Política

Veus cap a Brussel·les

La iniciativa ciutadana europea és l’únic instrument de democràcia participativa directa existent a la UE i permet a la societat civil reclamar accions legislatives a la Comissió

Des que es va instaurar el 2012 aquest mecanisme, només quatre propostes han aconseguit el milió de firmes per ser valorades per l’executiu comunitari

El ciutadà pot enviar també queixes al Parlament o donar la seva opinió en les consultes que fa la Comissió

L’esforç dels ciu­ta­dans euro­peus d’anar a votar cada cinc anys uns polítics que no saben ben bé què van a fer a Brus­sel·les és encara més gran quan s’aven­tu­ren a por­tar ells matei­xos les seves rei­vin­di­ca­ci­ons al cor d’Europa.

La dar­rera dècada, el pro­jecte euro­peu ha anat intro­duint i fomen­tant vies de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana per per­me­tre, de tant en tant, que veus més popu­lars s’esco­lin també als pas­sa­dis­sos de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. La més directa, però més dura, és la ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana euro­pea (ICE), un meca­nisme que per­met a la soci­e­tat civil recla­mar acci­ons legis­la­ti­ves direc­ta­ment a la Comissió Euro­pea.

Ori­gi­nal­ment pro­po­sada per Àustria i Itàlia l’any 1996, la idea de crear aquesta eina cívica va revi­far a mei­tat de la dècada del 2000 amb el reforçament de la inte­gració euro­pea que va supo­sar el trac­tat de Lis­boa. Final­ment, es va posar en marxa el 2012 per emu­lar les ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves popu­lars típiques dels sis­te­mes democràtics, però amb la diferència que aques­tes ICE han de convèncer pri­mer l’exe­cu­tiu de la Unió Euro­pea i no el seu Par­la­ment. “És el pri­mer ins­tru­ment trans­na­ci­o­nal de democràcia par­ti­ci­pa­tiva euro­pea”, cons­tata Maar­ten de Groot, mem­bre de l’enti­tat Euro­pean Citi­zens’ Ini­ti­a­tive (ECI), que tre­ba­lla per fomen­tar-ne l’ús.

Si bé De Groot valora que sigui l’única via “real perquè deter­mi­na­des mino­ries de ciu­ta­dans puguin tenir una veu sig­ni­fi­ca­tiva” en un sis­tema que con­si­de­ren que no dona res­posta “ade­quada” a les seves deman­des, reco­neix que és “molt difícil d’uti­lit­zar”. Els dar­rers set anys, una sei­xan­tena de pro­pos­tes, la majo­ria sobre la pro­tecció del medi ambi­ent, dels drets labo­rals i soci­als i de la diver­si­tat a Europa, han inten­tat fer-se un lloc en l’agenda, no sense entre­bancs.

I és que el procés perquè la Comissió Euro­pea (CE) t’escolti és llarg i fei­xuc. Pri­mer, set per­so­nes en set estats mem­bre de la UE han de sol·lici­tar el regis­tre d’una ICE a la Comissió, que tindrà dos mesos per accep­tar-la a tràmit o no. Brus­sel·les mirarà que no quedi fora de les seves com­petències, que no sigui abu­siva, frívola o vexatòria, ni contrària als valors euro­peus. Superat l’obs­ta­cle burocràtic, s’hau­ran de reco­llir un milió de fir­mes de suport en un any en almenys els set estats, amb un llin­dar mínim a cadas­cun. Per exem­ple, a Ale­ma­nya en calen unes 72.000, men­tre a Eslovènia amb 6.000 basta.

Arri­bats a aquest nivell de mobi­lit­zació popu­lar arreu del con­ti­nent, fal­tarà el pas més impor­tant: la recep­ti­vi­tat de la cúpula política de la UE. Un milió de sig­na­tu­res només garan­teix que la recla­mació arribi a la taula de l’exe­cu­tiu euro­peu, però no que aquest hi faci res. La CE pos­se­eix el mono­poli de la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva en el club euro­peu i, per tant, no té cap obli­gació d’impul­sar-la. Si hi cedeix, lla­vors és el torn dels governs euro­peus i de l’Euro­cam­bra de deci­dir si adop­ten la ICE, si la modi­fi­quen o si la llen­cen a la pape­rera.

De les només qua­tre ini­ci­a­ti­ves que han superat el peri­ple, la CE ha pro­po­sat can­vis legis­la­tius en un únic cas, en què es dema­nava el reco­nei­xe­ment del dret a l’aigua. De Groot admet que, fins ara, la res­posta de l’exe­cu­tiu de la UE no ha estat “gaire favo­ra­ble” a les ICE més popu­lars i alerta que els impul­sors d’aques­tes han que­dat “dece­buts”. Tot i això, des de l’ECI es mos­tren con­fi­ats que les modi­fi­ca­ci­ons pre­vis­tes per al 2020 en aquest meca­nisme par­ti­ci­pa­tiu com­por­ta­ran una major impli­cació de l’Euro­cam­bra i, per tant, més pos­si­bi­li­tats que els par­tits donin una empenta als reclams ciu­ta­dans.

Cons­ci­ent del des­co­rat­ja­dor canal ofi­cial, De Groot recorda que els euro­peus tenen “altres mane­res” per “cons­ci­en­ciar sobre afers par­ti­cu­lars” i per par­ti­ci­par més acti­va­ment en el procés de presa de deci­si­ons del bloc. Per exem­ple, en el Par­la­ment Euro­peu els ciu­ta­dans poden por­tar al comitè de peti­ci­ons les seves quei­xes perquè siguin dis­cu­ti­des o bé donar la seva opinió en les con­sul­tes ciu­ta­da­nes que fa sovint l’exe­cu­tiu euro­peu per tes­tar l’accep­tació d’una nova legis­lació. Aquest últim va ser el cas del canvi horari, una mesura que Brus­sel·les ha aban­de­rat després que una enquesta pública fos molt favo­ra­ble a dei­xar d’ajus­tar els rellot­ges dos cops l’any.

Sen­ti­ments desi­guals de par­ti­ci­pació

La relació cívica amb Brus­sel·les queda afec­tada també per les divi­si­ons nord-sud i est-oest amb què lluita, dia a dia, el pro­jecte d’inte­gració per sobre­viure. Gai­rebé la mei­tat dels euro­peus creu que la seva veu compta a la Unió Euro­pea, un pen­sa­ment que no és únic, segons les dar­re­res dades del cen­tre d’estu­dis d’opinió euro­peu.

Una impressió que ha remun­tat des dels anys de la crisi, quan més del 65% de la població con­si­de­rava que no se’ls tenia en con­si­de­ració a Brus­sel·les. No és estrany que encara avui els qui més igno­rats se sen­ten siguin els grecs (prop d’un 80% pensa que la seva veu no s’escolta en el club euro­peu). L’Estat espa­nyol també és a la cua d’Europa en sen­ti­ment de par­ti­ci­pació i només un 40% de la gent creu que la seva opinió importa a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. Per con­tra, els països nòrdics pen­sen que les seves visi­ons tenen pes en els afers euro­peus.

63
propostes
s’han presentat els darrers set anys en el marc de la iniciativa ciutadana europea (ICE), la majoria sobre protecció del medi ambient, dels drets laborals i socials i sobre la diversitat d’Europa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia