Alemanya
L’ascens dels ultres
Clima tòxic al Bundestag
L’agressivitat dels diputats de l’extrema dreta trenca les regles del joc parlamentari
El 2019, amb tres eleccions regionals previstes, pot revelar-se com un any decisiu en les aspiracions de l’AfD de conquerir l’est del país
“Alguns companys tenen por”, assegurava, ahir, al diari Rheinische Post, la vicepresidenta del Bundestag (Parlament federal), Claudia Roth. L’entrada de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) a la cambra, l’any passat, després d’haver aconseguit un 12,6% en les eleccions generals, ha canviat les normes de comportament parlamentari.
“És un partit antidemocràtic, autoritari”, que recorre a una “agressivitat verbal” desconeguda al Parlament, continuava Roth, amb escó al Bundestag des del 1998 i expresidenta dels Verds. Roth no és, precisament, una persona poruga. La caracteritzen la passió i l’esperit combatiu, personal i polític, i ha viscut unes quantes sotragades verbals al Parlament, incloses les que protagonitzava en els seus temps d’opositor el seu company de files, Joschka Fischer, un dels oradors més temuts pels seus rivals, si més no abans de convertir-se en ministre d’Exteriors del canceller socialdemòcrata Gerhard Schröder (entre el 1998 i el 2005).
Amb l’AfD s’ha entrat en una nova categoria, coincideixen a lamentar la verda Roth i el seu col·lega del Partit Liberal (FDP) en la vicepresidència del Bundestag, Wolfgang Kubicki, que alerta des d’aquest mateix diari de la radicalització accentuada de l’AfD des que es va convertir en el primer partit ultradretà amb escons al Bundestag, en les generals del 2017. Res no permet pensar en una distensió. L’AfD ha amplificat, des d’aquestes generals, la seva presència parlamentària a escala regional fins a ser present a les cambres dels setze lands alemanys. L’any vinent, espera anar més enllà i, fins i tot, es planteja ser el partit més votat en algun dels estats federats de l’est on se celebraran eleccions: Turíngia, Brandenburg i Saxònia. El partit destinarà a aquestes campanyes electorals prop d’un milió d’euros, segons el setmanari Der Spiegel. La conquesta de l’est és una tasca prioritària. Quedar en primera posició és una opció realista, afirma a aquesta revista política el seu president, Alexander Gauland. A l’est és on l’AfD ha aconseguit el seu resultat rècord –un 24 %, a Saxònia-Anhalt, el 2016– i és també on més afeblides estan les dues grans formacions, sobretot els socialdemòcrates. Els tres estats federats on es renovarà la cambra regional estan governats ara per coalicions ben diversificades. Turíngia és l’únic land liderat per l’Esquerra –en tripartit amb verds i socialdemòcrates–; a Brandenburg, governen els socialdemòcrates amb els esquerrans i, a Saxònia, ho fan els conservadors amb socialdemòcrates i verds. Tres aliances en què s’ha evidenciat que, ara per ara, a Alemanya hi ha moltes fórmules de govern possibles, però es manté la consigna de mantenir fora de joc els ultres. Totes tres regionals se celebraran entre setembre i octubre. Abans, hi ha la gran prova –per als conservadors i aliats de l’SPD– per al govern de Berlín: les europees. L’eurocomissari de Pressupostos, l’alemany Günter Oettinger, de la CDU de la cancellera, ha instat els partits establerts a fer pinya contra la ultradreta. “Només si treballem junts podrem fer que el ciutadà voti forces europeistes”, sosté aquest veterà de la Comissió Europea, per qui és clau mantenir les distàncies respecte a partits com ara l’AfD en tots els àmbits, europeu, nacional i regional.