Política

De la senyera a l’estelada

Demà farà exactament tretze anys que el mateix carrer que ahir va acollir la protesta pel dret a l’autodeterminació va ser l’escenari d’una gran manifestació que va posar el germen del moviment sobiranista

En la concentració d’ahir era difícil veure-hi una senyera sense el triangle i l’estrella independentista, tot el contrari del que va passar en la marxa anterior

“Jo en aquella ocasió no hi era, però des de la manifestació del 2010 no he fallat a cap, ni una”

Com si el temps no hagués pas­sat. El movi­ment inde­pen­den­tista ha fet un llarg viatge d’anys, referèndums i mani­fes­ta­ci­ons per tor­nar a la case­lla de sor­tida, allò que a Bar­ce­lona se’n diu rodar el món i tor­nar al Born. Els car­rils cen­trals de la Gran Via es van tor­nar a omplir, ahir a la tarda, de milers i milers de mani­fes­tants que, com ja van fer fa tretze anys, el 18 de febrer del 2006, es van mobi­lit­zar pel mateix recor­re­gut urbà –de plaça Espa­nya a plaça Uni­ver­si­tat– per rei­vin­di­car el dret a deci­dir de Cata­lu­nya.

La de l’any 2006 va ser una mani­fes­tació avant la let­tre, el pri­mer acte del sobi­ra­nisme rein­ven­tat en movi­ment de mas­ses, una mani­fes­tació que van pro­ta­go­nit­zar 125.000 per­so­nes, unes quan­tes menys que les 200.000 que, el desem­bre del 2007, van omplir la via Laie­tana per recla­mar unes infra­es­truc­tu­res dig­nes i una xifra irrisòria davant el milió i mig de per­so­nes que, el juliol del 2010, van dir prou reben­tant el pas­seig de Gràcia per mos­trar el seu rebuig a la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal que es va ven­ti­lar l’Esta­tut d’auto­no­mia.

L’última xifra com­pa­ra­ble, abans d’aques­tes grans mogu­des de car­rer, era la mani­fes­tació inde­pen­den­tista que s’havia fet l’11 de setem­bre del 2005 i que havia aple­gat els 6.000 irre­duc­ti­bles de cada any. La mani­fes­tació de l’any 2006 va ser la que va mar­car el punt d’inflexió i es va con­vo­car en ple debat sobre la reforma de l’Esta­tut i per exi­gir un text que estigués al nivell de les rei­vin­di­ca­ci­ons sobi­ra­nis­tes de la població. La va con­vo­car una pla­ta­forma auto­a­no­me­nada Pel dret a deci­dir i la capçalera va estar com­po­sada per actors i intel·lec­tu­als, entre què des­ta­cava un tal Oriol Jun­que­ras, ales­ho­res molt popu­lar per la seves lliçons d’història a través del pro­grama En guàrdia de Cata­lu­nya Ràdio. Com encara passa avui en dia, els par­tits van mos­trar-se divi­dits davant aque­lla con­vo­catòria, que només va ser secun­dada, i també mul­ti­tu­dinària­ment par­ti­ci­pada, per l’Esquerra de Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puig­cercós. El pai­satge de la mani­fes­tació va estar tenyit de ver­mell i groc, amb les qua­tre bar­res de la senyera; també hi havia este­la­des, però eren la mino­ria. Era un moment de rea­fir­mar-se, encara, i el crit de guerra ales­ho­res era aquell pri­mi­tiu “Som una nació!” En llen­guatge d’Oriol Jun­que­ras, la massa encara no estava inde­pen­den­tista.

En canvi, ahir, a la Gran Via, cos­tava tre­ball loca­lit­zar una senyera en el seu estat ori­gi­nal; tot eren ban­de­res amb el tri­an­gle, majo­ritària­ment blau, i l’estre­lla. Este­la­des i, evi­dent­ment, peces de roba de color groc, llaços, xapes i tot tipus d’ele­ments d’orna­men­tació per recor­dar l’existència dels pre­sos polítics. Els matei­xos pre­sos també hi van ser pre­sents, repre­sen­tats en infi­ni­tat de foto­gra­fies i car­tells, com ara les imat­ges gegants d’Oriol Jun­que­ras trans­por­ta­des per un grup de per­so­nes ves­ti­des amb des­su­a­do­res de color morat i la paraula free escrita en groc al pit. Eren el grup de suport de Sant Vicenç dels Horts al seu amic i com­pany.

Ahir, de totes les per­so­nes amb qui aquest diari va par­lar a peu de mani­festòdrom només una, un home de Ter­rassa, creia recor­dar que sí, que havia assis­tit a la mani­fes­tació del 2006, tot i no tenir-ho gaire clar. De la resta, cap, ni una, cosa que només vol dir que el movi­ment inde­pen­den­tista des d’ales­ho­res ençà no ha parat de gua­nyar adep­tes. I, a més a més, gent amb una fide­li­tat insu­bor­na­ble, perquè ales­ho­res no hi eren, però ara no se’n per­den cap, ni una. Aquest és el cas d’un home jove del ser­vei d’ordre de la mani­fes­tació que ahir con­tro­lava que els cot­xes no pas­ses­sin pel car­rer Vila­marí cap al lloc on hi havia con­cen­trada la gent. “Des del 2010, no he fallat ni una vegada”, asse­gu­rava.

Amb més o menys rein­ci­dents, la d’ahir va tor­nar a ser una mobi­lit­zació impres­si­o­nant, amb el reper­tori habi­tual de crits inde­pen­den­tis­tes i amb els turis­tes, que no hi havia fa 13 anys, fent fotos sor­pre­sos. Hi va haver molta gent per tot el recor­re­gut, i a par­tir del car­rer Urgell fins a plaça Uni­ver­si­tat, on hi havia ins­tal·lat l’esce­nari, més que gent hi va haver gen­tada. Una vegada més, i no serà l’última. Dijous, dia de la vaga gene­ral, segur que no falla­ran.

75.000 més
Una manifestació com la d’ahir fa de bon comptar. L’àrea de la Gran Via és un rectangle esprimatxat i amb un càlcul ràpid de metres quadrats i densitat de la concentració en surt el resultat. Fa 13 anys, la Guàrdia Urbana de Barcelona va informar que a la manifestació de “Som una nació i tenim el dret a decidir” van acudir 125.000 persones, que l’organització va elevar a una irreal xifra de 700.000. Ahir, la Guàrdia Urbana va xifrar en 200.000 els participants, 75.000 més que fa 13 anys. L’independentisme creix.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia