Política

Pendents dels pactes

Les majories absolutes a les grans ciutats, tret del cinturó metropolità, passen a la història i arreu calen acords de governabilitat

Els guanyadors allarguen la mà a altres formacions, però n’hi ha que no descarten manar en minoria

Un cop cone­guts els resul­tats de les elec­ci­ons, veiem que a la majo­ria de muni­ci­pis de Cata­lu­nya la gover­na­bi­li­tat no està asse­gu­rada. La falta de majo­ries abso­lu­tes a bona part dels ajun­ta­ments farà que els pac­tes siguin impres­cin­di­bles per tirar enda­vant la cons­ti­tució dels con­sis­to­ris, que tindrà lloc el dia 15 de juny. Cada demar­cació té la seva pròpia idi­o­sincràsia i situ­a­ci­ons molt diver­ses.

Dipu­tació de Tar­ra­gona

Qui aga­farà el relleu de l’històric Josep Poblet a la Dipu­tació tar­ra­go­nina és un dels inter­ro­gants que dei­xen aques­tes elec­ci­ons muni­ci­pals. ERC obté 11 dels 27 dipu­tats que hi havia en joc i se situa com la força amb més repre­sen­tació. Ara bé, mal­grat que els repu­bli­cans gua­nyen 4 repre­sen­tants res­pecte al 2015, que­den lluny de la majo­ria abso­luta, i JxCat, amb 8 dipu­tats –en perd 3–, i el PSC, amb 7 –en gua­nya 1–, tenen la pos­si­bi­li­tat de reva­li­dar el pacte de govern que el 2015 van sege­llar Poblet i Josep Fèlix Balles­te­ros. Per la seva banda, Ciu­ta­dans con­serva l’únic dipu­tat que tenia, men­tre que el PP i la CUP que­den sense repre­sen­tació. Tam­poc hi entra En Comú Podem.

Tar­ra­gona

El PSC ha acon­se­guit la seva quarta victòria elec­to­ral con­se­cu­tiva a Tar­ra­gona, però Josep Fèlix Balles­te­ros ha encai­xat un dur cor­rec­tiu a les urnes, ja que passa de 9 a 7 regi­dors, i ERC l’ha atra­pat en nom­bre de repre­sen­tants. Empat tècnic. Balles­te­ros és alcalde des del 2007 i va tenir un dar­rer man­dat plàcid gràcies a la seva habi­li­tat pac­tista. Es va enten­dre amb el PP i Unió, però ha notat el des­gast de la tasca de govern i del des­as­tre que van supo­sar pro­jec­tes amb mol­tes pre­ten­si­ons però amb desen­llaç ver­gonyós, com és el cas dels Jocs Medi­ter­ra­nis. El can­di­dat soci­a­lista, que havia anun­ciat que no es pre­sen­ta­ria aquest 2019 però que va rec­ti­fi­car al·legant que la gent l’atu­rava pel car­rer per dema­nar-li que con­tinués, admet que no serà fàcil tra­var una majo­ria al saló de plens, però ha avançat que par­larà amb tot­hom per explo­rar fórmu­les que per­me­tin la gover­na­bi­li­tat. Per la seva banda, el cap de llista d’ERC, Pau Ricomà, aposta “per un relleu amb un canvi abso­lut” per gover­nar la ciu­tat i allarga la mà a Junts per Tar­ra­gona, En Comú Podem i la CUP, amb la qual suma­ria 14 regi­dors.

Reus

Car­les Pelli­cer, de Junts per Reus, ha tor­nat a gua­nyar les elec­ci­ons muni­ci­pals a Reus tot i el salt que han fet ERC i el PSC. Els repu­bli­cans, amb Noemí Llau­radó, han acon­se­guit els millors resul­tats de la seva història a la capi­tal del Baix Camp i se situen com la segona força més votada, ja que superen per un cen­te­nar de vots els soci­a­lis­tes. Pelli­cer ja ha avançat que està dis­po­sat a reva­li­dar el pacte amb ERC i Ara Reus. El gran dal­ta­baix l’ha expe­ri­men­tat la CUP, que passa de tenir 6 regi­dors a que­dar amb només 3.

