“No volem que el poble sigui un parc temàtic”

Ara és tran­quil, però hem hagut de posar dos agents cívics a con­tro­lar per evi­tar que la gent apar­qui allà on vul­gui tant a Palau com a Sant Feliu. Volem que es dei­xin els cot­xes als apar­ca­ments de fora perquè es pugui visi­tar el poble i pas­se­jar tran­quil·lament.

D’una part és posi­tiu des del punt de vista cul­tu­ral, de pro­tecció i de pro­moció, però per als veïns que volen fer alguna actu­ació fora de la mura­lla els repre­senta que han de com­plir més requi­sits, perquè la pro­tecció afecta també fin­ques d’extra­murs. De tota manera, com que no hi ha ni la volun­tat ni la pos­si­bi­li­tat de créixer en noves urba­nit­za­ci­ons, no ha supo­sat cap pro­blema. Al con­trari. Es tracta que es con­ser­vin les gran­ges, perquè som un poble de pagès. Volem con­ser­var el poble com era abans.

Sí, es pot créixer molt poc al nucli de Palau i prou. Sis cases. Ens ajuda a ser el que volem, un muni­cipi rural i de ser­veis. L’acti­vi­tat agrícola es com­bina amb sego­nes residències, cases rurals, res­tau­rants, apar­ta­ments de llo­guer. Un poble de pagès i de ser­veis, en defi­ni­tiva. No neces­si­tem créixer perquè tam­poc no hi cabríem. Neces­sitàvem un pàrquing a Palau-sator i Sant Feliu, i ja els tenim.

Sí, però el més impor­tant per a nosal­tres és que els pro­pi­e­ta­ris de les cases rurals i els res­tau­rants són gent del poble, que no han hagut de mar­xar i poden tenir-hi un negoci. D’això n’estem molt con­tents, a diferència del que ha pas­sat en altres muni­ci­pis, que hi ha arri­bat gent de fora i els han con­ver­tit en un parc temàtic. Nosal­tres mirem de con­ser­var que la gent del poble es gua­nyi la vida al poble.

No ho volem de cap manera. Volem que si ha de pas­sar un trac­tor pel car­rer, pugui pas­sar. No podem con­di­ci­o­nar tota l’acti­vi­tat del muni­cipi de tal manera que no hi hagi la vida pròpia del poble. Nosal­tres hem de con­ti­nuar essent nosal­tres. Aquesta ha estat sem­pre la meva idea i crec que s’ha de man­te­nir en el futur. Hi hagi qui hi hagi.

Són com qua­tre fills que has de trac­tar de manera equi­li­brada. No pot ser que un mengi i els altres pas­sin gana. Els hem de donar els ser­veis que neces­si­ten. No podem tenir ni pis­cina ni pavelló, però sí una bona xarxa d’aigua, uns car­rers en con­di­ci­ons, un enllu­me­nat cor­recte..., i crec que tot això ho tenim. Ara també hem pogut arre­glar bé l’entrada a Palau, que ens feia molta falta perquè era fins i tot peri­llosa.

Sí, con­ver­tir les esco­les de Sant Feliu, que tenim molt ben arre­gla­des, en una llar perquè la gent gran s’hi pugui reu­nir en con­di­ci­ons, tant la d’aquí com la d’algun poble del vol­tant.

Ho estem par­lant amb els regi­dors. Si cre­uen que els puc aju­dar, ho faré. Però pot ser alcalde qual­se­vol altre. Som com una família.