dels nous con­se­llers i minis­tres. Sobta que a la mateixa hora que la minis­tre d’Afers Ter­ri­to­ri­als, Merit­xell Batet, declarés que veu amb bons ulls que s’apro­pin els pre­sos, el minis­tre d’Afers Exte­ri­ors, Josep Bor­rell, posés lle­nya al foc en decla­rar que “Cata­lu­nya està al llin­dar de l’enfron­ta­ment civil”. Ignoro quins amics i quin entorn té Bor­rell que el por­ten a aquesta con­clusió tan gene­ra­lit­zada. Ara per ara, l’enfron­ta­ment civil no es veu enlloc que vagi més enllà d’unes quan­tes bre­to­la­des i poques dialècti­ques des­a­for­tu­na­des. Fa tota la impressió que a par­tir d’ara hi haurà una pre­gunta retòrica per­ma­nent: a quin govern espa­nyol hem de fer cas? Al de Bor­rell o al de Batet? La cara ama­ble serà Batet, la cara des­a­gra­da­ble per a més de dos mili­ons de cata­lans serà Bor­rell. És curiós quan s’explica que Bor­rell, fill de fle­quers de la Pobla, quan s’aca­bava el pa de la botiga fami­liar sor­tia a donar expli­ca­ci­ons con­vin­cents a la cli­en­tela gràcies a la cara ama­ble d’aquell nen Bor­rell. Més curiós encara quan Bor­rell ento­nava, als reci­tals de Rai­mon a Madrid, el Diguem no. “Hem vist tan­cats a la presó homes plens de raó”... Bor­rell és el minis­tre més ben pre­pa­rat i amb més experiència de l’actual govern soci­a­lista i el mes veterà, un fet que li hau­ria de per­me­tre estar per damunt del bé i del mal. Si hi ha la intenció de posar els rellot­ges a zero, Bor­rell podria estal­viar-se posar lle­nya al foc. Hau­ria de ser capaç de donar lliçons de bones vibra­ci­ons enmig del gran dal­ta­baix. Que torni el fill del fle­quer.