El Ven­drell

L’extrema dreta ha que­dat fora de l’Ajun­ta­ment de la capi­tal del Baix Penedès. Ni Som Iden­ti­ta­ris, una for­mació que volia apro­fi­tar el pòsit de vots de Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, ni tam­poc Vox no han acon­se­guit repre­sen­tació muni­ci­pal. També el PP ha que­dat fora del saló de plens. El PSC, que pre­sen­tava Ken­neth Martínez, acon­se­gueix reva­li­dar victòria, i creix en nom­bre de vots i regi­dors, tot i la reti­rada de l’històric Martí Car­ni­cer. Al Ven­drell es pre­sen­ta­ven un total de 13 par­tits i 21 regi­dors.

Amposta

ERC arrasa a la capi­tal del Montsià. La llista d’Adam Tomàs, que va assal­tar l’alcal­dia el 2015 després d’anys de govern con­ver­gent, gua­nya 5 regi­dors d’una tacada i els repu­bli­cans ocu­pa­ran 16 cadi­res de les 21 que hi ha al saló de plens.

Tor­tosa

Merit­xell Roigé, cap de llista de Junts per Tor­tosa i relleu de Fer­ran Bel, va haver d’espe­rar fins a l’últim moment de l’escru­tini per cer­ti­fi­car la victòria. Explica que se sent legi­ti­mada per gover­nar. Movem Tor­tosa ha gua­nyat 1.000 vots res­pecte a fa qua­tre anys i se situa com la segona força de l’Ajun­ta­ment, per sobre d’ERC.

Dipu­tació de Girona

Junts per Cata­lu­nya perd la majo­ria abso­luta a la Dipu­tació de Girona , i dels 14 dipu­tats que CiU va obte­nir l’any 2015, ara passa a tenir-ne 11. ERC i el PSC, en canvi, sumen un repre­sen­tant cadas­cun; els repu­bli­cans pas­sen de 8 a 9 i els soci­a­lis­tes, de 3 a 4. Inde­pen­dents per la Selva i la CUP con­ser­ven el dipu­tat que tenien. El ple incor­po­rarà una nova força, la coa­lició Tots per l’Empordà (Txl’E), que fa de parai­gua d’una dot­zena de can­di­da­tu­res inde­pen­dents del Baix Empordà.

Girona

Amb 9 regi­dors, un menys que fa qua­tre anys, l’alcal­dessa actual, Marta Madre­nas, aposta per un “govern fort”, i en aquest sen­tit obre una ronda de con­tac­tes amb la resta de for­ces. Remarca, però, que es pot gover­nar sense majo­ria arri­bant a con­sen­sos. Gua­nyem Girona i el PSC pugen fins a 6 regi­dors cadas­cun; ERC es manté amb 4, i Cs, amb dos.

Figue­res

Junts x Figue­res, amb 8 regi­dors, un més que el 2015, no obté majo­ria abso­luta. L’alcal­da­ble de Junts, Jordi Mas­quef, ini­ciarà una ronda de con­tac­tes per “ampliar el govern”, però no des­carta que­dar en mino­ria. El PSC, amb 4 regi­dors, no es tanca a cap acord, i ERC, amb 5, es vin­dica com la força que més puja.

Roses

Empat a 4 regi­dors entre l’alcal­dessa actual, Montse Min­dan (Junts per Roses), i la can­di­da­tura d’ERC, encapçalada per Joan Plana. Min­dan con­ti­nua com la llista més votada, però amb una diferència de només 30 vots. Aques­tes dues llis­tes no tan­quen la porta a un pos­si­ble pacte de govern.

Salt

ERC va acon­se­guir 7 regi­dors, 2 més que el 2015, d’un total de 21. El pacte dels repu­bli­cans amb Junts per Salt, ter­cera força, amb 4 edils, els dona­ria majo­ria abso­luta. Una opció per a l’alcal­da­ble d’ERC, Jordi Viñas, és gover­nar en mino­ria. Salt és l’únic muni­cipi de tots on Vox ha acon­se­guit repre­sen­tació, amb 3 regi­dors.

