“Mai no és tard per a les solucions”

Mol­tes gràcies, pre­si­dent. Bona tarda i bona tarda a tots els mem­bres del tri­bu­nal. Jo els anun­cio que la meva inter­venció serà força curta. Par­lar després de les nom­bro­ses inter­ven­ci­ons que m’han pre­ce­dit té l’incon­ve­ni­ent que algu­nes de les coses que jo podria dir ja s’han dit i jo no les rei­te­raré, però té de bo que podré ser més breu.

Jo par­ti­cipo de la idea, com­par­tida per moltíssima gent, que aquest judici és el resul­tat d’un fracàs de la política. Que una qüestió que té l’ori­gen en una base de natu­ra­lesa clara­ment política s’hagi con­ver­tit en un procés penal és un fracàs col·lec­tiu si cre­iem que la funció de la política és escol­tar la gent i pro­po­sar solu­ci­ons. Tras­lla­dar els temes polítics als tri­bu­nals fa un flac favor a la política i segu­ra­ment no ajuda gens a la justícia.

Jo crec en la política i crec en la justícia, perquè totes dues són ele­ments essen­ci­als per enfor­tir una soci­e­tat democràtica. Així ho he entès sem­pre i així ho he prac­ti­cat, ja fos exer­cint com a advo­cat o fent la funció de con­se­ller de Justícia, res­pec­tant sem­pre el paper que té cadas­cun dels poders.

Estic segur que som a temps de bus­car camins que ens acos­tin a les solu­ci­ons. Enro­car les posi­ci­ons o con­duir els temes a car­re­rons sense sor­tida és, sem­pre, al meu enten­dre, un camí equi­vo­cat. I és el meu desig que el resul­tat de la sentència que ha de dic­tar aquest tri­bu­nal també hi con­tri­bu­eixi. Estic con­vençut que mai no és tard per a les solu­ci­ons. El meu desig més sin­cer és que davant d’una rea­li­tat social que reclama solu­ci­ons dia­lo­ga­des i pac­ta­des tot­hom sàpiga estar a l’altura del moment.

Vull aca­bar amb un sin­cer agraïment a totes les per­so­nes que a Cata­lu­nya, i també aquí a Madrid i en molts indrets d’Espa­nya, ens expres­sen el seu afecte i la seva soli­da­ri­tat davant la dura situ­ació per­so­nal amb una petició, en el meu cas, de set anys de presó. En tot això hi patei­xen més que nosal­tres matei­xos els nos­tres pares grans, els nos­tres fills, les nos­tres pare­lles, els nos­tres amics, els nos­tres veïns.... Per això, de tot cor, els en dono les gràcies a tots.

I les meves últi­mes parau­les en aquest judici són per expres­sar el desig, estic segur que com­par­tit per mili­ons de per­so­nes, siguin les que siguin les seves idees, que volen que els nou com­panys i com­pa­nyes que avui encara són a la presó puguin sor­tir en lli­ber­tat, puguin tor­nar a casa seva i puguin abraçar la seva família. Sens dubte seria la millor notícia per a ells i també seria la millor notícia per a tots. Moltíssi­mes gràcies.