«Ser català és gairebé una vergonya; se'n riuen, de nosaltres»

El casal de la gent gran va ser la seu des d'on es van cen­tra­lit­zar tots els vots. El gruix de les pape­re­tes dis­minuïa a mesura que avançava el dia. Va ser un dego­teig cons­tant de par­ti­ci­pants i de les 920 per­so­nes que podien fer ús d'aquest dret, el van exe­cu­tar 332, que repre­sen­ten un 36,08% del total. El «sí» es va impo­sar amb 308 pape­re­tes (un 92,77%), men­tre que van sor­tir 14 vots nega­tius (el 4,21%,) i 10 vots en blanc (un 3,01%). Lluís Oliva i Dolors Gor­gori van eme­tre el seu vot just abans d'anar a dinar, però no es volien per­dre l'ocasió de «fer pressió a l'Estat perquè ens deixi ser nosal­tres matei­xos». Per aquests dos veïns, «ser català és gai­rebé una ver­go­nya, se'n riuen, de nosal­tres» amb casos com el de l'Esta­tut. Al matí, es va fer una plan­tada d'arbres, i a la tarda, un cer­ca­vila i bere­nar.