Llo­ret de Mar

Amb 7 regi­dors, Junts per Llo­ret no en fa prou per asso­lir els 11 que reque­reix la majo­ria abso­luta. En el man­dat pas­sat, JxCat, amb 6 regi­dors, va gover­nar en coa­lició amb ERC i el PSC, però el PSC, que ha pas­sat de 3 regi­dors a 5, “amenaça” d’inten­tar lide­rar una alter­na­tiva de govern.

Pala­fru­gell

Es manté l’empat a 7 regi­dors entre el PSC i ERC que ja es va con­fi­gu­rar el 2014. Hi ha pos­si­bi­li­tats perquè els repu­bli­cans bas­tei­xin un govern anti-155 amb la for­mació local Som Gent del Poble.

Val d’Aran

Uni­tat d’Aran ha gua­nyat per majo­ria abso­luta les elec­ci­ons al Con­selh Gene­rau d’Aran. La can­di­da­tura encapçalada per Paco Boya ha acon­se­guit 9 con­se­llers, en con­tra­po­sició amb els 4 que ha obtin­gut Con­vergència Democràtica Ara­nesa (CDA), lide­rada per l’històric Car­les Bar­rera. Boya, que ja va ser síndic del 2007 al 2011, tor­narà al cap­da­vant del govern aranès sense neces­si­tat d’haver de pac­tar amb cap altra for­mació. Fa qua­tre anys, Car­les Bar­rera (CDA) va reva­li­dar la majo­ria abso­luta del 2011 i va acon­se­guir el 46,38% dels vots i 7 con­se­llers. Paco Boya, d’Uni­tat d’Aran (UA-PSC), en va sumar 5 (41,13%) i José Anto­nio Bruna, del PRAG, amb el 2,70% dels vots, va acon­se­guir un regi­dor.

Lleida

Després de 40 anys de victòries del PSC, els repu­bli­cans han gua­nyat a Lleida. Miquel Pueyo s’ha impo­sat a Fèlix Lar­rosa per només 81 vots de diferència i tots dos tin­dran 7 regi­dors a la Pae­ria. Això, en prin­cipi, faria que els dos par­tits esti­guin en con­di­ci­ons de for­mar govern. Pueyo va dir ahir que con­si­dera que li toca “obrir el ball’’ i començar con­ver­ses amb altres for­ma­ci­ons polítiques per asso­lir un acord de gover­na­bi­li­tat. Pri­mer par­larà amb les for­ces de “l’espai repu­blicà’’, és a dir, JxCat i el Comú de Lleida.

Dipu­tació de Lleida

ERC s’ha situat com la força majo­ritària, amb 11 dipu­tats, i ha pas­sat al davant de JxCat, que n’ha obtin­gut 9. Els repu­bli­cans podran gover­nar la cor­po­ració muni­ci­pa­lista, però hau­ran de pac­tar per acon­se­guir la majo­ria en aquesta ins­ti­tució, que se situa en els 13 dipu­tats. Segons les dades pro­vi­si­o­nals, el PSC ha pas­sat de 4 a 3 dipu­tats, i Cs i El Comú man­te­nen un dipu­tat cadas­cun. Ha pogut man­te­nir l’únic dipu­tat que va obte­nir el man­dat pas­sat.

Bala­guer

A la capi­tal de la Noguera, Jordi Ignasi Vidal con­ti­nuarà sent l’alcalde. ERC tindrà un altre cop l’alcal­dia, però aquest cop amb majo­ria abso­luta.

Les Bor­ges Blan­ques

A la capi­tal de les Gar­ri­gues, l’alcalde de JxCat, Enric Mir, gover­narà també amb majo­ria abso­luta després d’acon­se­guir 7 regi­dors de 13. La segona força són els repu­bli­cans, que hi han obtin­gut 6 regi­dors.

Cer­vera

La capi­tal de la Segarra can­via de color: ERC, amb Joan San­ta­cana, hi gua­nya per pri­mer cop i obté 4 regi­dors (30,29%). La seguei­xen JxCat, amb Ramon Augé com a can­di­dat i amb 3 regi­dors (19,63% ), i la CUP, amb un 14,52%.

