“Ser crític és compatible amb ser lleial”

Ha can­viat alguna cosa? Res­pecte a la valo­ració que jo vaig fer, que faig dels fets d’octu­bre del 2017, no. El pre­si­dent Puig­de­mont em va dema­nar que m’incor­porés a aquesta llista. Jo ja m’havia incor­po­rat al Con­sell per la República i, per tant, crec que ser crític és per­fec­ta­ment com­pa­ti­ble amb ser lle­ial i estar con­tri­buint al com­bat que ens uneix a tots. No és que jo hagi sigut més crítica, pot­ser he estat més explícita en fer l’anàlisi en públic de com jo veia el que havia pas­sat i com havíem fet front a les con­seqüències del referèndum. Hi ha molta gent que com­par­teix la meva visió, pot­ser no tot­hom l’ha fet prou explícita... Encara hem de sen­tir més valo­ra­ci­ons, tot i que pot­ser a hores d’ara això ja està en mans dels his­to­ri­a­dors.

No, no, tam­poc en veig cap. Per començar, tan­car una llista és una presa de posició política, evi­dent­ment, però vaja, no soc can­di­data... Coses molt estra­nyes hau­rien de pas­sar perquè jo fos una can­di­data relle­vant a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Per tant, jo soc can­di­data a les elec­ci­ons euro­pees, que és l’espai en què penso que si els elec­tors de Cata­lu­nya ens fan molta con­fiança és pos­si­ble que pugui desen­vo­lu­par una feina com a mem­bre del Par­la­ment Euro­peu. La meva expressió de suport a la can­di­da­tura de Grau­pera a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona és sim­ple­ment una expressió del meu suport polític a un movi­ment que està sor­gint a Cata­lu­nya que té les meves sim­pa­ties i que espero que a la llarga con­tri­bu­eixi de manera posi­tiva a la recons­trucció dels espais polítics de l’inde­pen­den­tisme.

Jo crec que amb el Con­sell de la República hem fet uns quants pas­sos, però ens en que­den molts més. Con­fiem que després d’aquesta fase de dues jor­na­des elec­to­rals molt segui­des que con­di­ci­o­nen extra­or­dinària­ment tota la vida política puguem entrar en una fase de reforçament, tant orga­nit­za­tiu com d’estratègia del Con­sell de la República i que pugui efec­ti­va­ment exer­cir el paper de lide­ratge de l’estratègia con­junta de l’inde­pen­den­tisme que li cor­res­pon­dria.

Tots els obser­va­dors inter­na­ci­o­nals que han anat al judici, i jo he par­lat amb uns quants, tor­nen esfereïts. Des de dins de Cata­lu­nya, des de la nos­tra experiència històrica, el que estem veient al Tri­bu­nal Suprem és esfereïdor, però estem bas­tant vacu­nats davant aquesta mena de com­por­ta­ments i esce­nes. Neces­si­tem cons­tant­ment els refe­rents dels demòcra­tes del món que es miren això amb objec­ti­vi­tat. Tot­hom que hi ha anat unes hores torna posant-se les mans al cap pel que està pas­sant i per com és que això s’està tole­rant. És un espec­ta­cle direc­ta­ment de l’Espa­nya més negra.

Jo crec que farà veure que no s’apunta a la repressió, però en la mesura que està tole­rant el que està pas­sant al Tri­bu­nal Suprem i que fa veure que això no va amb ell, avala la repressió. O sigui, anar tirant com si el judici no fos cosa seva, amb la idea que a Espa­nya hi ha una justícia inde­pen­dent quan a Espa­nya hi ha un Suprem actu­ant de forma política. Això no té res a veure amb la inde­pendència de la justícia. No actuar política­ment davant d’això i des­pis­tar és igual d’irres­pon­sa­ble. La meva pre­visió és que inten­tarà no mullar-se ni amb uns ni amb altres.