“Estava tot per fer”
Elegits fa quaranta anys, van esdevenir noms cabdals de la política municipal
Joaquim Nadal, Jaume Soler, Dolors Oms i Joan Domènech donen valor als equipaments i els serveis, però també al naixement de la cultura democràtica
Buscar solucions als mateixos problemes es va posar al davant dels colors polítics
La nit del 3 d’abril del 1979, després d’haver guanyat les primeres eleccions municipals democràtiques i convertida en la primera alcaldessa de Blanes, Dolors Oms (PSC) va pujar fins al turó de Sant Joan. Des del cim, i en veure l’extensió del municipi selvatà, una barreja d’il·lusió i vertigen es va barrejar; va ser quan Dolors Oms es va adonar de la magnitud de tot plegat. L’anècdota la recorda qui va ser una de les poques dones en un món d’homes, el de la política municipal, i en un context social, el de fa quaranta anys, en què “tot estava per fer”. Dolors Oms va ser alcaldessa de Blanes des del 1979 fins al 1987 i, posteriorment, des del 1991 fins al 1995.
Aquest “tot estava per fer” volia dir voreres, paviments, enllumenat, clavegueram, aigua corrent… els serveis més bàsics. En el cas de Blanes, Dolors Oms recorda que “no hi havia normes subsidiàries” i el fet de ser població turística encara ho empitjorava més. “El que ha passat des de l’abril del 1979 fins ara ha estat, en termes qualitatius, el canvi més profund que hi ha hagut en la societat catalana, que ha evolucionat, però l’aspecte físic i de dotació d’equipaments als pobles i ciutats ha estat una revolució”, recalca Joaquim Nadal, alcalde de Girona del 1979 al 2002. Figura històrica de la política a les comarques gironines, Nadal dona valor al nivell d’equipaments culturals, esportius, educatius i socials i els serveis que tenen els municipis, quaranta anys després: “És un elogi i no una crítica que a cada poble hi hagi un pavelló.” Fa també autocrítica quan recorda que “potser no s’ha estat prou exigent en matèria urbanística i, per tant, s’han continuat fent disbarats”. De l’herència rebuda dels ajuntaments franquistes, el primer alcalde gironí de la democràcia assenyala que “estaven brutalment endeutats” i es van haver de fer “pressupostos especials de liquidació de deutes”; també la manca de sensibilitats per a segons quin tipus d’equipaments com ara incorporar les escoles bressol a l’oferta municipal. Per Joaquim Nadal, les eleccions de l’abril del 79 van ser el ciment per a construir la cultura democràtica des de la base. “La complicitat de la ciutadania amb aquella arrancada tan forta dels primers mandats era molt alta perquè veien una resposta concreta i tangible a les seves aspiracions”. D’anècdotes en té moltes i les ha recollit al llibre Històries d’alcalde, d’Editorial Gavarres, que presentarà el dissabte 6 al migdia al Jardí de l’Àngel de Girona.
Una altra de les veus destacades del municipalisme a les comarques gironines, Jaume Soler, alcalde d’Arbúcies entre el 1979 i el 2003, per la CUPA (Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies) fa un balanç positiu, “més enllà dels índexs de benestar que es mesuren en serveis i en equipaments, sinó també amb canvis ideològics”. “Els cent primers dies no només havíem arreglat carrers, sinó que havíem intentar canviar la realitat i la mentalitat de la gent”, assenyala un dels noms insígnia de l’esquerra independentista. Jaume Soler es va presentar a les eleccions del 1979 provinent de la lluita, des de la clandestinitat, amb l’Assemblea del 71. “Ens vam presentar per una obligació ètica i de servei al poble”, recorda. Per Jaume Soler, “a Arbúcies, d’una manera o altra, amb el nostre discurs i compromís, amb les eleccions municipals del 1979 hi va haver la ruptura democràtica que encara avui dia no s’ha donat”. El mític alcalde d’Arbúcies recorda exemples amb què el municipi va demostrar la “ruptura”, com ara les banderes –ni l’espanyola ni el retrat del rei han presidit, dins o fora, del consistori– i el boicot econòmic de la dreta, i la confrontació amb els poders fàctics.
Democràcia autèntica limitada
Aquests canvis ideològics impulsats des d’Arbúcies, assenyala Soler, van xocar amb les dinàmiques del poder. “El que patíem nosaltres de manera directa aleshores ara ho pateix tot el país; perquè la ruptura encara no s’ha donat, tots som presoners i deutors del règim del 78.” Jaume Soler dona valor al fet que aquelles eleccions van ser un pas significatiu per posar la política a l’abast de la gent i que aquesta “democràcia autèntica des de l’àmbit local es veia limitada absolutament per l’estructura política de la transició del 78”. Aquest “estava tot per fer”, per Soler significa també un començar de zero i, per tant, “cada pas que es feia es notava més”.
El primer alcalde democràtic de Lloret de Mar, Joan Domènech (CiU), reivindica també el pas diferencial entre els consistoris sorgits fa quaranta anys en relació amb la filosofia “empresarial” dels ajuntaments franquistes. Domènech, en el seu cas, recorda el cavall de batalla per a la cultura que “se’n parla massa i s’aplica poc” als ajuntaments. Sobre com fer convergir els interessos turístics i els dels veïns en una població com Lloret de Mar, Domènech explica que “va ser molt difícil”; “costava enfrontar-s’hi; no diré que fos una causa perduda, però vaig intentar incentivar un pla general d’urbanisme que va ser l’inici de la meva sepultura”, recorda que no va repetir. “Dins CiU hi havia els que esperaven treure’n fruits més que aplicar l’autèntica filosofia democràtica; en aquest sentit, no vaig poder acabar fent el que hagués volgut fer”, es lamenta.