Política

ABIGAIL GARRIDO

ALCALDESSA DE SANT PERE DE RIBES

“El Garraf està maltractat pel peatge”

ecologia · “Actuar en l’àmbit local és bàsic perquè la petjada global sigui positiva” participació ·

“No s’hi val que els veïns i les veïnes votin un cop cada quatre anys i després ens oblidem del contacte continu amb la gent”

La ciutadania està molesta perquè no tenim servei de pediatria ni servei d’urgències 24 hores a Sant Pere de Ribes
Els pactes entre diferents grups són importants perquè deixem de banda el que ens separa i posem en comú el que ens uneix
El procés ha impactat en la convivència dels veïns i veïnes del municipi. Hi ha hagut moments de moltíssima tensió

Abi­gail Gar­rido és una de les sis alcal­des­ses que hi ha a la comarca del Gar­raf. Gar­rido, del PSC, va gua­nyar les elec­ci­ons per majo­ria abso­luta i ara afronta un segon man­dat al cap­da­vant de Sant Pere de Ribes.

Com és que hi ha tan­tes dones exer­cint l’alcal­dia al Gar­raf?
En aquesta legis­la­tura ha coin­ci­dit que totes som dones. És veri­tat que som una comarca petita, amb sis muni­ci­pis, i ha coin­ci­dit que totes les alcal­dies les ocu­pem dones.
És casu­a­li­tat, doncs.
Jo crec que si féssim un estudi més gene­ra­lit­zat veuríem que hi ha mol­tes més dones que han acce­dit a l’alcal­dia. És per estar-ne con­tents, perquè hi ha hagut una feina per visi­bi­lit­zar el paper de la dona en llocs direc­tius, tra­di­ci­o­nal­ment reser­vats als homes. Està molt bé que les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques donin exem­ple.
Vostè afronta el segon man­dat com a alcal­dessa, després d’haver estat ele­gida per majo­ria abso­luta. Qui­nes són les pri­o­ri­tats per als pro­pers qua­tre anys?
Hi ha diver­ses pri­o­ri­tats i totes tenen un eix comú: tre­ba­llar per millo­rar la vida de la gent. Això és el que em mou i em rela­ci­ona amb el ser­vei públic. Que les per­so­nes del muni­cipi se sen­tin molt més a gust al lloc on viuen, que la gent se senti més feliç. I això implica tenir millors con­di­ci­ons al muni­cipi en diver­sos àmbits. Que tin­guem equi­pa­ments dig­nes n’és un: que els equi­pa­ments esco­lars, sani­ta­ris, cul­tu­rals i espor­tius siguin equi­pa­ments dig­nes. En segon lloc, tenir els car­rers i els ser­veis bàsics en con­di­ci­ons, i això vol dir apos­tar perquè els ser­veis bàsics es pres­tin de manera cor­recta. A més a més, volem donar més importància a la sos­te­ni­bi­li­tat i el medi ambi­ent. Tot el que fem ho fem pen­sant no sols en el pre­sent, sinó també en el futur.
Poseu molt d’èmfasi en aquesta qüestió i, fins i tot, en el canvi climàtic. Què s’hi pot fer des d’un poble com el seu?
Actuar en l’àmbit local és bàsic perquè després la pet­jada glo­bal sigui una pet­jada posi­tiva i no pas nega­tiva com la que tenim. Estem tre­ba­llant en un canvi de model en la reco­llida i el trac­ta­ment dels resi­dus, en la manera com apli­quem la tec­no­lo­gia per ser més efi­ci­ents, per exem­ple, en l’enllu­me­nat públic. En això hem obtin­gut recur­sos euro­peus, perquè tenim un pro­jecte ambiciós de canvi mas­siu de l’enllu­me­nat públic. També ens hem plan­te­jat com en els nos­tres edi­fi­cis podem ser més efi­ci­ents. Ja hem ins­tal·lat la pri­mera cal­dera de bio­massa en l’espai d’aigües, amb la qual ja estem estal­vi­ant un 50% d’ener­gia en la fac­tura final.
Entre els seus pro­jec­tes, hi ha la cre­ació d’un con­sell con­sul­tiu ciu­tadà. En què con­sis­teix?
En aquests qua­tre anys que he estat alcal­dessa, per a mi ha estat molt impor­tant la relació directa amb la ciu­ta­da­nia. Jo crec que no s’hi val que els veïns i veïnes votin un cop cada qua­tre anys i després ens obli­dem del con­tacte con­tinu. Aquest con­sell ciu­tadà és una nova aposta per a aquesta legis­la­tura. L’inte­gra­ran un grup de veïns i veïnes tri­ats a l’atzar, que podran decli­nar o no par­ti­ci­par-hi. La idea és que sigui un con­sell con­sul­tiu en el qual puguem pro­po­sar els pro­jec­tes més impor­tants, les línies estratègiques del muni­cipi, i que sigui un àmbit en què per­so­nes amb diver­sos tipus de pen­sa­ment, edats, etc. puguin, de manera trans­pa­rent i natu­ral, tre­ba­llar per millo­rar i vali­dar els pro­jec­tes del muni­cipi.