Sit­ges

Fins a nou par­tits polítics han acon­se­guit repre­sen­tació i es repar­tei­xen els 21 regi­dors que con­fi­gu­ren aquest ajun­ta­ment de la comarca del Gar­raf. Cap par­tit, però, és a tocar d’una majo­ria rela­tiva, per la qual cosa la nego­ci­ació i el pacte s’impo­sen entre els grups. Tot l’esce­nari està força tros­se­jat. ERC i Junts han empa­tat a 4 regi­dors, i els seguei­xen el PSC i Ciu­ta­dans, amb 3 regi­dors cadas­cun. Cinc par­tits inde­pen­dents més es repar­tei­xen la resta de cadi­res al con­sis­tori.

Sant Cugat

Junts, encapçalat per l’alcal­dessa Car­mela For­tuny, va acon­se­guir arri­bar als 9 regi­dors, un regis­tre que a pri­ori els dona­ria l’alcal­dia, tot i que haurà de bus­car socis a ERC, la segona força més votada, amb 6 regi­dors, o al PSC, amb 4, per arri­bar als 13 que marca la majo­ria abso­luta. Ciu­ta­dans n’ha obtin­gut 3 i, per tant, la suma amb Junts neces­si­ta­ria algun altre grup per asso­lir la majo­ria. L’esce­nari, però, deixa una suma amb un risc rela­tiu: ERC, el PSC i la CUP tenen majo­ria abso­luta. En el man­dat pas­sat, ja hi va haver un intent de pacte entre Junts i el PSC, que va resul­tar fallit.

Sallent

ERC s’ha impo­sat a l’Ajun­ta­ment de Sallent i ha acon­se­guit la majo­ria abso­luta, amb 7 regi­dors. El poble de l’exdi­pu­tada de la CUP Anna Gabriel, exi­li­ada a Gine­bra, ha vist incre­men­tada la par­ti­ci­pació en gai­rebé 12 punts res­pecte al 2014. Els anti­ca­pi­ta­lis­tes han millo­rat resul­tats, però s’han que­dat amb els dos regi­dors que ja tenien, men­tre que Junts n’ha obtin­gut 4 dels 6 que tenia CiU en el man­dat ante­rior.

Ter­rassa

Tot per Ter­rassa, el par­tit de l’exal­calde soci­a­lista Jordi Ballart –que va aban­do­nar el PSC i l’alcal­dia perquè era con­trari a l’apli­cació del 155–, va tren­car tots els pronòstics en els comi­cis i va acon­se­guir fins a 10 regi­dors a l’Ajun­ta­ment del Vallès Occi­den­tal. Ara caldrà fer sumes per arri­bar als 14 que marca la majo­ria abso­luta, però l’exal­calde ja ha avançat que bus­carà les for­ces pro­gres­sis­tes, prin­ci­pal­ment ERC, que va obte­nir 5 edils. El seu ante­rior par­tit en té 7.

Cin­turó ver­mell

El PSC ha recu­pe­rat la seva hege­mo­nia al cin­turó metro­po­lità de Bar­ce­lona, antic bastió soci­a­lista, i ha acon­se­guit enfor­tir la seva posició amb majo­ries abso­lu­tes en ciu­tats com ara l’Hos­pi­ta­let, Santa Coloma de Gra­me­net i Cor­nellà, tot i que a Bada­lona ha tor­nat a gua­nyar el PP de Xavier García Albiol. Els soci­a­lis­tes han obtin­gut les pri­me­res pla­ces als muni­ci­pis de Sant Boi i Sant Feliu de Llo­bre­gat, on cal­dran acords.

Dipu­tació de Bar­ce­lona

El PSC i ERC han empa­tat, amb 16 repre­sen­tants cadas­cun, a la Dipu­tació de Bar­ce­lona, la pre­sidència de la qual l’exer­cia JxCat, que ha que­dat en ter­cer lloc, amb 7 dipu­tats, la mei­tat dels que tenia fins ara. Els soci­a­lis­tes han gua­nyat 4 repre­sen­tants res­pecte als obtin­guts en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2015 i els repu­bli­cans n’han gua­nyat 5. En total, la Dipu­tació té 51 dipu­tats. Fins ara la pre­si­dia Marc Cas­tells, alcalde de JxCat a Igua­lada.

