Salvini, el capità caníbal

Mat­teo Sal­vini s’ha men­jat el Movi­ment 5 Estre­lles (M5E). El vice-pri­mer minis­tre, minis­tre de l’Inte­rior i secre­tari fede­ral de la ultra­dre­tana Lliga és indis­cu­ti­ble­ment l’home fort del govern de coa­lició italià. Ell és qui mana, qui pren la ini­ci­a­tiva, qui tria els temes que seran d’actu­a­li­tat, qui s’endú les por­ta­des dels mit­jans patris i estran­gers i qui lidera tots els rànquings de popu­la­ri­tat. Si ara es tornés a les urnes, Sal­vini arra­sa­ria. I això que la Lliga va arri­bar al govern sent el soci mino­ri­tari: en les últi­mes elec­ci­ons va treure un 17,4% i el M5E, un 32%. Però el leg­hista ha sabut apro­fi­tar l’alta­veu immi­llo­ra­ble del poder per ampli­fi­car la seva cam­pa­nya elec­to­ral per­ma­nent, feta a costa d’atiar la por i l’odi a l’altre, al dife­rent, al més dèbil.

El M5E té difícil com­pe­tir amb Sal­vini tenint-lo dins del pati del govern fent de gall del galli­ner: sobre­tot, perquè el pacte amb la Lliga va tenir un suport amplíssim de la base gri­llina. Pel M5E Sal­vini és un pro­blema, no pas perquè de cop hagin des­co­bert que és un racista que flir­teja amb el fei­xisme –sabien per­fec­ta­ment amb qui pac­ta­ven, ha vis­cut tota la vida d’exhi­bir la seva xenofòbia–, sinó perquè els fa una ombra massa allar­gada.

Des que es va for­mar el nou exe­cu­tiu, totes les notícies que han arri­bat d’Itàlia l’han vist com a pro­ta­go­nista. Des de la decisió de tan­car els ports a les ONG i dei­xar vagant a la deriva pri­mer l’Aqua­rius, aquests dies el Life­line i tots els altres vai­xells de res­cat que vin­dran, fins al cens ètnic de les per­so­nes gita­nes. Les seves deci­si­ons i pro­pos­tes pro­vo­ca­do­res han acon­se­guit ser el cen­tre d’atenció d’un govern que, però, va ser con­ce­but per ser bicèfal. El M5E i la Lliga van treure’s de la màniga com­par­tir el càrrec de vice-pri­mers minis­tres i posar al lloc de pre­mier una figura de cartró. Giu­seppe Conte, total­ment irre­lle­vant.

El pro­blema és que un vice-pri­mer minis­tre, el 5 estre­lles Luigi di Maio, ha estat tan eclip­sat per l’altre que els equi­li­bris de poder dins de l’exe­cu­tiu han que­dat qüesti­o­nats, i a Itàlia es té la sen­sació de viure sota el govern de la Lliga. Els gri­llini inte­nen treure el cap com poden. L’últim cas és el del vai­xell de l’ONG ale­ma­nya Life­line, que va res­ca­tar 224 nàufrags als quals Sal­vini va defi­nir com a “carn humana”. L’assumpte ha estat por­tat con­jun­ta­ment pel minis­tre que s’ocupa dels ports, la mà dreta de Di Maio, Danilo Toni­ne­lli. El minis­tre d’Infra­es­truc­tu­res i Trans­ports no s’ha dis­so­ciat de la línia Sal­vini, sinó que ha apro­fi­tat la situ­ació per inten­tar robar-li –en va– pro­ta­go­nisme. Ha estat el gri­llino el que ha amenaçat de requi­sar la nau a l’ONG ale­ma­nya i acu­sar els seus tri­pu­lants del mateix que van ser acu­sats els volun­ta­ris de la cata­lana Open Arms: afa­vo­rir el tràfic il·legal d’éssers humans.

Dar­re­ra­ment, a Sal­vini els mit­jans ita­li­ans han començat a ano­me­nar-lo com a ell li agrada: el Capità. Però es tracta d’un capità caníbal que apro­fita la força dels seus socis per aca­bar men­jant-se’ls. El que ha fet amb els 5 estre­lles ho va fer abans amb Sil­vio Ber­lus­coni, el seu pare polític. L’ex-Cava­li­ere va ali­men­tar la cri­a­tura leg­hista donant-li un espai colos­sal als seus mit­jans de comu­ni­cació. Sense l’aliança amb Ber­lus­coni, Sal­vini hau­ria tin­gut molt difícil dei­xar de ser vist fora del nord com el polític que vivia d’insul­tar el sud del país. I a l’ex-Cava­li­ere, Sal­vini també se l’ha aca­bat crus­pint.