Sant Pere de Ribes és un muni­cipi amb dos grans nuclis: Ribes i les Roque­tes. Com es ges­ti­ona, això?
Nosal­tres som del parer que cal acos­tar l’admi­nis­tració i la gestió i la presa de deci­si­ons a les per­so­nes. Hem pro­cu­rat que les per­so­nes, allà on vis­quin, tin­guin de tot. Tenim un ser­vei d’ambu­la­tori a les Roque­tes i un altre a Ribes, un pavelló espor­tiu a cada lloc, esco­les i ins­ti­tuts en un lloc i en un altre i un ajun­ta­ment allà i un altre aquí. Es tracta que la gent se senti atesa allà on viu. Mal­grat això, també cal poten­ciar la inter­re­lació entre dos pobles dife­rents i tenim pro­pos­tes en les quals s’inter­re­la­ci­o­nen uns i altres. Per exem­ple, al Con­sell d’Infants, s’hi tro­ben nens i nenes de les Roque­tes i de Ribes. En aquest con­sell ciu­tadà també hi haurà per­so­nes de Ribes, de les Roque­tes i de les urba­nit­za­ci­ons.
Una de les prin­ci­pals rei­vin­di­ca­ci­ons del muni­cipi és la de més recur­sos en l’àmbit sani­tari.
Fa molt poc que es va cons­truir el nou ambu­la­tori, que estava en un edi­fici que ja no com­plia amb els estàndards. El nou edi­fici que tenim a Ribes és molt maco i ara s’ha de fer l’ampli­ació del de les Roque­tes, però el con­tin­gut no està fun­ci­o­nant. Tenim una falta real de pedi­a­tres i una desa­tenció. És veri­tat que aquesta rea­li­tat també es dona en altres muni­ci­pis, però nosal­tres llui­tem perquè el muni­cipi sigui atès. A més, el nos­tre muni­cipi és muni­cipi de referència de dos muni­ci­pis més de la comarca com són Oli­ve­lla i Canye­lles, la població dels quals ve a visi­tar-se aquí. Ate­ses totes aques­tes cir­cumstàncies, el ser­vei no està dimen­si­o­nat per a les neces­si­tats reals que hi ha. També en les urgències 24 hores. La ciu­ta­da­nia està molesta perquè no tenim aquest ser­vei a Sant Pere de Ribes. Hem anat a veure la con­se­llera de Salut al Par­la­ment i farem una reunió per veure qui­nes són les vies de solució a aquest pro­blema. Espe­rem que la Gene­ra­li­tat com­pleixi amb la paraula de voler solu­ci­o­nar el pro­blema.
En què con­sis­teix el pla de reac­ti­vació muni­ci­pal?
És un ins­tru­ment per inver­tir diners al muni­cipi i, alhora, crear ocu­pació. És una estratègia per tre­ba­llar amb les empre­ses peti­tes i mit­ja­nes del muni­cipi i locals o comar­cals amb les quals hem fet un tre­ball previ d’acom­pa­nya­ment sobre com tre­ba­llar amb l’admi­nis­tració pública. Nosal­tres tenim una taxa d’atur per sobre de la mit­jana de la comarca i de Cata­lu­nya i, ja que estem sane­jats econòmica­ment, tenim la pos­si­bi­li­tat de fer inver­si­ons per a la millora d’equi­pa­ments, per a l’espai públic. Inten­tem que les empre­ses mit­ja­nes i peti­tes de la comarca tre­ba­llin amb nosal­tres i també a través de plans d’ocu­pació.
Una altra de les rei­vin­di­ca­ci­ons històriques de la comarca és la del peatge.
Estem mal­trac­tats. Direc­ta­ment. La comarca del Gar­raf està mal­trac­tada pel tema dels peat­ges. Crec que, històrica­ment, no s’ha fet una bona pla­ni­fi­cació tenint en compte els equi­li­bris del ter­ri­tori i a nosal­tres ens ha produït un dese­qui­li­bri impor­tant, tant a les per­so­nes que viuen aquí com a les que tre­ba­llen fora i s’han de des­plaçar diària­ment. Hi ha empre­ses que vol­drien implan­tar-se al Gar­raf i el peatge és un hàndi­cap. S’afa­vo­reix el Baix Llo­bre­gat i la pri­mera corona metro­po­li­tana i nosal­tres que­dem en segon terme. És un mal­trac­ta­ment al ter­ri­tori. Hem rei­vin­di­cat i con­ti­nu­a­rem rei­vin­di­cant que la Gene­ra­li­tat pren­gui una decisió d’una vegada. Cre­iem que això ens està fent min­var la com­pe­ti­ti­vi­tat i la gene­ració de llocs de tre­ball que se’n deriva. Tenim una mobi­li­tat forçada perquè la gent ha de bus­car feina fora d’aquí. Hi ha prou argu­ments per no tocar cons­tant­ment la but­xaca dels ciu­ta­dans que vivim en aquest racó.
Vostè serà la pre­si­denta del Con­sell Comar­cal del Gar­raf els dos pro­pers anys. Hi ha hagut polèmica pel pacte entre Junts per Cata­lu­nya i el PSC. Com ha vis­cut aquesta con­trovèrsia?