Bada­lona

El cap de llista del PP, Xavier García Albiol, acon­se­gueix tor­nar a ser el cap de llista més votat, però, com ja li va pas­sar fa qua­tre anys, el resul­tat no li per­met gover­nar en soli­tari. Ara caldrà veure si és capaç d’arti­cu­lar una entesa de govern amb una altra for­mació o si es repe­teix l’ope­ració del man­dat ante­rior, quan l’opo­sició es va con­ju­rar per for­mar govern i dei­xar-lo lluny de l’alcal­dia de la segona ciu­tat cata­lana.

Man­resa

Canvi històric a la capi­tal del Bages. Valentí Junyent i JxCat dei­xen de ser la llista més votada i per­den el títol en favor d’ERC, amb la qual empata en nom­bre de regi­dors, amb 8. Si es des­cartés un pacte inde­pen­den­tista, les coses es com­pli­ca­rien, perquè els 4 regi­dors del PSC no són sufi­ci­ents per decan­tar la balança i cal­dria un acord a tres ban­des.

Cas­tell­de­fels

L’altre bastió del PP català con­firma la tendència d’ara fa qua­tre anys. Manuel Reyes gua­nya les elec­ci­ons, però els vuit regi­dors que ha obtin­gut no són sufi­ci­ents per gover­nar. L’opo­sició suma i, si no és capaç d’arti­cu­lar un acord, podria aca­bar sense gover­nar.

Igua­lada

Situ­ació nova a la capi­tal de l’Anoia després que Marc Cas­tells i Junts per Cata­lu­nya s’hagin man­tin­gut com la llista més votada, però per­den la majo­ria abso­luta. Només li cal el suport d’un grup de 2 regi­dors, però les nego­ci­a­ci­ons s’albi­ren llar­gues.

tura d’ERC, encapçalada per Joan Plana. Min­dan con­ti­nua com la llista més votada, però amb una diferència de només 30 vots. Aques­tes dues llis­tes no tan­quen la porta a un pos­si­ble pacte de govern.

Salt

ERC va acon­se­guir 7 regi­dors, 2 més que el 2015, d’un total de 21. El pacte dels repu­bli­cans amb Junts per Salt, ter­cera força, amb 4 edils, els dona­ria majo­ria abso­luta. Una opció per a l’alcal­da­ble d’ERC, Jordi Viñas, és gover­nar en mino­ria. Salt és l’únic muni­cipi de tots on Vox ha acon­se­guit repre­sen­tació, amb 3 regi­dors.

Llo­ret de Mar

Amb 7 regi­dors, Junts per Llo­ret no en fa prou per asso­lir els 11 que reque­reix la majo­ria abso­luta. En el man­dat pas­sat, JxCat, amb 6 regi­dors, va gover­nar en coa­lició amb ERC i el PSC, però el PSC, que ha pas­sat de 3 regi­dors a 5, “amenaça” d’inten­tar lide­rar una alter­na­tiva de govern.

Pala­fru­gell

Es manté l’empat a 7 regi­dors entre el PSC i ERC que ja es va con­fi­gu­rar el 2014. Hi ha pos­si­bi­li­tats perquè els repu­bli­cans bas­tei­xin un govern anti-155 amb la for­mació local Som Gent del Poble.

Val d’Aran

Uni­tat d’Aran ha gua­nyat per majo­ria abso­luta les elec­ci­ons al Con­selh Gene­rau d’Aran. La can­di­da­tura encapçalada per Paco Boya ha acon­se­guit 9 con­se­llers, en con­tra­po­sició amb els 4 que ha obtin­gut Con­vergència Democràtica Ara­nesa (CDA), lide­rada per l’històric Car­les Bar­rera. Boya, que ja va ser síndic del 2007 al 2011, tor­narà al cap­da­vant del govern aranès sense neces­si­tat d’haver de pac­tar amb cap altra for­mació. Fa qua­tre anys, Car­les Bar­rera (CDA) va reva­li­dar la majo­ria abso­luta del 2011 i va acon­se­guir el 46,38% dels vots i 7 con­se­llers. Paco Boya, d’Uni­tat d’Aran (UA-PSC), en va sumar 5 (41,13%) i José Anto­nio Bruna, del PRAG, amb el 2,70% dels vots, va acon­se­guir un regi­dor.

Lleida

Després de 40 anys de victòries del PSC, els repu­bli­cans han gua­nyat a Lleida. Miquel Pueyo s’ha impo­sat a Fèlix Lar­rosa per només 81 vots de diferència i tots dos tin­dran 7 regi­dors a la Pae­ria. Això, en prin­cipi, faria que els dos par­tits esti­guin en con­di­ci­ons de for­mar govern. Pueyo va dir ahir que con­si­dera que li toca “obrir el ball’’ i començar con­ver­ses amb altres for­ma­ci­ons polítiques per asso­lir un acord de gover­na­bi­li­tat. Pri­mer par­larà amb les for­ces de “l’espai repu­blicà’’, és a dir, JxCat i el Comú de Lleida.

Dipu­tació de Lleida

ERC s’ha situat com la força majo­ritària, amb 11 dipu­tats, i ha pas­sat al davant de JxCat, que n’ha obtin­gut 9. Els repu­bli­cans podran gover­nar la cor­po­ració muni­ci­pa­lista, però hau­ran de pac­tar per acon­se­guir la majo­ria en aquesta ins­ti­tució, que se situa en els 13 dipu­tats. Segons les dades pro­vi­si­o­nals, el PSC ha pas­sat de 4 a 3 dipu­tats, i Cs i El Comú man­te­nen un dipu­tat cadas­cun. Ha pogut man­te­nir l’únic dipu­tat que va obte­nir el man­dat pas­sat.

Bala­guer

A la capi­tal de la Noguera, Jordi Ignasi Vidal con­ti­nuarà sent l’alcalde. ERC tindrà un altre cop l’alcal­dia, però aquest cop amb majo­ria abso­luta.

Les Bor­ges Blan­ques

A la capi­tal de les Gar­ri­gues, l’alcalde de JxCat, Enric Mir, gover­narà també amb majo­ria abso­luta després d’acon­se­guir 7 regi­dors de 13. La segona força són els repu­bli­cans, que hi han obtin­gut 6 regi­dors.

Cer­vera

La capi­tal de la Segarra can­via de color: ERC, amb Joan San­ta­cana, hi gua­nya per pri­mer cop i obté 4 regi­dors (30,29%). La seguei­xen JxCat, amb Ramon Augé com a can­di­dat i amb 3 regi­dors (19,63% ), i la CUP, amb un 14,52%.

Sit­ges

Fins a nou par­tits polítics han acon­se­guit repre­sen­tació i es repar­tei­xen els 21 regi­dors que con­fi­gu­ren aquest ajun­ta­ment de la comarca del Gar­raf. Cap par­tit, però, és a tocar d’una majo­ria rela­tiva, per la qual cosa la nego­ci­ació i el pacte s’impo­sen entre els grups. Tot l’esce­nari està força tros­se­jat. ERC i Junts han empa­tat a 4 regi­dors, i els seguei­xen el PSC i Ciu­ta­dans, amb 3 regi­dors cadas­cun. Cinc par­tits inde­pen­dents més es repar­tei­xen la resta de cadi­res al con­sis­tori.

Sant Cugat

Junts, encapçalat per l’alcal­dessa Car­mela For­tuny, va acon­se­guir arri­bar als 9 regi­dors, un regis­tre que a pri­ori els dona­ria l’alcal­dia, tot i que haurà de bus­car socis a ERC, la segona força més votada, amb 6 regi­dors, o al PSC, amb 4, per arri­bar als 13 que marca la majo­ria abso­luta. Ciu­ta­dans n’ha obtin­gut 3 i, per tant, la suma amb Junts neces­si­ta­ria algun altre grup per asso­lir la majo­ria. L’esce­nari, però, deixa una suma amb un risc rela­tiu: ERC, el PSC i la CUP tenen majo­ria abso­luta. En el man­dat pas­sat, ja hi va haver un intent de pacte entre Junts i el PSC, que va resul­tar fallit.

