El president solitari

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, és el cap de l’exe­cu­tiu català legítima­ment ele­git en una inves­ti­dura i el pre­si­dent del govern, Pedro Sánchez, és el cap de l’exe­cu­tiu espa­nyol legítima­ment ele­git després d’una moció de cen­sura al Congrés dels Dipu­tats tot i haver per­dut les elec­ci­ons gene­rals. Tot molt legítim, encara que ambdós estan man­cats de l’escal­for popu­lar que dona haver gua­nyat un diu­menge unes elec­ci­ons després d’una cam­pa­nya en què les enques­tes i l’ambi­ent són favo­ra­bles, que dona segu­re­tat per gover­nar durant qua­tre anys.

Aquesta man­cança de l’escal­for popu­lar es nota dia a dia. Sánchez, mal­grat la manca de l’escalf popu­lar, té un par­tit fort –el PSOE–. Aquest fet li per­met una certa tran­quil·litat i expres­sar volun­tats impos­si­bles com ara que d’aquí a uns anys només hi hagi vehi­cles elèctrics. Quim Torra no té el suport d’un par­tit potent al dar­rere. Ni el d’un Par­la­ment. Ara mateix, només té un grup par­la­men­tari sense força sufi­ci­ent per cobrir-li les espat­lles.

Heus aquí l’allau de crítiques públi­ques i pri­va­des quan dis­sabte pas­sat va apel·lar a la via eslo­vena per a la inde­pendència. Ha estat qua­li­fi­cat d’il·lumi­nat, irres­pon­sa­ble o perill públic per dir: “Els cata­lans hem per­dut la por. No hi ha marxa enrere en el camí cap a la lli­ber­tat.” “Fem com ells i estem dis­po­sats a tot per viure lliu­res.” Això és el que va dir con­cre­ta­ment el pre­si­dent Torra a Eslovènia, estat de la UE de ple dret, i després d’haver visi­tat el seu pre­si­dent, Borut Pahor. Tret de con­text, ha ser­vit per evi­den­ciar que Quim Torra té pocs amics de viatge en la política. Ningú ha sabut o no ha vol­gut expli­car que el pre­si­dent Torra és un paci­fista que la dar­rera tasca que ha fet és anar a pas­sar un parell de dies de dejuni al mones­tir de Mont­ser­rat. Aquesta set­mana, mal­grat la seva soli­tud, tindrà l’opor­tu­ni­tat al Par­la­ment de poder-ho expli­car...