Política

El PE examina Von der Leyen

Liberals, socialistes i el grup conservador sospesen encara si la voten avui com a nova presidenta de la Comissió

L’alemanya promet controlar l’estat de dret a tota la UE per captar el suport del centreesquerra

L’esco­llida pels estats per lide­rar el nou exe­cu­tiu de la Unió Euro­pea (UE) s’enfronta avui al test par­la­men­tari. Una euro­cam­bra molesta per la impo­sició de les capi­tals d’una política que no va fer cam­pa­nya elec­to­ral ha de deci­dir si s’empassa aquest gri­pau o es planta al dic­ta­men dels estats.

A con­tra­re­llotge, l’ale­ma­nya de la CDU d’Angela Merkel, Ursula von der Leyen, va inten­tar convèncer ahir els inde­ci­sos libe­rals i soci­a­lis­tes amb pro­me­ses sobre el con­trol de l’estat de dret a la UE, la lluita con­tra el canvi climàtic i la pro­tecció dels tre­ba­lla­dors. Si té èxit, serà la pri­mera dona pre­si­denta de la Comissió Euro­pea (CE).

La popu­lar neces­sita 374 vots si vol pren­dre el relleu a Jean-Claude Juncker al cap­da­vant de la Comissió. De moment té el suport de la seva for­mació –el Par­tit Popu­lar Euro­peu, PPE (182 escons)– i espera asse­gu­rar-se en l’últim minut el dels libe­rals i, almenys, la majo­ria de soci­a­lis­tes, ja que la soci­al­de­mocràcia ale­ma­nya es nega en rodó a votar-la.

Aquest bloc té 443 euro­di­pu­tats, però la votació és secreta i l’estret marge podria fer peri­llar el sen­tit del vot d’aquests dos grups divi­dits.

Per això, els 24 mem­bres del par­tit Llei i Justícia, que governa a Polònia, podrien aca­bar sent deci­sius, ja que a Varsòvia la veuen amb bons ulls. De moment, el grup con­ser­va­dor que acull aquest par­tit d’extrema dreta també ha deci­dit man­te­nir el sus­pens sobre què farà avui a les sis de la tarda quan els euro­di­pu­tats hagin de pro­nun­ciar-se en una urna secreta sobre el nou lide­ratge exe­cu­tiu de la UE.

Si, final­ment, almenys part dels con­ser­va­dors hi voten a favor, serà deter­mi­nant el paper de les dele­ga­ci­ons grans dins de cada grup. A la família soci­a­lista, espa­nyols, ita­li­ans i por­tu­gue­sos tenen a les seves mans con­ce­dir a una popu­lar la cadira de la CE. Entre els libe­rals, el fort pes de la dele­gació fran­cesa fa pre­veure una majo­ria favo­ra­ble, donat que el pre­si­dent Emma­nuel Macron vol Von der Leyen a Brus­sel·les.

A con­tra­re­llotge

Gua­nyar el càrrec gràcies, en part, a la ultra­dreta no és un esce­nari gaire atrac­tiu, i per això ahir l’actual minis­tra de Defensa d’Ale­ma­nya feia els últims esforços per convèncer els més escèptics del cen­tre­es­querra de l’hemi­ci­cle que ella està com­pro­mesa a vigi­lar les deri­ves anti­de­mocràtiques a la UE, mal­grat tenir el vis­ti­plau d’Hon­gria i Polònia.

Per carta va pro­me­tre que impul­sarà un nou meca­nisme que vigili l’estat de dret a tots els països de la UE “de la mateixa manera”. “Cap de nosal­tres és per­fecte en això”, va reconèixer l’ale­ma­nya, de 60 anys. Segons ella, el nou sis­tema tindrà “un informe anual objec­tiu” sobre la qua­li­tat democràtica a cada estat del bloc.

A banda d’aquest afer, Von der Leyen també ha mar­cat altres línies del seu pro­grama polític com la pro­mesa de reduir la con­ta­mi­nació “almenys un 50%” el 2030 i que el con­ti­nent sigui “climàtica­ment neu­tre” el 2050. En l’àmbit soci­o­e­conòmic, Von der Leyen es va com­pro­me­tre a impul­sar una pres­tació per deso­cu­pació euro­pea i a garan­tir que tots els tre­ba­lla­dors a la UE tin­guin “un sou mínim just”. Pro­me­ses per com­pen­sar el dri­blatge a les urnes. D’ençà que els líders la van pro­po­sar com a pre­si­denta de la CE, Von der Leyen ha rebut crítiques a banda i banda de l’euro­cam­bra (i més enllà) per no haver con­cor­re­gut als comi­cis i tes­tat el seu pro­grama polític i lide­ratge amb els votants euro­peus.

Tam­poc juga a favor seu el pobre resul­tat de les nego­ci­a­ci­ons lide­ra­des per Pedro Sánchez per als soci­a­lis­tes, que no han vist cap millora res­pecte a la dar­rera legis­la­tura. Segons el pacte actual, el PPE es queda la Comissió i, pos­si­ble­ment, mitja pre­sidència de la cam­bra euro­pea; els libe­rals, el Con­sell Euro­peu i els soci­a­lis­tes, l’altra mitja pre­sidència par­la­mentària i Exte­ri­ors, una car­tera buida de com­petències. Si bé l’ale­ma­nya va inten­tar sumar els eco­lo­gis­tes, els euro­di­pu­tats verds li van tan­car la porta als nas­sos ràpida­ment. Per ells la can­di­data no ha fet pro­pos­tes “con­cre­tes” i és “dece­be­dora” en la seva defensa de la democràcia o de la lluita con­tra el canvi climàtic.

LES XIFRES

374
vots
, dels 751 de l’eurocambra, necessita obtenir Ursula von der Leyen per ser elegida nova presidenta de la CE.
7
grups polítics
té la cambra d’Estrasburg. De moment només el PPE dona suport ple a Von der Leyen.

Contactes suspesos amb Turquia

Natàlia Segura Raventós

Brussel·les paralitza els contactes d’alt nivell amb Turquia i li vol tallar l’aixeta per les seves incursions en aigües xipriotes. Els estats de la UE, sobretot Alemanya i Àustria, es plantejaven ahir castigar Ankara amb sancions pel fet de fer exploracions de gas prop de Xipre, una illa dividida que en els darrers anys ha descobert una important reserva de gas al sud. Turquia, que empara la República Turca de Xipre del Nord, reivindica el dret a explotar els recursos. Era un mal dia, però, per provocar Ankara. La reunió de ministres d’Afers Estrangers de la UE va coincidir amb el tercer aniversari del cop d’estat a Turquia, i apujar el to de confrontació en excés podia ser contraproduent. Per això ho van limitar a suspendre els contactes i iniciar la retallada de fons de preaccés als turcs com a avís previ a aplicar sancions per les seves “activitats il·legals”.

D’altra banda, els ministres van mantenir la pressió a l’Iran perquè torni a complir del tot l’acord nuclear.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia