Política

Va per llarg

La resolució de les macrocauses complexes amb desenes de processats sol trigar almenys mig any des que queden vistes per a sentència

Els precedents suggereixen que el desenllaç del judici a la cúpula del procés arribarà passades les municipals del maig

Artadi lamenta la falta d’independència “en alguns sectors de la justícia”

Quan es tracta de judicis polítics, com el 9-N, hi ha més celeritat entre els fets investigats i la sentència
Es preveu que la resolució del procés marqui la pauta per al judici a Trapero i l’antiga direcció política dels Mossos

El govern tro­ba­ria gravíssim que el Tri­bu­nal Suprem supe­dités la cele­bració del judici a la cúpula del procés i la poste­rior sentència al calen­dari elec­to­ral, ja que gua­nya­ria pes l’argu­ment sobre “la carència d’inde­pendència en alguns sec­tors de la justícia”, segons va aler­tar ahir la con­se­llera de la Pre­sidència i por­ta­veu del govern, Elsa Artadi, després de la reunió del Con­sell Exe­cu­tiu.

Si bé és cert que en el cas del judici del 9-N va pas­sar poc més d’un mes entre que va que­dar vist per a sentència i que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya va resol­dre inha­bi­li­tar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau –21 dies, en el cas de Fran­cesc Homs al Suprem–, la com­ple­xi­tat del judici con­tra l’inde­pen­den­tisme farà que fàcil­ment la reso­lució dels set magis­trats que se’n faran càrrec acabi arri­bant forçosa­ment després de les muni­ci­pals, que se cele­bra­ran el 26 de maig, amb l’agreu­jant que hi ha nou polítics i líders d’enti­tats civils en situ­ació de presó pro­vi­si­o­nal, alguns des de ja fa onze mesos.

Actu­al­ment es plan­teja que el judici comenci al desem­bre o gener i que duri un parell de mesos. És alta­ment impro­ba­ble, doncs, que la sentència arribi abans del maig, i fins i tot es cal­cula que es podria retar­dar fins l’estiu de l’any que ve. Tam­poc seria la pri­mera vegada que els ter­mi­nis no es com­plei­xen, de manera que Artadi va lamen­tar la sen­sació d’“inse­gu­re­tat” que gene­ren per als pro­ces­sats aques­tes pre­vi­si­ons.

En qual­se­vol cas, el 9-N no és repre­sen­ta­tiu si es vol com­pa­rar amb l’enju­di­ci­a­ment de l’1-O pel que fa als tem­pos, ja que només es jut­java una deso­bediència i pre­va­ri­cació, i la fis­ca­lia va evi­tar dema­nar penes de presó fent caure la mal­ver­sació. Quan és una causa com­plexa i quan no hi ha acord entre magis­trats en la deli­be­ració, la demora és supe­rior als dos mesos. Sense anar gaire lluny, la justícia va tri­gar vuit mesos a deci­dir sobre­els tri­pi­jocs del cunyat del rei espa­nyol Felip VI, Iñaki Urdan­ga­rin, i la seva esposa, la infanta Cris­tina, des que el cas Nóos va que­dar vist per a sentència.

En un altre cas intri­cat, en què s’inves­ti­gava l’espoli del Palau de la Música, va pas­sar mig any entre una cosa i l’altra. I per l’ano­me­nada “pri­mera època” del cas Gürtel es va tar­dar poc més de mig any a comu­ni­car-se la con­demna.

Una altra cosa és el temps que haurà pas­sat entre els fets inves­ti­gats i la sentència. El cas Nóos va escla­tar el 2006 i van haver de pas­sar onze anys fins que es va resol­dre. Per als impli­cats en la Gürtel i el Palau van pas­sar nou anys, però en el cas del 9-N, que va ser el 2014, la justícia en va tenir prou amb dos anys i qua­tre mesos. Sem­bla, doncs, que quan es tracta de judi­cis polítics hi ha més cele­ri­tat.

Es dona la cir­cumstància que els macro­pro­ces­sos esmen­tats tenien dese­nes d’acu­sats: 37 per la Gürtel, 18 pel cas Nóos i 15 pel saqueig del Palau. Igual­ment, pel referèndum de l’1-O i la poste­rior pro­cla­mació de la República hi ha 25 pro­ces­sats, dels quals 18 s’asseu­ran al banc dels acu­sats, nou d’ells per un delicte de rebel·lió, cas­ti­gat amb fins a 25 anys de presó. La resta és en lli­ber­tat a l’exili de Bèlgica, de Suïssa i d’Escòcia, dei­xant en evidència la justícia espa­nyola, espe­ci­al­ment en el cas de l’estada del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont a Ale­ma­nya.

La sala que enju­di­ciarà el procés haurà de con­fir­mar el tan­ca­ment de la ins­trucció i decre­tar l’ober­tura del judici oral perquè, un cop les parts pre­sen­tin les seves al·lega­ci­ons, es fixi la data del judici. Aviat se sabrà qui­nes penes els demana la fis­ca­lia, que s’espe­ren ben altes. Es pre­veu que les defen­ses tor­na­ran a qüesti­o­nar la com­petència del Suprem per jut­jar l’1-O amb la inter­po­sició del que s’ano­mena arti­cle de previ pro­nun­ci­a­ment.

Però la per­se­cució judi­cial espa­nyola con­tra l’inde­pen­den­tisme no aca­barà amb la sentència del procés. Al dar­rere vin­dran el major Josep Lluís Tra­pero i l’ante­rior direcció política del cos dels Mos­sos d’Esqua­dra. És pro­ba­ble que el judici de l’Audi­en­cia Naci­o­nal se cele­bri després que es publi­qui la reso­lució del Suprem, que mar­carà el camí a la resta de pro­ce­di­ments rela­ci­o­nats amb la política cata­lana d’ara fa un any. Fins a Estras­burg.

25
encausats
té el judici a l’independentisme. La trama Gürtel en tenia 37 i el cas Nóos, 18.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia