En marxa des de Banyoles
Centenars de persones van anar a peu des del Pla de l’Estany a Girona per afegir-se a la manifestació de la tarda
Igual que en la marxa del 2017, hi van participar molta gent jove i colles de pares amb la mainada
La gent de Banyoles deu tenir en el seu ADN un instint caminador que els serveix tant per passejar donant voltes a l’estany com per muntar la marxa dels 40 km (que, per cert, el mes que ve es recupera, dues dècades després de l’última edició) o sortir a protestar.
Això últim ho vam veure el 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum, quan van organitzar una marxa a peu fins a la concentració de Girona. Ahir van tornar-hi. Aquest cop no ha estat tan multitudinària com la de fa dos anys, però déu-n’hi-do els centenars de veïns del Pla de l’Estany –i de comarques veïnes– que s’hi van apuntar, i això que la convocatòria havia estat difosa tot just el vespre anterior. Pels volts de les 12 del migdia els participants es van anar aplegant a la zona de barraques, a la Farga. Hi havia, com en aquella anterior ocasió, molta gent jove i grups familiars amb mainada, equipats amb estelades i algunes pancartes al·lusives al judici o a la independència de Catalunya. Uns pocs anaven en bici. Com que per endavant tenien 19 km, la gent portava motxilles amb menjar –entrepans, carmanyoles amb pasta fresca, fruita– i beguda. A l’altura de la República van fer una pausa per dinar, però no es van entretenir gaire perquè l’objectiu era arribar puntuals al centre de Girona per afegir-se a la concentració de les sis de la tarda. Al capdavant de la marxa, un tractor obria camí i, al darrere de tot, uns altres tractors i un cotxe d’assistència tancaven el seguici, controlat de manera discreta pels Mossos d’Esquadra. Un dels vehicles agrícoles anava equipat amb un remolc per carregar-hi els que no puguessin seguir. Algunes criatures petites ja s’hi van enfilar de seguida. A mesura que la multitud avançava per l’autovia, s’hi unien més tractors i més gent. A Sarrià, el grup banyolí es va fusionar amb el que venia de Medinyà. La imatge de tots plegats entrant a Girona va ser molt potent.
Seguiment desigual
La riuada cap a la capital va anar precedida d’un seguiment desigual de la vaga. La immensa majoria dels establiments del centre van tancar, però el barri vell no va quedar paralitzat perquè algunes cafeteries, alguns comerços i els bancs van obrir. La majoria de supermercats van obrir amb normalitat. A l’ajuntament van treballar uns pocs treballadors per cobrir els serveis mínims. Equipaments públics com ara els museus van abaixar les persianes.
La jornada de protestes al Pla de l’Estany va començar de bon matí, quan van tallar durant una estona la C-66 a l’altura de Palol de Revardit. Seguidament, la gent que havia protagonitzat aquest tall es va afegir a la mobilització de l’N-II a Medinyà.