Sallent

ERC s’ha impo­sat a l’Ajun­ta­ment de Sallent i ha acon­se­guit la majo­ria abso­luta, amb 7 regi­dors. El poble de l’exdi­pu­tada de la CUP Anna Gabriel, exi­li­ada a Gine­bra, ha vist incre­men­tada la par­ti­ci­pació en gai­rebé 12 punts res­pecte al 2014. Els anti­ca­pi­ta­lis­tes han millo­rat resul­tats, però s’han que­dat amb els dos regi­dors que ja tenien, men­tre que Junts n’ha obtin­gut 4 dels 6 que tenia CiU en el man­dat ante­rior.

Ter­rassa

Tot per Ter­rassa, el par­tit de l’exal­calde soci­a­lista Jordi Ballart –que va aban­do­nar el PSC i l’alcal­dia perquè era con­trari a l’apli­cació del 155–, va tren­car tots els pronòstics en els comi­cis i va acon­se­guir fins a 10 regi­dors a l’Ajun­ta­ment del Vallès Occi­den­tal. Ara caldrà fer sumes per arri­bar als 14 que marca la majo­ria abso­luta, però l’exal­calde ja ha avançat que bus­carà les for­ces pro­gres­sis­tes, prin­ci­pal­ment ERC, que va obte­nir 5 edils. El seu ante­rior par­tit en té 7.

Cin­turó ver­mell

El PSC ha recu­pe­rat la seva hege­mo­nia al cin­turó metro­po­lità de Bar­ce­lona, antic bastió soci­a­lista, i ha acon­se­guit enfor­tir la seva posició amb majo­ries abso­lu­tes en ciu­tats com ara l’Hos­pi­ta­let, Santa Coloma de Gra­me­net i Cor­nellà, tot i que a Bada­lona ha tor­nat a gua­nyar el PP de Xavier García Albiol. Els soci­a­lis­tes han obtin­gut les pri­me­res pla­ces als muni­ci­pis de Sant Boi i Sant Feliu de Llo­bre­gat, on cal­dran acords.

Dipu­tació de Bar­ce­lona

El PSC i ERC han empa­tat, amb 16 repre­sen­tants cadas­cun, a la Dipu­tació de Bar­ce­lona, la pre­sidència de la qual l’exer­cia JxCat, que ha que­dat en ter­cer lloc, amb 7 dipu­tats, la mei­tat dels que tenia fins ara. Els soci­a­lis­tes han gua­nyat 4 repre­sen­tants res­pecte als obtin­guts en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2015 i els repu­bli­cans n’han gua­nyat 5. En total, la Dipu­tació té 51 dipu­tats. Fins ara la pre­si­dia Marc Cas­tells, alcalde de JxCat a Igua­lada.

Bada­lona

El cap de llista del PP, Xavier García Albiol, acon­se­gueix tor­nar a ser el cap de llista més votat, però, com ja li va pas­sar fa qua­tre anys, el resul­tat no li per­met gover­nar en soli­tari. Ara caldrà veure si és capaç d’arti­cu­lar una entesa de govern amb una altra for­mació o si es repe­teix l’ope­ració del man­dat ante­rior, quan l’opo­sició es va con­ju­rar per for­mar govern i dei­xar-lo lluny de l’alcal­dia de la segona ciu­tat cata­lana.

Man­resa

Canvi històric a la capi­tal del Bages. Valentí Junyent i JxCat dei­xen de ser la llista més votada i per­den el títol en favor d’ERC, amb la qual empata en nom­bre de regi­dors, amb 8. Si es des­cartés un pacte inde­pen­den­tista, les coses es com­pli­ca­rien, perquè els 4 regi­dors del PSC no són sufi­ci­ents per decan­tar la balança i cal­dria un acord a tres ban­des.

Cas­tell­de­fels

L’altre bastió del PP català con­firma la tendència d’ara fa qua­tre anys. Manuel Reyes gua­nya les elec­ci­ons, però els vuit regi­dors que ha obtin­gut no són sufi­ci­ents per gover­nar. L’opo­sició suma i, si no és capaç d’arti­cu­lar un acord, podria aca­bar sense gover­nar.

Igua­lada

Situ­ació nova a la capi­tal de l’Anoia després que Marc Cas­tells i Junts per Cata­lu­nya s’hagin man­tin­gut com la llista més votada, però per­den la majo­ria abso­luta. Només li cal el suport d’un grup de 2 regi­dors, però les nego­ci­a­ci­ons s’albi­ren llar­gues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia