Debats

S’està aca­bant l’estra­nya cam­pa­nya elec­to­ral –pre­sos i exi­li­ats havent de fer mítings i rodes de premsa des de la presó, la Set­mana Santa i Sant Jordi pel mig i el judici del procés a tota màquina–. A pocs dies de les elec­ci­ons només que­den els dar­rers debats tele­vi­sius, que mai s’havien fet tan a tocar del dia elec­to­ral i sense que hi pugui haver-hi l’opinió de les enques­tes, que a hores d’ara ja no es poden publi­car.

A la pràctica s’ha aca­bat la cam­pa­nya elec­to­ral del 28-A. Falta el dar­rer debat tele­vi­sat i Pedro Sánchez, que va al davant en les enques­tes, pot esde­ve­nir aquesta nit a la tele­visió pri­vada l’ase dels cops. Tots li tenen ganes, fins i tot el Podem de Pablo Igle­sias, que el voldrà tenir sota con­trol. Fins avui, Ciu­ta­dans, el PP i Vox ho han posat molt fàcil al PSOE i en el debat d’aquesta nit tin­dran una opor­tu­ni­tat única per donar la volta a les enques­tes perquè el ressò dels debats arri­barà pràcti­ca­ment en el tan­ca­ment de cam­pa­nya.

No és d’estra­nyar que con­tinuï més o menys el gran nom­bre d’inde­ci­sos. Només cal espe­rar el resul­tat final. Heus aquí la gràcia que el vot sigui secret i intrans­fe­ri­ble. A la cam­pa­nya no hi ha hagut grans sor­pre­ses i l’interès d’aques­tes elec­ci­ons tan deter­mi­nants està en el resul­tat i sobre­tot en les poste­lec­ci­ons.

Quan s’aca­ben les cam­pa­nyes elec­to­rals, hom té enveja sana de països amb més tra­dició democràtica. A França hi ha un únic debat tele­vi­sat de can­di­dats, que ofe­rei­xen totes les tele­vi­si­ons, a més d’un únic cara a cara entre els dos que tenen pos­si­bi­li­tats de gover­nar. Els debats d’aquí esde­ve­nen tau­les rodo­nes i con­ferències de can­di­dats que difícil­ment arri­ben a con­tras­tar opi­ni­ons. Hi ha ges­ti­cu­la­ci­ons en què qui té més a per­dre és Sánchez, que va al davant. De tota manera, és millor veure com pot sor­tir-se’n que no pas que hagués dei­xat una cadira buida.