Jo crec que els temes naci­o­nals s’han de dei­xar per als fòrums en què real­ment s’hi pot tre­ba­llar com ara el Par­la­ment, que és el lloc on s’han de deba­tre els temes naci­o­nals i pren­dre posi­ci­ons. Nosal­tres, com a alcal­des i alcal­des­ses, hem estat esco­llits per tre­ba­llar per la ciu­ta­da­nia i els pro­ble­mes reals de la gent i les nos­tres com­petències, que són les com­petències locals. També par­lem dels con­sells comar­cals, que és on els muni­ci­pis ens unim en el fòrum supra­mu­ni­ci­pal per tre­ba­llar per aque­lles coses que ens poden aju­dar a tots ple­gats com ara els fons euro­peus, que hem obtin­gut perquè hem anat junts. Aquesta és la veri­ta­ble funció que hem de tenir els ajun­ta­ments i els con­sells comar­cals.
Com que l’acord al Con­sell Comar­cal ha coin­ci­dit amb el de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, sem­bla que hi hagi un acord a gran escala entre JxCat i el PSC.
Si així fos, jo crec que tam­poc hi hau­ria cap pro­blema. Altres par­tits també han fet acords en ajun­ta­ments, con­sells comar­cals, etc., i crec que són tan legítims els uns com els altres. No crec que hàgim de tenir apri­o­ris­mes per un pacte, com el nos­tre, amb l’objec­tiu de millo­rar la vida de la gent i amb tota una sèrie d’eixos estratègics en els quals la pri­o­ri­tat abso­luta són les per­so­nes que viuen al ter­ri­tori i no altres temes d’àmbit naci­o­nal. Crec que els pac­tes entre dife­rents grups tenen un valor impor­tant perquè dei­xem de banda el que ens separa i posem en comú el que ens uneix, que és la feina per la gent.
Com veu la situ­ació del país? Hi pot fer res un muni­cipi com el seu?
Crec que la situ­ació és com­pli­cada i ho dic amb tris­tesa. No m’agrada com està el país i com els temes naci­o­nals impac­ten, a través de dife­rents estratègies polítiques, en la vida i la relació de la gent. A mi m’agrada la con­vivència i m’agrada la con­vivència entre per­so­nes dife­rents. La con­vivència té més valor quan podem con­viure mal­grat la diferència d’opi­ni­ons i jo crec que tot el tema del procés ha impac­tat en la con­vivència dels veïns i les veïnes del muni­cipi. Hi ha hagut moments de moltíssima tensió i moments en els quals sem­blava que una part de la població sobrava o que l’altra part de la població tenia més drets que la resta. Jo crec que, malau­ra­da­ment, això ha estat fruit d’una gestió política equi­vo­cada, mal­grat que les rei­vin­di­ca­ci­ons, vin­guin d’on vin­guin i siguin les que siguin, puguin ser legítimes.
I què hem de fer?
Ho hem de recon­duir. El diàleg és l’única manera de donar solució als pro­ble­mes que es plan­te­gen i amb el diàleg saps que no sem­pre obtindràs el que tu vols al 100%, ni per un cantó ni per l’altre. Hau­rem d’acor­dar el que fem perquè el pit­jor que hi ha és tenir un país para­lit­zat i que, jus­ta­ment, les ins­ti­tu­ci­ons que han estat esco­lli­des i pen­sa­des perquè els muni­ci­pis avan­cin cap a la millora de la vida de la gent s’atu­rin per aques­tes qüesti­ons. Demano als polítics que tenen aquesta res­pon­sa­bi­li­tat a escala naci­o­nal que tro­bin una solució dia­lo­gada.

Una mestra amb vocació de servei al poble

Abigail Garrido va néixer a les Roquetes, entitat del municipi de Sant Pere de Ribes, l’any 1961. Allà va entrar, de seguida, en contacte amb el món de les reivindicacions socials. A les Roquetes –explica l’alcaldessa– no hi havia escoles i tenien greus mancances en els serveis més bàsics i, des de petita, va veure com la seva família s’implicava en la lluita per millorar les condicions de vida de la gent. Eren temps de manifestacions, de talls de carreteres per fer-se sentir, d’activisme constant. “Forma part del meu ADN familiar”, diu. A l’adolescència va canalitzar les seves inquietuds cap a altres causes com la col·laboració amb Amnistia Internacional i, després, va venir la política. “Va ser un pas natural que em permetia involucrar-me a millorar les condicions de vida de la gent i fer que les coses canviïn”, explica. La seva professió, la de mestra, també lliga amb la vocació de servei que l’ha acompanyat al llarg de tota la vida. “Em vaig fer mestra per vocació i per passió”, afirma Garrido, que està convençuda que la pedagogia és una bona eina per treballar en l’àmbit de la política, tant municipal com nacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia